Amb el carrer com a referència i els Països Catalans com a projecte polític vigent per perdre la por a construir la unitat popular i, si cal, fer la passa cap a les institucions mallorquines. Aquesta va ser una de les principals conclusions que es van extreure el passat cap de setmana de la I Trobada d’Unitat Popular de Mallorca, que va aplegar unes 100 persones de col·lectius i espais de lluita molt diversos.
Entre els assistents, i a banda de bona part dels militants de l’esquerra independentista, també s’hi van aplegar activistes destacats de la Coordinadora Llibertària de Mallorca i de l’organització ecologista de referència, el GOB, com també algunes de les cares més conegudes de l’Assemblea de Docents, la Plataforma Crida, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Obra Cultural Balear o Som Països Catalans. A més a més, gent de multitud de col·lectius locals, com el Moviment Alcudienc i l’assemblea Popular de Porreres o de candidatures municipals com Gent per Sineu i Alternativa per Pollença. Fins i tot, alguns membres d’ERC i el PSM, que van decidir apropar-se a la trobada.
La TUP es va organitzar a Sa Casa Llarga (Palma) en base a tres grans debats, el primer dels quals sobre els reptes i les eines de treball de què es disposa en el dia a dia de la lluita al carrer. Segons els organitzadors i portaveus de la trobada, de les conclusions queda clar que “mantenir un pols fort al carrer” segueix essent, a dia d’avui, “l’única via per construir la Unitat Popular”. En quest debat hi va haver molta discussió sobre com mantenir la coordinació entre els diferents col·lectius i moviments i sobre com afrontar la repressió, “un autèntic problema”, diuen, per la militància de Mallorca. A més, també es va insistir en la necessitat d’incrementar la lluita al carrer a tots els pobles “per ser un pols a la ciutat de Palma com a centre”.
Centralisme i qüestió nacional
La idea del centralisme també va estar present en el debat sobre construcció nacional. En ell es va generar una forta crítica a la dependència de les organitzacions populars de les dinàmiques del Principat i es va insistir en la necessitat de defensar la territorialitat, amb la pràctica diària, sense renúncies però també sense clixés, en el dia a dia de la feina amb els moviments socials. La TUP conclou, no sense debat, que les cúpules d’ERC, CiU, Òmnium i l’ANC han capitalitzat un procés popular que, malgrat el clar component de trencament amb la Constitució espanyola, també ha estat sempre marcat pel regionalisme i la negació dels Països Catalans.
Durant el debat es va evidenciar la importància de potenciar el projecte nacional des d’espais com el de l’economia solidària i cooperativa, la defensa del territori o el sindicalisme, molt més enllà de la defensa de la llengua i la cultura popular. La solidaritat amb l’Assemblea de Docents i Can Vies es van posar com a exemples de la viabilitat d’engegar dinàmiques de solidaritat amb els Països Catalans com a marc de referència dins dels moviments socials i polítics.
Finalment, el debat que va generar més expectació, sobre la lluita institucional, va concloure amb la idea que cal començar a crear espais polítics en aquest àmbit, sempre que es mantingui un pols al carrer i més enllà de la necessària aposta municipalista. Entre les moltes participants d’aquest debat es van trobar alguns punts bàsics: participació ciutadana, programa rupturista, el carrer com a centre polític, anticapitalisme i bases fortes.
En el darrer debat de la trobada, que va aglutinar tots els assistents, es deixà clar que la TUP només és un punt de partida i que existeix una voluntat clara de construir la Unitat Popular a Mallorca. De fet, al final de la trobada es començaren a fer propostes per a properes TUP i, fins i tot, per a fer-les a nivell municipal.
