Aquests darrers dies, lesbianes i dones solteres hem sortit al diaris. Per desgràcia, com a punt de mira de les polítiques discriminatòries del govern espanyol. I encara que ens intentin confondre, les propostes de la ministra de Sanitat sobre qui podrà accedir a la reproducció assistida responen, únicament, a qüestions ideològiques. Que només les parelles heterosexuals puguin accedir a la reproducció assitida a través de la sanitat pública és una mesura heterosexista, classista i discriminatòria.
Com amb tantes altres qüestions, aleguen que els motius no són ideològics sinó que són mesures necessàries en moments de crisi o que responen a criteris mèdics. Tant uns arguments com els altres són falsos jocs de paraules per amagar la seva intenció real: limitar el dret al propi cos de les dones, permetent només que les lesbianes i dones solteres que tenen suficients recursos com per pagar-se la reproducció assitida privada puguin accedir a aquestes tècniques.
La ministra afirma que en moments de crisi cal ‘prioritzar’. Quin sentit té prioritzar les parelles heterosexuals davant les dones solteres i les lesbianes? Són més costoses per a la sanitat pública aquestes que les dones que acudeixen a aquests serveis perquè no poden quedar-se embarassades amb el seu company? Està clar que no. Prioritzar a les parelles heterosexuals implica treure de les llistes d’espera a dones que, en principi i d’entrada, no hi acudeixen per problemes d’esterilitat i que, per tant, és més fàcil que es quedin embarassades més ràpidament (amb menys despesa). En el lloc d’elles hi entren parelles heterosexuals, així que la despesa no es redueix. El criteri econòmic no té cap sentit, la priorització és en base a privilegiar la construcció d’un determinat tipus de família.
El segon argument és el mèdic. Les lesbianes i dones solteres no són estèrils i la sanitat només ha de cobrir això, diu la ministra. Cap lesbiana ni dona soltera és estèril? I si una dona lesbiana té problemes de fertilitat, pot llavors accedir a aquests serveis? Segons els seus arguments, qualsevol dona soltera o lesbiana amb problemes de fertilitat hauria de poder, no?. Però llavors diu que la infertilitat es “l’absència de consecució d’embaràs després de 12 mesos de relacions sexuals amb coit vaginal sense ús de mètodes anticonceptius”. Aquesta mesura és evidentment discriminatòria, ja que obliga a lesbianes i dones solteres a tenir aquest tipus de relacions. Però, fins i tot assumint aquesta definició, vindrà la senyora Ana Mato a veure si he tingut relacions sexuals durant 12 mesos amb coit vaginal? La senyora Mato va a casa de les parelles heterosexuals a comprovar si realitzen el coit durant 12 mesos? De la mateixa manera que una parella heterosexual pot afirmar-ho, també una lesbiana pot afirmar haver tingut relacions sexuals d’aquest tipus durant un any. I evidentment, una dona soltera també. La relació entre la pràctica sexual que porta a l’embaràs i el tipus de família que cada dona decidexi construir no és una relació tan directe. Això demostra com el fet d’excloure les lesbianes i les dones solteres no és perquè no tinguin una pràctica sexual determinada (ja que, poder, podem) sinó pel tipus de família que volem construir.
I encara hi ha una altra qüestió. La ministra diu que ‘la manca d’home no és un problema mèdic’. Molt bé, i el casament heterosexual amb un home estèril tampoc. Els tractaments de reproducció assistida també s’ofereixen gratuïtament a dones perfectament fèrtils amb companys estèrils. Per què no diu la senyora Mato que escollir un home estèril per formar una família no és un problema mèdic? Haver escollit un altre marit i no tindries problemes! Tant social és voler tenir una criatura amb una altra dona com voler-la tenir sola com voler tenir-la amb un home estèril. Si és un problema mèdic el fet que una dona en una parella heterosexual no aconsegueixi quedar-se embarassada tot i que ella sigui perfectament fèrtil però ell, per exemple, no tingui els espermatozous adequats, no és també un problema mèdic el fet que dos òvuls no aconsegueixen unir-se? No és una qüestió biològica el fet que dos òvuls no es fecundin? O és que els òvuls decideixen socialment no fecundar-se?
Així, en el fons, l’únic argument que sustenta aquesta decisió és que no volen que mares solteres ni lesbianes tinguem criatures. Ara, si una dona soltera es queda embarassada però no vol tenir la criatura tampoc la deixaran avortar. La reforma de l’avortament, juntament amb aquesta proposta, evidencien que l’objectiu només és un: restringir el dret al propi cos de les dones. I només permetre que ens reproduïm amb un home al costat és una clara discriminació, així com no permetre la interrupció voluntària de l’embaràs quan la dona així ho vulgui.
Com a feministes, entenem que aquesta és una discriminació més cap a les dones. Volem que les dones puguem decidir quan, com i ens quines circumstàncies volem tenir una criatura. Volem que lesbianes i dones solteres puguem accedir a la reproducció assistida gratuïtament i a més demanem que no se’ns patologitzi. Lesbianes i dones solteres no tenim perquè accedir a aquests tractaments com si fóssim estèrils i, per tant, no se’ns hauria de medicalitzar ni tractar com si tinguéssim problemes mèdics. Volem protocols que responguin a les nostres necessitats, no equiparar-nos a les parelles heterosexuals i al model de família tradicional.