Calia un llibre així, les més de cinc dècades de batalla en defensa de l’horta. Un llibre que fera memòria i retera homenatge a les nombroses persones de la nostra comarca que han dedicat la seua vida per defensar el territori, per salvaguardar i conservar el seu paisatge, per aconseguir que els llauradors i les llauradores pogueren dur una vida digna treballant la terra, per recuperar les arrels de l’agricultura «de tota la vida».
La batalla de l’Horta (Sembra Llibres) documenta les diferents lluites que s’hi han dut a terme a la nostra comarca, l’Horta, i ho fa de manera molt documentada, amb dades i xifres que posen al descobert la magnitud de la barbàrie. A tall d’exemple, la superfície conreada a la comarca va passar de 18.319 ha. l’any 1959 a només 5.213 ha. el 2008. Tot i això, el llibre no es limita a l’àmbit comarcal, contextualitza les agressions dins de l’àmbit del procés que ha tingut lloc al País Valencià aquestes darreres dècades. Un botó de mostra: cada quilòmetre quadrat del País Valencià va rebre l’any 2004 una mitjana de 288 tones de ciment, una quantitat cinc vegades superior a la mitjana de la Unió Europea. I no ens ha d’estranyar si pensem en projectes com el Manhattan de Cullera, el Gran Manises o el de Safranar a Torrent, el Pla Rabassa d’Alacant o el de Marina d’Or a Orpesa… Tanmateix, aquest llibre també ens acosta a la microhistòria, a les vivències de les persones que hagueren de patir les expropiacions i els enderrocaren les cases, a les persones que foren deportades lluny d’on havien viscut a canvi d’unes compensacions irrisòries, als veïns i les veïnes que hagueren de sofrir les vexacions de les institucions i els polítics corruptes, les ordres dictades pels jutges, i les burles de constructors i empreses, i els colps dels policies. Les històries de Mamen Soler, Daniel el Tirri, la tia Guadalupe, el tio Olloquequi, Ramonet el Gargori, la tia Lola, Manolo el Coco…
Al llibre s’explica com el 2001 la ILP va recollir 117.000 signatures per a la protecció de l’horta, quan només en calien 50.000 segons la legislació valenciana. La ILP havia d’afectar 46 municipis, i plantejava una moratòria urbanística mentre l’horta es declarava espai natural protegit, a més de proposar alternatives com la promoció de l’agricultura ecològica, plans de formació d’agricultors professionals… Tanmateix, la ILP no va ser admesa a tràmit a les Corts valencianes, no pogué ser debatuda perquè el PP tenia majoria absoluta al País Valencià. I llavors em recorde que Junts pel Sí i el PP van actuar de la mateixa manera fa uns mesos, quan es va presentar la ILP per l’educació al Parlament de Catalunya. Aleshores t’adones que hi ha històries que es repeteixen: la prepotència i la manca de democràcia, el menyspreu cap al poble i els despotisme institucional.
I per a finalitzar, un parell de crítiques. La primera és que entre totes les agressions al territori que hi apareixen, no hi apareix una de les més greus que s’ha produït a la nostra comarca, i que ha estat duta a terme per les universitats, tant la UPV com la UV-EG, quan van prendre les decisions d’instal·lar els seus campus al bell mig de terres de conreu. El Campus de Tarongers, per exemple, es van construir a costa d’una de les millors terres de conreu, prop de la partida de Vera, i va fer malbé per a sempre milers de fanecades. És clar que el llibre té les seues limitacions, i que no pot pretendre fe un recull completament exhaustiu de totes les agressions, però crida l’atenció el paper «progresista» de la UVEG en defensa de l’horta i el territori quan ha estat aquesta institució una de les culpables de la seua destrucció. Paradoxes o hipocresia? La segona crítica fa referència no només al llibre, sinó en general al moviment ecologista, que sovint ha fet de les seues lluites com si no hi haguera relació entre el sistema econòmic dominant, el mode de producció capitalista, i la destrucció de la natura, o com si fóra possible una mena de capitalisme verd i de rostre humà. Com va dir Marx que «el capitalisme tendeix a destruir les seues dues fonts de riquesa: la naturalesa i els éssers humans», i l’espai que ocupa l’Horta i els Països Catalans dins de la divisió internacional del treball i el capital ens condemna a ser una economia de serveis, mà d’obra barata i territori per a construir parcs temàtics. Però això es mereix un altra ressenya…
