La història de l’accident del metro de València no és només la del descarrilament d’un tren entre les estacions de Plaça d’Espanya i de Jesús que va causar la mort de 43 persones i va provocar ferides a altres 47. És també la dels intents de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i de les institucions autonòmiques en general d’evitar que s’esbrinara què va passar realment i si s’haguera pogut prevenir tot plegat. I el d’una instrucció judicial que mai no va anar a fons en les seues investigacions. Finalment, hom podria dir que és la de la negativa de la Generalitat Valenciana a assumir cap responsabilitat per aquells morts i ferits.
Però sobretot, la història de l’accident del metro de València és la de la lluita dels familiars de les víctimes per a assolir una mica de justícia, per a esclarir totes les circumstàncies que van portar al descarrilament del tren aquell 3 de juliol de 2006 i, principalment, per a evitar que tots aquests fets s’oblidaren. El llibre Lluitant contra l’oblit, escrit per la periodista Laura Ballester i editat per Sembra Llibres, fa un repàs a tot el cas i esdevé una nova aportació per a preservar la memòria d’aquests fets.
Lluitant contra l’oblit és una narració periodística que comença el dia de l’accident, recupera els antecedents del mateix i acaba en setembre de 2014, amb la causa judicial reoberta i amb noves línies d’investigació després de dos arxivaments previs (tots dos en 2007). L’autora ha fet el seguiment del cas per al diari Levante-EMV i la lectura del llibre confirma el coneixement profund que té de totes les seues ramificacions.
El relat que fa Ballester aconsegueix resumir en vora 200 pàgines els diferents episodis d’aquesta història amb bastant claredat, si bé la gran quantitat d’informació aportada (tècnica, jurídica…) pot fer que en algun tram la persona que llig haja de tornar enrere per a confirmar que no ha perdut el fil dels esdeveniments. I ací i allà breus pinzellades valoratives acoloreixen el text sense posar en perill el rigor del treball; ans el contrari, són una mostra d’empatia cap a les víctimes per part de la periodista (una empatia que, com denuncia el llibre, mai no ha tingut la Generalitat Valenciana).
En aquest sentit, cal recalcar que són els fets els que parlen en Lluitant contra l’oblit; el lector que s’acoste a aquesta història per primera vegada podrà arribar a les seues pròpies conclusions després d’assabentar-se que, per exemple, el llibre d’avaries del vehicle sinistrat mai no ha aparegut i les caixes negres foren esborrades quan la seua informació fou bolcada; les compareixences dels directius d’FGV en la comissió d’investigació de les Corts (feta en només set dies aquell mateix juliol), que havia de clarificar les causes de l’accident, foren preparades per una consultora de comunicació; l’aleshores conseller d’Agricultura, Juan Cotino, va visitar poc després de l’accident les famílies de les víctimes de manera individual i va arribar a oferir-los llocs de treball; i per acabar, el nombre de revisions periòdiques a què eren sotmeses les unitats com la que va bolcar havia baixat durant l’any anterior a l’accident.
La versió oficial de la Generalitat es va imposar els primers anys i Radiotelevisió Valenciana la va difondre, però la lluita sorda i constant dels familiars, aplegats en l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol de 2006, ha donat els seus fruits. La publicació en el diari El Mundo dels documents que la consultora va preparar per a les compareixences dels directius d’FGV i sobretot l’emissió en La Sexta de l’episodi “Los olvidados” del programa Salvados (28/04/2013) van donar un nou ressò al cas i el van tornar a posar en el primer pla de l’actualitat política valenciana.
La causa ha tornat a ser oberta i les famílies de les víctimes continuaran lluitant per a esbrinar si amb la instal·lació d’una balisa que haguera impedit que el tren agafara tanta velocitat en aquell túnel s’hauria evitat l’accident. Mentrestant, com cada dia 3 de cada mes des de fa anys, el proper 3 de novembre es tornaran a aplegar a la plaça de la Mare de Déu per a exigir responsables. Queda molt per saber com acabarà la batalla judicial. La de la memòria sembla que la estan guanyant. Llibres com Lluitant contra l’oblit hi aporten el seu granet de sorra.
Fotografies de la presentació del llibre al Teatre Micalet de València: Marga Ferrer (cedides per Sembra Llibres). En la primera, l’autora apareix retratada amb Beatriz Garrote, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol de 2006.
Per a saber-ne més:
0 responsables (documental)
Zero responsables (obra de teatre)
Línia 1 (cançó de Pau Alabajos)
