Un miler de persones s’han manifestat aquesta tarda a Perpinyà en el marc de la Diada de la Catalunya Nord. Amb el lema “Sem Catalunya Nord, volem un estatut”, la manifestació ha volgut incidir en el context de la reforma territorial de l’estat francès.
Aquest 2015 ha estat l’any en què s’ha posat en marxa el nou mapa regional. L’antiga regió Llenguadoc-Rosselló ha estat fusionada amb la de Migdia-Pirineus, amb capital a Tolosa. Aquesta nova macroregió, encara sense nom oficial, dilueix més el pes del país nord-català entre altres 12 departaments occitans.
Per aquest motiu, des de diferents sectors polítics, des de l’esquerra independentista fins als regionalistes coaligats amb la UMP, han creat la plataforma SEM, que reclama um estatut particular per Catalunya Nord. Des d’aquesta plataforma es pretén situar a l’agenda política la qüestió de l’autogovern. Especialment tenint en compte que el proper desembre es celebren eleccions regionals.
L’aspecte més simbòlic de la qüestió -i amb capacitat de generar rebuig social- és la qüestió del nom de la regió. Des del moviment nord-català s’exigeix que el nom ha de ser compost i recollir una referència explícita a Catalunya Nord. També el movent occità demana que totes dues realitats es plasmin en el topònim. La qüestió de noms ha d’estar resolta al gener.
Marxa pel centre de Perpinyà
La manifestació ha començat passades les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya. Ha recorregut tot el centre de Perpinyà fins al Castellet, on s’han fet els parlaments finals.
El parlament més destacat l’ha fet Pere Manzanares, que ha explicat els punts reivindicatius de SEM. També ha fet esment del procés sobiranista del Principat. “Sem solidaris de la lluita per la República Catalana, però anem en compte de no creure que la nostra lluita aquí ha de ser xentrada en defensar la República del sud. El nostre compromís és aquí. Hem de preparar la desconnexió mental amb el centralisme jacobí”.
Manzanares també ha fet esment de la qüestió del futur nom de la regió, exigint que el nom faci referència expressa a Catalunya Nord. S’ha marcat com a objectiu repetir la victòria de 1978, quan es va obligar l’estat a canviar la nomenclatura de l’autopista que travessa el país per La Catalane. I repetir també la victòria de 2005 quan es va obligar Georges Freche a desistir de l’intent de canviar el nom de Llenguadoc-Rosselló pel de Septimània.
Els parlaments també han fet esment de l’enèsim bloqueig del Senat francès a la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. L’acte final ha conclòs amb una actuació conjunta de Feliu Ventura i una coral de l’escola Arrels, el centre públic immersiu de Perpinyà.
S’avorta un intent de provocació feixista
A l’inici de la manifestació s’han viscut moments de tensió quan un grup d’una desena de provocadors d’extrema dreta ha intentat desplegar una pancarta i sumar-se a la cua del seguici. Un cordó de seguretat els ha mantingut a ratlla amb empentes mentre la manifestació avançava al crit de “fora feixistes”, certificant el caràcter fortament antifeixista del moviment nacional nord-català. Els provocadors formaven part del grupuscle SOM, un tèrbol intent de bastir un partit independentista i feixista per part d’una desena de persones d’Osona i quatre del Rosselló. El fet que procedeixin d’altres grupuscles d’extrema dreta espanyols i francesos alimenta la sospita d’artefacte creat per desprestigiar l’independentisme. Durant tota la marxa aquest grup ha estat apartat a dos-cents metres de la resta de la marxa i escortats per una dotació policial.
Un altre fet que certifica la voluntat d’interconnectar el moviment nacional amb altres moviments populars ha estat la participació del grup de BDS de Catalunya Nord a la manifestació.
