Albert Núñez Feijóo va resultar ser el clar vencedor de les eleccions gallegues després d’una campanya en què pocs apostaven pel canvi. El PP guanya amb claredat en els principals nuclis urbans, mentre les àrees rurals mantenen les tendències. BNG i PSOE perden dos diputats en les províncies amb més pes.
L’electorat castiga als nacionalistes reduint els seus recolzaments en 45.000 vots mentre que els socialistes es desprenen d’uns 73.000. La posició de força amb què partien no es reflecteix a les urnes. És més, gallecs i gallegues han castigat la seva gestió en les eleccions autonòmiques amb major percentatge de participació, superior al 70%.
[L’ACCENT 149]
Això sí, respecte als anteriors comicis el partit de Feijóo tan sols ha crescut en uns 3000 vots. Més que parlar de victòria hem de referir-nos a la derrota dels gestors en funcion. Ni el PP ha realitzat una oposició destacable ni el clima social augurava una nova majoria absoluta.
Expectatives frustrades
El vot perdut pel bipartit respon, entre altres factors, a la frustració de les expectatives de canvi. Han sigut penalitzats factors com la continuïtat en el desbaratament de recursos, la falta de diàleg dels partits amb les seves bases, la proliferació d’entitats paral·leles a l’administració amb el conseqüent endollisme o a l’arrogància de qui toca poder després d’haver sigut permanentment oposició. Malgrat la il·lusió generada, PSOE i BNG no han aconseguit desenvolupar ni comunicar una alternança en el fons de la gestió per a una societat cada vegada més desencantada amb els professionals de la política. Sumat a aquests elements a les conseqüències de la greu situació econòmica s’expliquen en bona mesura els resultats.
El recolzament de les àrees urbanes, el principal graner del BNG, han propiciat alhora la seva derrota. Prenent com a referència a les set grans ciutats, el Bloc es queda amb la meitat dels recolzaments amb què comptava fa 12 anys. D’haver arribat al 29,1% dels vots el 1997, superant al PSOE, descendeix el 2005 fins el 20,1% i continua el seu debacle fins abans d’ahir, amb un 15,3%.
L’amenaça espanyolista del nou PP
El PP que encapçala Núñez Feijóo presenta un perfil més agressiu cap a la identitat gallega que el de Fraga Iribarne. Els seus quadres representa al sector del “birrete”, desplaçant en el seu apogeu al tradicionalista de la “boina”, més identificat amb el país i incomode per a la direcció de Madrid. El nou PP fa seves les tesis de “Galícia Bilingue”, entitat de recent creació que s’oposa als tímids avenços de l’idioma nacional en l’administració. De fet, les principals promeses dels guanyadors, a més de rebaixar els impostes, se centren en derogar el decret que regula la presència del gallec en l’ensenyança (al menys la meitat de les assignatures) i transformar les Galescoles (centres que prevalen l’educació gallegòfona) en guarderies convencionals.
Arriba un govern de tecnòcrates de tall urbà, identificats amb el neoliberalisme més agressiu i desarrelats de la Galiza que manté viva la seva cultura i trets definitoris. La joventut dels seus dirigents fa preveure que la dreta pugui tornar a afermar-se en una comunitat que encara no s’ha desprès del conservadorisme que caracteritza a les seves majories.
PSOE i BNG seriosament tocats
La dimissió de Pérez Touriño augura temps difícils per a l’estructura socialista, la menys sòlida de les tres contendents. El BNG reconeix la seva derrota encara que guarda silenci en relació a la continuïtat d’un Anxo Quintana amb pocs anys de bagatge com a líder i grans enemics dintre de la seva formació. Si bé va incrementar els seus recolzaments des del poder, un sector de la UPG (el major partit del front) i altres corrents organitzades qüestionen la seva capacitat. Sigui com sigui, tampoc en aquesta formació s’intueix un possible canvi. La ombra de Xosé Manuel Beiras roman en una base social nacionalista que es divideix cada cop més entre crítics i possibilistes.
Perspectives dels moviments populars
Per als moviments que han mantingut la seva independència la victòria del PP no és bona notícia, hagin votat o no als perdedors. La superació de la era Fraga es donava per suposada.
Les forces independentistes, amb lleugers retrocessos, no arriben a sumar cinc mil vots, aspecte que certifica l’escàs rendiment de la divisió davant una base electoral que reclama unitat. El vot nul s’ha duplicat arribant a les 14.500 paperetes.
Malgrat això, s’obra una nova fase de resistència en què l’aparell del BNG es veurà obligat a recuperar els carrers. En les batalles que s’anticipen s’haurà de mesurar la seva capacitat davant els sectors populars, una vegada que els més avançats han decidit marcar distàncies. Aglutinadors com Galiza Non Se Vende, en plena forma, i els conflictes oberts en el panorama polític el sotmetran a examen. Dirigents de la CIG, la segona força sindical, auguren una imminent vaga general per fer front a la restauració del poder de la dreta a la Xunta.
* Carlos Barros és director de Novas da Galiza
