El barri de Benimaclet viu des de fa aproximadament dos anys una situació de desesperació i impotència davant la paralització inesperada d’un projecte engrescador impulsat pels veïns i veïnes del barri i encapçalat per la Associació de veïns de Benimaclet. Les evasives constants per part del BBVA davant la proposta del projecte dels Horts Urbans Ecològics de Benimaclet s’ha traduït en la paralització d’ aquest, una paralització que es perllonga ja des del 2010. És precisament en aquest any quan per primera vegada es proposa conrear una terra molt fèrtil com és l’horta de València.
Si bé és cert que els darrers mesos s’ha sentit parlar molt sobre el projecte d’horts urbans al barri de Benimaclet, cal remarcar que aquesta lluita, que sembla recent, realment forma part d’un procés de mobilitzacions que s’han dut a terme per l’Associació de Veïns en aquests terrenys del barri des de fa ja dècades.
L’any 1992 es va aprovar el PAI de Benimaclet Est que afecta a aquests terrenys. Si fem un repàs històric, va ser en una sessió plenària de l’Ajuntament de València, quan s’aprova el Conveni de l’Ajuntament de València i les mercantils URBEM S.A, EDIVAL i COBASA S.A. per a la redacció del Pla Parcial de Benimaclet i el projecte d’urbanització. Al 1995 s’adjudica l’execució del PAI Benimaclet Est a aquestes entitats. Més tard, és al 2009 quan esclatà la famosa bombolla immobiliària, de manera que alguns propietaris es veuen obligats a cedir els seus terrenys en favor de l’entitat bancària BBVA, la qual gestiona en aquets moments la propietat dels terrenys de Benimaclet inclosos al PAI.
La situació d’abandonament de les parcel·les ha sigut denunciada constantment per l’Associació de veïns del barri ja des del 2006 quan després d’un incendi, es procedeix a l’enderrocament de l’alqueria “Panach”, construcció històrica originària del segle XVIII i situada en aquests terrenys.
De manera que aquest PAI porta 17 anys parat (1994-2011) i l’estat dels terrenys ha sigut sempre d’abandó i despreocupació, emplenats amb terres procedents d’excavacions i enderrocs i emprats com a abocador provisional. Mentrestant, la postura de denuncia i les reclamacions dels veïns han estat ignorades.
Per tot això, a principis de 2010 l’Associació de Veïns de Benimaclet va adoptar una postura de lluita i reivindicació, promovent iniciatives ciutadanes per utilitzar aquests terrenys abandonats per a ús públic. Des d’aquest moment tot han sigut assemblees, jornades de treball, manifestacions i accions de protesta, amb ganes de retrobar el futur a una terra que en el passat va ser Horta.
En aquest context, al febrer d’aquet any es procedeix a la neteja i moviment de terres en el solar per al seu condicionament com a aparcament públic, plantant al voltant de 200 arbres a l’aparcament. Tot açò amb l’aportació econòmica i voluntària del veïns i veïnes del barri. I des d’aquest moment no s’ha parat de fer activitats, cap de setmana si i cap de setmana també.
Ja amb el projecte dels horts urbans en marxa i amb molts veïns implicats en aquest, es va aconseguir l’autorització d’ús de la Sèquia del Mestalla i junt a l’aprovació dels tècnics de l’ajuntament s’ha procedit a realitzar els treball d’acondicionament de les sèquies de reg. Quan es va començar treball de la terra entrà en acció el banc BBVA. Com a primera mesura de pressió començà a amenaçar ficant guàrdies de seguretat a les terres. Però fa escassament tres setmanes l’actuació de l’entitat va donar un salt qualitatiu. Mentre es jugava el partit de futbol Madrid-Barça envià un grup de treballadors per posar una tanca al terreny de manera il·legal i hores més tard es procedia a destruir amb màquines el treball fet per les i els veïns del barri. S’han realitzat nombroses accions de protesta al barri i a diferents sucursals del BBVA en una demostració clara que el treball i la mobilització de la gent del barri no es va a aturar.
Les darreres notícies són esperançadores ja que els veïns de Benimaclet estan més forts i amb més ganes que mai de continuar lluitant, treballant per aquest projecte, més encara en una època en la que la construcció no te cabuda. Els veïns saben que tenen possibilitats d’aconseguir el seus objectius coste el que coste, que la mobilització final pot donar els seus fruits. El seu lema és “La lluita al barri continua …perquè la terra és nostra!”
