La comunitat immigrant, tal com passa en molts altres àmbits, és una de les més afectades per la crisi capitalista que actualment ens afecta. Actualment la taxa d’atur entre els treballadors i treballadores d’origen estranger supera el 30%.
El principal problema generat per aquesta crisi ha estat l’augment desmesurat dels aturats. Això, que ha fet que quedin milers de persones sense feina i sense un suport econòmic i moltes vegades pràctic, es veu augmentat en gran mesura quan es parla d’immigració.
Segons ha explicat a L’ACCENT Mariona Parra, membre d’Acció Social de la CGT, “aquest declivi dels llocs de treball ha augmentat d’una manera desproporcionada entre de la comunitat immigrant en relació a la resta de la població”, i ha detallat que “això bàsicament es deu a que una gran majoria d’immigrants treballaven als sectors més perjudicats per aquesta crisi, el dels serveis i el de la construcció”.
Segons la CGT, el 2008 va acabar amb una taxa d’atur del 20% entre la població estrangera. Però els darrers mesos, l’aprofundiment de la crisi econòmica ha augmentat en un 50% la xifra d’immigrants aturats, que ja ha superat el 30% al Principat de Catalunya, i que en el cas dels immigrants de fora de la Unió Europea arriba al 32,93%.
Parra, que ha mantingut una postura crítica sobre la discriminació social que aquest col·lectiu ha patit i pateix encara actualment, ha puntualitzat que els immigrants han estat els més afectats perquè tenien una problemàtica afegida. Fent relació al tema laboral, Parra ha argumentat que la pèrdua del lloc de treball significa encara més del que pot semblar, ja que “quan se’ls acaba el subsidi, corren el risc de perdre el permís de residència i caure en la il·legalitat”.
La sindicalista de la CGT explica que aquest problema es veu agreujat per la gran quantitat de contractes precaris, i no solucionat en cap cas pel Procés de Regulació que es va activar el 2005. A més a més, s’han de tenir en compte tots aquells immigrants que fan feines de casa, treballen sense papers i tenen feines no regularitzades. Tots aquests formen una part molt important d’aquest bloc de gent a qui la crisi està desestabilitzant d’una manera molt més profunda.
Majors dificultats per mantenir l’habitatge
Una altra problemàtica que es desprèn d’aquesta crisi, és la de l’habitatge i la impossibilitat que té la població per pagar les hipoteques.
Segons les declaracions que va fer a l’Accent Ada Colau, membre de l’Assemblea Popular per un Habitatge Digne i de l’Assemblea d’Afectats per les Hipoteques, “els immigrants, a més de patir discriminació a diferents nivells, també és el col·lectiu que més pateix l’atur, i això es veu reflectit en la impossibilitat per pagar les hipoteques”. Així, la immigració, també observa impotent com els bancs els fan fora de casa davant del no pagament del lloguer o de la hipoteca.
L’Assemblea d’Afectats per les Hipoteques, que es va crear el passat 22 de febrer a Barcelona i a Terrassa, critica que moltes persones (entre elles un nombre considerable d’immigrants), passarà a viure d’un habitatge precari, sovint massificat i moltes vegades amb baixes condicions d’habitabilitat, al carrer. Segons Ada Colau, “és un abús i un exemple de cobdícia màxima que, a l’Estat espanyol, els bancs puguin quedar-se el teu pis, subhastar-lo per la meitat de preu, i et reclamin l’altra meitat com a deute pendent”.
El conjunt de tots aquests factors, moltes vegades porta a un retorn dels immigrants al seu país d’origen. Tot i això, Mariona Parra afirma que això encara no s’ha notat gaire: “Ara, de moment, sembla que prefereixen aguantar aquí, però a partir de l’estiu potser es comença a fer palès aquest flux de tornada, ja que a molta gent se li acabarà el subsidi i s’haurà de replantejar què fer”.