Aquesta era la proposta que van sotmetre a votació els diputats de la CUP al Parlament del Principat. La proposta contemplava dues fases. En la primera, es proposava la fusió de Catalunya Banc -l’antiga fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, ara intervinguda pel FROB- amb l’Institut Català de Finances i Avalis, les dues institucions financeres depenents de la Generalitat. En una segona fase, es proposava la integració en aquesta banca pública de la part proporcional corresponent al Principat dels actius del SAREB. Aquests actius immobiliaris haurien de servir per a la creació d’una potent política de lloguer social.
La resolució presentada per la CUP proposava exigir al FROB el reintegrament de la quantitat dipositada en aquest fons que, per proporció, correspon als ciutadans del Principat. Aquests diners haurien de servir per a capitalitzar el futur banc públic.
Així mateix, la proposta també detallava el model de propietat i gestió. Havia de ser un banc propietat entre un 65% i un 75% de la Generalitat i la resta dividida en participacions populars. Alhora, el nou banc s’hauria de regir segons els criteris i els estàndards de la banca ètica. Així, la missió principal de l’entitat hauria de ser “l’activitat creditícia en el foment de l’activitat productiva, la construcció del país al servei de les necessitats del poble i a gestar un nou model econòmic basat en la justícia social”.
La proposta es va sotmetre a votació el passat 23 de maig i, en ser votada punt per punt, va quedar totalment desvirtuada. Finalment, el parlament del Principat va aprovar que l’Institut Català de Finances adquireixi la condició d’entitat bancària, però es va rebutjar la resta de punts -només ICV hi va donar suport-, clau per a dur a terme el projecte de creació d’una banca pública.
