L’impacte de la crisi capitalista continua fent estralls al nostre país. Si descomptem la Catalunya Nord, que té un càlcul d’atur diferent, el percentatge de desocupació als Països Catalans continua per sobre del 21% (per territoris és del 25,5% al País Valencià, 19,1% al Principat de Catalunya, 15,9% a les Illes). Si a això afegim que a l’estat espanyol hi ha un 12% de treballadors que viuen sota el llindar de la pobresa, i una de cada quatre persones en risc, el panorama és desolador. Atur i precarietat han provocat que moltes famílies siguen expulsades de llurs cases i hagen tornat a viure amb els avis i les àvies.
L’informe anual de l’Observatorio Social de las Personas Mayores, publicat per Comissions Obreres, ho deixa clar: a l’estat espanyol un 19,9 de les llars depenen dels i les jubilades. En base a les dades d’aquest estudi, la redacció de L’ACCENT ha pogut calcular el percentatge de famílies que depenen de les pensions de les àvies i els avis als Països Catalans (sense la Catalunya Nord ni la Franja de Ponent). La xifra seria lleugerament superior, aproximadament un 20,8% de les famílies del nostre país depenen fonamentalment dels ingressos dels més grans. Per territoris la dependència familiar vers els avis i àvies és la següent: 21,9% al Principat de Catalunya, 20,5% al País Valencià, 16% a les Balears.
Als tres territoris autònoms dels Països Catalans hi ha prop de 2.387.000 persones majors de 65 anys, el que representa un 17,7% de la població total. Aproximadament el 27% dels nostres grans són persones dependents, que requereixen una cura especial. Per territoris hi ha un 27,7% d’ancians dependents al País Valencià, un 27,6% al Principat de Catalunya i un 21,8% a les Illes Balears.
Els ancians dels Països Catalans concentren un 7,85% de les peticions d’ajuda a la dependència de tot l’Estat, però només en reben un 3,6%. Crida l’atenció la situació del País Valencià (0,8%) i les Illes Balears (0,99%), ja que són les autonomies que menys ajudes a la dependència han rebut en comparació amb la resta de l’Estat.
La situació és encara més greu si tenim en compte que a nivell estatal el percentatge d’ancians per sota del llindar de la pobresa és del 14,5%, un 16% a Catalunya, i això sense comptar càrregues familiars. Sense entrar en el cost real de la vida, cal tenir en compte que a la major part del territori dels Països Catalans la pensió mitjana se situa per baix de l’índex general. Així, si a l’estat espanyol la pensió mitjana és de 996,6€, al País Valencià és de 904€ i a les Illes de 911€, mentre que Catalunya, amb 1009€, supera de ben poc la xifra estatal. Si fem una mitjana ponderada la pensió normal als Països Catalans sota domini espanyol seria de 957,5€; quantitat que contrasta, per exemple, amb la situació de Madrid on la pensió mitjana arriba als 1183,7€.
