Una família del Carmel s’enfronta a l’avarícia dels Pujol

Enmig d’una pandèmia mundial que encara no està solucionada, i davant una crisi econòmica i social que durarà dècades, les classes benestants ​ segueixen desnonant i especulant amb les nostres cases, els nostres barris, i en conseqüència, especulant amb les nostres vides.

És el cas de la família Pujol, que no té prou amb els escàndols de corrupció que arrossega des de fa anys, i continua carregant contra el poble amb la seva lògica egoista i capitalista. Aquest cop és el més petit de la casa, Oleguer Pujol i Ferrusola, qui vol intentar, per tercera vegada desnonar una família treballadora amb dos menors d’edat al barri del Carmel de Barcelona.

Oleguer Pujol acumula diverses denúncies per corrupció. Entre aquestes, el juliol del 2014 va ser investigat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. A l’octubre del mateix any, va ser detingut i posat en llibertat amb càrrecs. També es troba imputat per un presumpte ​ delicte fiscal a l’Audiència Nacional des del gener del 2017. Posteriorment va ser investigat per haver tret il·legalment d’Espanya 3,9 milions d’euros provinents de beneficis d’operacions de compra-venda de sis locals comercials i 12 habitatges. Per últim, també va ser lliurada una ordre europea d’investigació als Països Baixos de dues entitats per la sortida del territori de l’estat de 90 milions d’euros vinculats a Oleguer Pujol i un dels seus socis, dels quals es desconeix el destí i repartiment.

El Hamid, la Safia i les seves dues filles viuen des de l’any 2017 en un petit pis del barceloní barri del Carmel. El Carmel és un barri treballador, construït per les pròpies veïnes que fugien de la misèria i la repressió franquista de la post-guerra al sud de l’Estat espanyol. És allí, a la falda de la muntanya del Carmel, on moltes famílies van trobar en la solidaritat barrial i la vida comunitària, refugi front la barbàrie. Ara algunes lluiten per mantenir aquell esperit popular, i la seva principal amenaça és el turisme de masses i depredador de barris.

És aquest turisme el que ha fet que la perifèria de Barcelona deixi de ser un refugi per a les persones que són expulsades dels barris cèntrics, i es converteixi poc a poc en un altre barri suculent per a especuladors. Aquests, veuen la oportunitat de pujar lloguers i fer fora a les veïnes de tota la vida, pensant en els turistes. Bones vistes, muntanya a prop, tranquil·litat, bones comunicacions… El Carmel ho té tot per a cridar l’atenció de ​ guiris , ​ que pagaran per
7 dies el que pagava una veïna per un mes.

Parlem per exemple del cas del Hamid i la seva família, que en un barri gentrificat com el Carmel van haver d’acceptar un lloguer molt per sobre del que és just. A causa d’un mercat laboral inestable i d’una societat racista i classista, el Hamid va perdre la feina i ell i la seva família van haver de prioritzar despeses, posant per davant la seva salut i alimentació, i en conseqüència, deixant de mantenir un propietari rendista.Oleguer Pujol no va trigar en  presentar la seva denúncia per impagament, i en dues ocasions (novembre 2019 i febrer 2020) es van parar dos intents d’execució del desnonament a porta gràcies al suport veïnal i al moviment per l’habitatge de Barcelona.

Així i tot, la família del Hamid, amb el suport de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, va iniciar unes llargues negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona per aconseguir un lloguer assequible. Aquestes van culminar amb un acord que semblava raonable per les dues parts: el pis formaria part de la borsa de lloguer social de l’Ajuntament de Barcelona i el Hamid i la seva família s’hi podrien quedar. A més a més, el senyor Oleguer Pujol seguiria cobrant el seu lloguer, una part pagat per la família i una part pagat per l’Ajuntament.

Quan tot apuntava cap a una victòria, i després de tot el desgast que suposa una negociació com aquesta, l’acord va ser retirat per part de l’arrendador a les poques hores de ser aconseguit. Ningú va rebre cap mena d’explicació dels motius pels quals finalment no s’havia signat l’acord. Un cop més es va evidenciar que els especuladors no tenen cap mena d’empatia ni escrúpols, i posen davant els diners a la vida d’una família.

La nova data de desnonament es va aplaçar a causa del confinament, però el propietari no ha fet cap nou intent de negociació sinó al contrari: el dia 17 de setembre pretén fer fora a la família del Hamid a qualsevol preu. Si cal, utilitzant la violència policial contra qui vulgui defensar que el barri és de les veïnes.

Tenint en compte que la situació del Hamid no es un cas aïllat, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó denuncia ​ la manca d’opcions habitacionals per les veïnes, els preus desorbitats dels lloguers, la falta de regulació dels preus i l’escassa oferta d’habitatge públic o social. De fet, l’espera actual per a accedir a un lloguer d’emergència social és d’uns 30 mesos, ja que a Barcelona hi ha més de 600 famílies en cua i només es dóna resposta a unes 20 al mes.

Desnonar a una família que no té una altre opció habitacional és inmoral, i a més és il·legal. Per tant si Oleguer Pujol, que sabem que no és el millor amic de la legalitat i la transparència, no reacciona, les institucions haurien de prendre partit i posicionar-se front la impunitat que envolta aquestes violències econòmiques tant recurrents.

Un sistema racista i classista, una bombolla especulativa, uns lloguers impagables, un mercat laboral precari; amb contractes temporals i sous de misèria, han acabat condemnant una família. Però la solidaritat de classe no deixarà caure ningú. El moviment per l’habitatge ha aconseguit parar els peus a Oleguer Pujol en dues ocasions, i el pròxim 17 de setembre tornarem a defensar que ningú ens farà fora de les nostres cases, que ningú ens prendrà els
nostres barris.

Que no vinguin corruptes i voltors a especular a barris que no voldrien ni trepitjar, perquè els farem fora.

Xarxa d’Habitatge d’Horta Guinardó