Una línia d’alta tensió travessarà les serres cremades fa sis mesos a la Vall d’Albaida

Durant les últimes setmanes s’han succeït a la vall d’Albaida una sèrie de protestes i mobilitzacions cíviques per oposar-se a la construcció de la Línia d’Alta Tensió projectada per Iberdrola per connectar la subestació d’Ontinyent amb la línia Juan Urrutia-Alcoi.

El projecte, que va aparéixer el 2005, travessa paratges d’alt valor paisatgístic i forestal com la Covalta, la font del Patge i la serra del Torrater (dins del paratge protegit Ombria-Pou Clar). En el seu moment, tant els ajuntaments afectats com el servei forestal de la Conselleria de Medi Ambient, van desestimar el traçat que proposava l’empresa per l’elevat impacte mediambiental. Tot i això, el 24 de maig del 2010, la Generalitat Valenciana atorgà l’autorització administrativa per fer les obres.

Al setembre, diversos incendis provocats a la Vall d’Albaida arrasaren bona part de l’ombria de la comarca (des d’Ontinyent fins al port d’Albaida). El 15 de gener, va aparéixer al diari Levante la notícia de l’expropiació dels terrenys per començar a fer obres per damunt dels terrenys que s’acabaven de cremar.

Aquesta notícia va sobtar molta gent que no sabia res del projecte i va encendre la indignació que s’escampava pel carrer i les xarxes socials. Davant de la imminència de les expropiacions i l’inici de les obres, diversos col·lectius van convocar una assemblea per mirar d’articular l’oposició ciutadana a la línia. Entre les tasques que estan realitzant hi ha la recollida de signatures i fons (per interposar un recurs legal) així com la difusió d’informació sobre el projecte, mitjançant punts informatius i exposicions improvisades a mercats i places, xerrades informatives i diverses concentracions.

El passat 19 de febrer es va realitzar una jornada festiva a Ontinyent, amb espectacles diversos, tallers i jocs populars, que van acabar amb una concentració on acudiren prop d’un miler de persones. La pressió social i mediàtica ha aconseguit que els ajuntaments plantegen recursos i demanen a l’empresa la paralització del projecte, emparant-se en la legislació que preveu la revisió de l’estudi d’impacte ambiental en cas que canvien les condicions de l’entorn.

Des de la plataforma assenyalen que els treballs de la maquinària pesada (nous camins, grues…) comprometran seriosament la regeneració natural de la flora que va sobreviure al devastador incendi del setembre, accelerant el procés de desertització que amenaça les muntanyes del territori valencià. Demanen que es paralitze immediatament el projecte i es temptegen alternatives tenint en compte l’estratègia territorial de la Generalitat, que preveu utilitzar els corredors d’infrastructures.

Els dies 24 i 25 de febrer es van signar les actes d’expropiació i el més probable és que les queixes dels ajuntaments i de la societat civil siguen de nou ignorades i la justícia és pronuncie amb els fets ja consumats, com ja hem vist a molts altres llocs.

A Ontinyent, les expropiacions canviaren de lloc en últim moment per evitar les protestes que hi havia a l’Ajuntament, on havien citat inicialment els propietaris. Finalment, les actes es signaren a la seu de l’Associació de Gegants i Cabuts a porta tancada. A Benissò, el mateix alcalde va signar contra el projecte abans d’entrar a signar les expropiacions. Diversos afectats també es van queixar als representants de la companyia i van plantejar possibles alternatives al traçat i van lamentar tant el dany irreparable com “l’herència que quedarà per a futures generacions”.

Aquest conflicte s’ha de situar, però, en un context més ampli, i és el de l’ús de les expropiacions forçoses (per ser declarades «d’interés públic”) que han permés la construcció d’aquest tipus d’infrastructures arreu de l’Estat espanyol, i ha passat per damunt de la voluntat de les poblacions afectades. Serien casos com el de la Valldigna, Vilamarxant, la zona dels Pics d’Europa, o la MAT a Girona.

Des de la plataforma també han demanat que es revise la necessitat real d’ampliar la potència de la xarxa elèctrica tenint en compte les actuals polítiques d’estalvi energètic i l’aparició d’electrodomèstics i bombetes de baix consum. Una altra qüestió és la dels problemes de subministrament elèctric de la costa d’Alacant, resultat de la massificació turística que a banda de beneficis, ens deixa uns resultats mediambientals ben negatius (esgotament hídric, gestió de residus, urbanisme salvatge i altres infrastructures necessàries per mantindre el negoci).

Mentrestant, a la Vall d’Albaida, l’empresa té sis mesos per executar les obres a partir de les expropiacions i s’estan preparant noves mobilitzacions i protestes per a dur terme quan Iberdrola es pose a treballar sobre el terreny.

+ informació: www.crematsensefils.blogspot.com

(foto de Sergi Vanyó)