El govern espanyol, amb el pacte acordat aquest 14 d’abril amb els grups ERC i Bildu, podrà fer aprovar al congrés la Llei d’Habitatge.
A les portes d’unes eleccions municipals i en diverses comunitats autonòmiques el proper mes de maig, PSOE i Podemos han presentat la llei com un gran avanç social en un moment en què els preus de lloguer no paren de pujar, amb augments cada vegada més descontrolats que converteixen la despesa de l’habitatge en una forat cada vegada més gran en els ingressos de moltes famílies treballadores, ja prou escassos en plena onada d’inflació desfermada.
Però darrere les paraules optimistes que parlen de regulació, i l’habitual reacció de la dreta més extrema i la premsa empresarial atacant les mesures més innòcues com si fossin grans passsos revolucionaris, nombroses veus han denunciat tant els límits de la Llei com fins i tot els perills que suposen d’un empitjorament de la situació ja prou extrema de l’accés a l’habitatge.
L’esborrany pactat, segons denuncia el Sindicat de Llogaters permet esquivar la regulació. Malgrat que s’anuncia que el preu d’un nou contracte no pot superar l’anterior, el redactat imprecís permetria pujar el preu utilitzant argúcies com despeses de l’IBI, o ocultant i manipulant el preu real i condicions del contracte anterior. A més no contempla cap protecció per impedir de cap manera que els propietaris expulsin els llogaters per tal de poder pujar el preu sense restriccions.
La llei permetrà igualment augmentar els llogers amb el pretext de reformes, fins i tot qualsevol canvi menor en nom de la millora de l’accessibilitat, com una rampa o un videoporter podran suposar un augment d’un 10% adicional.
Igualment permet afegir pujades internanuals vinculades a la inflació, amb algunes condicions fins a 2024, i sense aquest límits a partir de 2025.
Un dels aspectes més alarmants, denuncia el Sindicat, és la figura de lloguer de temporada, que permet als propietaris fer augments sense cap mena de límit si posen els seus pisos en aquest règim, una pràctica que cada vegada és més habitual.
Finalment, denuncien que totes les mesures previstes no contemplen cap mena de règim sancionador, cosa que fa la seva aplicació encara més estantissa.
Igualment la llei no preveu cap mena de solució al problema dels desnonaments diaris de milers de famílies, afavorida per lleis pro-desnonaments exprés aprovades pels anteriors governs del PSOE i el PP, que en cap cas es preveuen revertir, ni tampoc contempla cap mesura davant l’acumulació d’habitatges en mans de grans fons d’inversió especuladors, molts d’ells comprats als bancs rescatatas amb diner públic.
La nova llei doncs, tot i l’esperable polèmica política i mediàtica i tancament de files dels qui l’han aprovat, no suposarà cap solució real al problema de l’habitatge, i els propietaris podan seguir extraient als llogaters rendes cada vegada més elevades sense restriccions i amb una legislació que els seguirà sent favorable.
