Les empleades de la llar porten a les seves esquenes massa injustícia. Dones (94%), pobres i majoritàriament immigrants (61%), són alguns dels estigmes socials que expliquen la precarietat absoluta dels seus contractes laborals, on la legalitat permet tot tipus d’abusos, des de no gaudir ni de l’atur, pensions més baixes o els acomiadaments pràcticament gratuïts, passant pels sous de misèria generalitzats, que en la gran majoria de casos voregen el Salari Mínim Interprofessional, que el govern popular ha congelat en els pauperrims 641,40 euros per 40 hores de treball setmanal.
La darrera reforma de la Seguretat Social, alhora que retardava l’edat de jubilació a 67 anys i rebaixava el 20% de les quanties generals de les pensions, anunciava en grans titulars que milloraria les condicions d’aquest col·lectiu. El govern de Zapatero es va afanyar a va fer propaganda de la seva “mesura social”, que va obrir els telenotícies del dia, i els sindicats CCOO i UGT (que van donar suport a la vergonyosa retallada, ui, volia dir reforma, de pensions d’agost de 2012) van afirmar que, per fi, “gràcies a la seva lluita”, les empleades de la llar havien aconseguit equiparar-se a la resta de treballadors. Entrant a les planes webs de l’INSS, el Ministeri de Treball o la UGT es pot comprovar l’alegria dels ponents davant de la seva lloable tasca en benefici de les més humils entre les humils.
Anàlisi real de la llei
Però la definitiva aprovació de la llei, que ha entrat en vigor el darrer 1 de gener i estarà plenament vigent el 30 de juny de 2012, i encara més la seva aplicació, estan demostrant que ni hi ha una substancial millora, ni la finalitat del govern sembla ser aquesta.
Però anem a pams. Amb la nova llei desapareix el règim especial de treballadores de la llar, però, oh sorpresa, es crea unes treballadores “excepcionals” dins el règim general. En termes jurídics (i amb certa conya), la nova llei canvia un “règim especial” de les empleades de la llar, per un “sistema especial” dins el sistema general. En definitiva, un joc de noms amb la voluntat de canviar termes per deixar-ho casi com estava.
I és que, per exemple, aquestes empleades continuen sense gaudir de l’atur per molts anys que hagin treballat, i el seu acomiadament comptarà amb una pírrica indemnització de 12 dies per any treballat, i a més amb el simple (i lliure) “desestiment” de l’empleador (la resta comptem amb indemnitzacions que van de 20 a 33/45 dies), entre molts d’altres exemples. Per tant, i a pesar d’haver-se donat una poques millores, la empleades de la llar continuaran sent una immoral “excepció” dins el mercat laboral.
Finalitats de la norma
La pregunta és evident, si no hi ha una millora, perquè ho han reformat. Digueu-me desconfiat, però tot sembla apuntar a que simplement el govern ha volgut controlar més un règim de la Seguretat Social “especial”, profundament precari, però alhora de “lliure” adhesió sense necessitat d’empresari, i que era aprofitat pels més precaris entre els precaris per cotitzar pagant pocs diners, per arribar a les pensions mínimes (i cada cop més minimíssimes), o per obtenir una relació laboral que permetés renovar els papers als treballadors immigrants. Ara tot això s’ha acabat: molts treballadors immigrants no trobaran una forma de cotització “flexible” en aquest règim, dificultant la renovació de residència, i els que hagin cotitzat poc cauran definitivament en el pou de les pensions no contributives, que cada dia acapara més i més capes de la societat. Les empleades de la llar, moltes d’elles, continuaran en negre i amb condicions precàries entre les precàries.
El resultat no és una millora, sinó que tot apunta que serà més treballs en negre, menys pensions per a les dones, més obstacles pels treballadors immigrants, i amb tota probabilitat més ETT (o ara dites “empreses de serveis”), que cobriran aquesta demanda de treballadors domèstics, on seguiran campant els salaris de misèria i l’explotació més severa, però ara “normatitzada”.
I és que amb la nova llei, els empresaris estan obligats a donar d’alta ells mateixos a les seves treballadores, encara que sigui per una hora de treball, i el resultat pràctic és que a la realitat moltes persones que estaven inscrites com a treballadores de la llar estan passant al treball negre, i moltes altres, passaran en els propers mesos a treballar per a ETT, com (oh, nova sorpresa!) ja ho preveia descaradament la pròpia llei.
Un cop més, al topar-se amb la realitat, els discursos governamentals i dels sindicats oficials sobre millores socials resten vuits i sense contingut. Però aquest cop potser s’han passat, doncs ha estat a costa de perdre una nova ocasió per a dignificar de forma real les condicions laborals d’un col·lectiu tant legalment exclòs.
Principals diferències entre les empleades de la llar i la resta de treballadors Amb l’entrada en vigor de la llei de la reforma laboral les empleades de la llar no han desaparegut les principals diferències en les condicions de treball d’aquest col·lectiu respecte a la resta de treballadors. Les diferències encara són més grans en la pràctica real d’aquest ram, oblidat de cap control de la Inspecció de Treball o altre organisme, però fins i tot en les lleis es conserven injustificables diferències. I concretament:
Sense prestació d’Atur A pesar de la propaganda oficial, el BOE és ben clar: les empleades de la llar no tenen dret a la prestació d’atur, i per tant un cop acomiadades resten sense cap ingrés. Com sempre, el legislador ha volgut deixar constància de la seva mala consciència amb la possibilitat de que en un futur incert les empleades de la llar puguin arribar a gaudir d’aquest dret. Acomiadament: 12 dies per any treballat Les empleades de la llar compten amb un acomiadament “sense causa”, on el empresari pot acomiadar-les amb un simple “desestiment” (sense haver de determinar cap motiu), que dona dret a una indemnització mínima de 12 dies per any treballat. Si l’empresari no realitza el “desestiment” per escrit, l’acomiadament serà improcedent amb una indemnització de 20 dies per any treballat. La resta de treballadors compten amb una indemnització de 33/45 dies per any treballat, per aplicació de la darrera Reforma Laboral. Topall màxim de cotitzacions: 748,20 €/mes Les empleades de la llar per molt que cobressin (que no cobren en la realitat) mai podrien cotitzar actualment més de 748,20 €/mes, que resta lluny i no arriba ni a una quarta part del topall màxim de cotització de la resta de treballadors, 3.262,50 €/mes. El resultat, pensions mínimes entre les mínimes. Integració de llacunes pensions En el càlcul de les pensions als treballadors “normals” se’ls aplica una cotització mínima als mesos que no han cotitzat. Les empleades de la llar no compten amb aquest benefici, i cada més que no hagin cotitzat significarà un mes a 0 euros, amb una important baixada de les pensions finals. Salaris de tramitació En aquest àmbit les empleades de la llar mai han tingut dret als salaris de tramitació, i la reforma de la Seguretat Social d’agost de 2011 va mantenir aquesta discriminació, que no es sustenta en cap justificació. Però la darrera Reforma Laboral de febrer de 2012 ha vingut a trencar aquesta discriminació, aquest cop retirant els salaris de tramitació per a tots els treballadors, i dificultant la denúncia dels acomiadaments improcedents. Horari La jornada laboral màxima dels treballadors és de 40 hores, amb un límit de 80 hores extres anuals. Les empleades de la llar compten amb les mateixes 40 hores màximes, però sorprenentment compten amb unes possibles 20 hores setmanals més de “presència”, a les que es poden sumar les mateixes hores extres que la resta de treballadors. En conclusió, es poden arribar a fer jornades setmanals de més de 60 hores. Responsabilitat empresarial per manca de cotització Finalment, si l’empleada de la llar pateix un Accident de Treball o una invalidesa, i l’empresari no ha cotitzat ni ha donat d’alta a la Seguretat Social, aquest no respondrà ni abonarà aquestes prestacions a pesar de la infracció, tal com es donaria en la resta de treballadors.
