Una vaga espontània a Seat desborda CCOO i UGT
L’emblemàtica Seat torna a centrar les mirades i les esperances del moviment obrer. L’anunci de l’empresa d’acomiadar 330 nous treballadors, entre enganys que serien només “directius”, ha provocat una inesperada resposta espontània i autònoma de la plantilla, que sense la direcció de cap sindicat va aturar les factories de Martorell, Zona Franca i el Prat, amb improvisats piquets i assemblees.
L’empresa automobilística, que compta amb més de 14.000 treballadors directes, i uns 40.000 treballadors en empreses satèl·lits, per les seves magnituds i història és un punt ineludible d’anàlisi de la situació de la indústria i el moviment obrer principatí.
En els darrers anys Seat ha viscut múltiples expedients de regulació d’ocupació (ERO), traumàtiques reduccions de plantilles que han estat declarades veritables “purgues sindicals” realitzades per l’empresa, CCOO i UGT contra qualsevol oposició sindical, segons han establert múltiples sentències judicials
Però la darrera mesura de la direcció d’anunciar l’acomiadament de 330 directius, que es va comprovar que eren gairebé tots treballadors directes i indirectes, ha provocat una inesperada resposta espontània de la plantilla.
Esclata la ràbia
En fer-se pública la notícia dels acomiadaments, milers de treballadors del torn de nit van decidir no seguir les consignes de CCOO i UGT, que feien crides a aplaçar qualsevol resposta, i en improvisades assemblees van bloquejar amb bidons de foc l’entrada de productes a la factoria de Martorell en protesta pels acomiadaments. L’empresa va quedar pràcticament paralitzada en poques hores, aturada que es va mantenir pels treballadors dels torns de matí i tarda, fet que va provocar la pèrdua només en un dia de la producció de 1.600 cotxes, i la inactivitat de 8.000 operaris.
Unes poques hores més tard els treballadors de la factoria del Prat de Llobregat i la Zona Franca, també afectats per la mesura, també van secundar l’aturada, que es va mantenir durant la jornada següent, en decidir les assemblees de treballadors mantenir les protestes mentre l’empresa no retirés els acomiadaments.
Acord i marxa enrere de l’empresa
La contundent resposta dels treballadors va sorprendre la direcció de l’empresa, i a les centrals sindicals oficials de CCOO i UGT. Va ser el mateix director de Seat, el britànic James Muir, qui va retirar la mesura i acceptar en només dos dies la reincorporació immediata dels treballadors afectats que no havien signat el seu acomiadament, i la readmissió de la resta d’empleats afectats, que havien signat sota coacció, després d’haver de passar per un període d’atur i de formació, però amb garantia de dret a reincorporació i manteniment de l’antiguitat a l’empresa.
Des de la secció sindical de CGT a Seat, Diego Rejón, ha valorat com a “molt positiva i exemplar” la resposta de la plantilla, destaca que “ha sorgit dels treballadors, de les seves assemblees, i ha demostrat que l’empresa ha de seure a negociar si li plantem cara”, fent que, “per uns dies, els treballadors hem estat els protagonistes”.
