El passat 20 de juny, 48 municipis més se sumaren a les consultes sobre la independència. Per primera vegada s’hi sumaren municipis-dormitori de l’àrea metropolitana. També hi participaren municipis petits que encara no havien celebrat la consulta i alguna ciutat molt important com Mataró, amb un cos electoral que s’apropava als 100.000 ciutadans amb dret de vot.
Els resultats foren desiguals. Pel que fa als municipis de menys de 20.000 habitants, el percentatge de participació, tot i que més elevat que a les grans ciutats, queda molt per sota del percentatge d’anteriors tongades. Si fem una ullada al paisatge social d’aquesta tipologia de municipis, veurem com tots els municipis amb un teixit social fort ja han celebrat el referèndum en anteriors tongades; per tant, aquests resultats a la baixa entren dins allò previsible.
Els resultats de l’àrea metropolitana, Mataró a banda, mereixen, a banda de la lectura de xifres, una lectura qualitativa. Si bé la participació global no arriba al 10%, sí que hi ha un decalatge entre aquelles localitats on la comissió organitzadora aconseguí aglutinar forces socials significatives (Cerdanyola i Cornellà) i aquelles altres on això no fou possible (Sant Boi, Sant Feliu o Esplugues, on s’hagueren de situar col·legis electorals a seus de formacions polítiques per manca d’altres espais). A nivell qualitatiu, el simbolisme de la consulta a Cornellà ha servit per obrir el debat autodeterminista en espais on el teixit associatiu està extremadament controlat pel PSOE.
Un cas a part el trobem a Mataró, on s’ha assolit una participació de prop del 24% en una ciutat de més de 100.000 habitants. Alguns opinadors atribueixen aquest fet a la presència de López Tena, però cal recordar que l’anterior consulta que va gestionar ell, a Olot, només assolí el 25% en una plaça a priori molt més nacionalista. Cal recordar que Mataró és la ciutat més gran on la CUP hi té regidor, que des de fa 25 anys la ciutat compta amb una activa xarxa independentista, que el sindicalisme agrari i l’ecologisme hi tenen molta força, i que una part important de l’esquerra provinent del PSUC ha estat molt receptiva a la lluita nacional.
Després d’aquesta convocatòria només hi ha programades algunes consultes esporàdiques i la consulta de Barcelona ciutat. D’altra banda, la proposta d’IP per un referèndum sobre la independència sorgida d’un sector de la Coordinadora de les consultes esdevé un element cap on es vol fer discórrer la força d’aquestes. Tampoc cal obviar l’impacte que pot tenir una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre la societat catalana, ni l’impacte i intents de capitalització electoral de les consultes. S’obre, doncs, un període d’incertesa per a saber els nous camins de tot aquest moviment.
