En una acció que semblava impossible o inverosímil, els i les vaguistes de #resistènciaMovistar tornen a ocupar l’edifici insígnia de Telefónica, la seu del MWC de Porta de l’Àngel. Tot just dues setmanes després d’haver fet per primer cop l’acció #OccupyMovistar, les vaguistes hi tornen, aquest cop, amb una determinació clara: no en marxaran per pròpia voluntat si no hi ha acord.
Onze del migdia, al centre de Barcelona. Dissabte 23 de maig, jornada de reflexió abans de les eleccions municipals. Vianants, turistes i passejants diverses van amunt i avall de la plaça Catalunya, el Portal de l’Àngel i el gran llistat de centres comercials que poblen la capital catalana. Les compres estan a l’ordre del dia.
El MWC, ocupat fa 15 dies en l’acció #OccupyMovistar, va romandre tancat durant dies, “per problemes tècnics”, segons resaven els cartells apareguts just l’endemà, el diumenge 10 de maig. Dies després va obrir, però sense gaire normalitat: ous i pintura constantment a la façana, portes de vidre protegides amb plafons i, posteriorment, un control estricte d’entrada i sortida. Agents de seguretat vigilen els accessos, tancats amb clau, i només obren i tanquen perquè les persones entrin o surtin individualment.
Un quart de 12h del migdia. Una parella amb un cotxet vol entrar al MWC. Els agents de seguretat es veuen obligats a obrir ambdues portes, perquè passi el cotxet. La parell comença a discutir al bell mig de la portai, de cop i volta, desenes de persones entren en tromba dins del MWC: els i les vaguistes de Telefónica, acompanyades per Iaioflautes i membres d’altres organitzacions i sindicats, com En Construcció, CGT o l’Esquerra Independentista (especialment d’Endavant, COS i Arran), entre altres. Ja són dins.
A partir d’aleshores, les xarxes comencen a bullir amb l’etiqueta #ReflexionaMovistar i es llencen crides perquè s’apropi la gent. Fet i fet, la convocatòria que havien llençat des de @teleafonica convocava la gent a 2/4 de 12h a les tres xemeneies, en un acte que havia de servir per recordar que amb la vaga de la Canadenca es van guanyar les 40h de jornades laboral, ara fa 97 anys.
Així com fa 15 dies es buscava trencar el silenci mediàtic i forçar Telefónica a negociar, per reconèixer-los com a comitè de vaga i interlocutors vàlids, aquest cop l’objectiu també era un altre. A la petició de mediació de Mossos, sobre qui contactar, les vaguistes ho tenien clar: “amb el Kim Faura no, ja ens va enganyar un cop. Que vingui el Carvajal, de Madrid, o l’Alierta”, en referència a la direcció estatal de l’empresa.
L’exigència, però, no anava sola. Venia acompanyada d’una proposta de suspensió de la vaga si s’aconseguien algunes condicions. Així, en nom de la coordinadora estatal de les assemblees de treballadors/es de contrates, subcontrates i autònoms de Movistar en vaga, plantejava que podrien suspendre la vaga fins l’1 de setembre de 2015 si Telefónica i les contrates acceptessin els següents punts:
1r punt, retirada de l’actual contracte bucle. Establiment d’un nou contracte mercantil entre Telefónica i les empreses contractistes que garanteixi uns salaris dignes, una jornada de 40 hores setmanals i poder descansar dos dies a la setmana.
2n punt, obertura d’una mesa de negociació estatal on les assemblees de treballadors/es en vaga estiguin representats per persones escollides per aquestes. En aquesta mesa, presentarien la resta de reivindicacions plantejades per la vaga, fixant com a punt de partida per a tal negociació l’acord subscrit per CCOO i UGT i les empreses de contrates, i tenint en compte que aquest acord no soluciona la problemàtica existent.
3r punt, garantia de no repressió i no substitució dels i les treballadores en vaga.
En aquest sentit, l’oferiment dels i les vaguistes esdevé més que generós, si no fos perquè davant té una empresa que ostenta un monopoli tal que rep el recolzament de l’Estat, mentre al mateix temps sotmet llurs treballadores indirectes a condicions de semiesclavitud. Cal destacar que estan lluitant, i ja porten 47 (cap a 48) dies de vaga indefinida per aconseguir les 40 hores setmanals i els dos dies de descans setmanal, condicions laborals que en la majoria de feines són del tot inqüestionades i inqüestionables.
Des d’un inici, l’ocupació del MWC ha estat d’allò més amena, animada i tranquil·la. Així, a l’actuació d’en Borja Penalba només començar l’acció, fins al karaoke improvisat, passant pels jocs que s’han fet per grups per passar l’estona, l’ambient ha estat d’allò més agradable, de caliu i de solidaritat. A l’hora de dinar, cadascú ha improvisat com ha pogut, però al vespre han aparegut entrepans solidaris per a tothom.
A mitja tarda, els portaveus del comitè de vaga han fet una roda de premsa per als mitjans allí presents. La roda s’ha hagut de fer a la porta, ja que els agents de seguretat i els Mossos d’Esquadra han fet fora els pocs mitjans que aleshores hi havia allí dins. Així, en aquesta situació ridícula, els portaveus han parlat alçats damunt d’unes taules, just a la porta, mentre enfront tenien els mitjans, a fora, i entremig, un parell d’agents de seguretat que feien de barrera. Els portaveus han aprofitat per exposar els motius de l’acció i els punts que reclamen, així com han fet una crida a la solidaritat activa de la classe treballadora, “perquè aquesta ja és una vaga del poble, de tothom”.
També a mesura que anava caient el dia s’anava apropant més i més gent, fins a tallar de forma permanent el c/Fontanella. A fora de Porta de l’Àngel, una parada amb material solidari i informació servia de punt de referència per a curiosos/es i vianants. A les 9 del vespre han ressonat les cassoles i atuells davant de la seu ocupada.
Durant tota la tarda, i a mesura que avançava la jornada, el rumor d’un possible desallotjament planava constantment. Les especulacions eren múltiples però semblava clar que una acció violenta de la policia -els i les vaguistes tenen clar que faran resistència pacífica- no seria molt bona imatge just el dia abans d’unes eleccions.
Sigui com sigui, quan ja passaven més de 12 hores de l’inici de l’acció, els portaveus han explicat que el desallotjament, “en teoria”, no es produiria avui. El jutge té l’ordre damunt la taula i en qualsevol moment, fins les 9 h del matí que està de guàrdia, la pot signar. Els i les vaguistes han mostrar la seva determinació de romandre allà, així com nombroses solidàries que han anat passant per allà o hi porten des de primera hora.
Les vaguistes han expressat clarament que resistiran de forma pacífica, no violenta. Caldrà veure com es desenvolupen els fets demà, jornada d’unes eleccions municipals força renyides, sobretot a la ciutat de Barcelona. L’ocupació a #ReflexionaMovistar continua en una rosa de foc cada cop més viva.
Al llarg del dia alguns representants de forces polítiques van ser presents a l’ocupació, com en David Fernàndez, que hi era des de primera hora, M.J. Lecha, Isabel Vallet o Josep Garganté, també de la CUP.
