L’hora marcada era la una del migdia, quan encara no passaven cinc minuts de l’hora marcada, el foto periodista ja estava neguitejat. Quant temps hauria d’esperar a fer la foto amb la que il·lustrar la nota de premsa que algú altre redactaria. Passaven els segons i la imatge que buscava, no existia. Decideix crear-la. S’apropa a dues dones, interromp la conversa i els diu: us podeu posar davant les flors? Ja tenia la imatge. Es posa el casc, i ensella la moto amb la que ha vingut, camí d’una següent foto, qui sap on.
Les dones, continuen la conversa davant les flors, les espelmes i la foto de la Nancy, segueixen fent temps, esperant a la resta de companyes per iniciar un acte curt i sentit de record, a una víctima més de la violència. La Nancy, va venir d’Equador en busca d’un somni i una oportunitat, buscant, com tantes altres, supervivència per a ella i el seu fill. La Nancy, va ser trobada morta, esquarterada i dins una bossa al carreró de les ànimes, un lloc fosc i descuidat de la barriada de Badal (Districte de Sants), a pocs metres del mercat.
L’acte, que ha començat cinc minuts després que la moto del foto periodista marxes, els pocs minuts que hauria fet falta per veure que les que estimaven a la Nancy no eren tant sols dues dones i uns nens que corrien pel carreró. Poc a poc, més d’una trentena de persones, un públic femení de manera predominant, ha envoltat les flors i espelmes. Una de les amigues, la seva millor amiga, ha pres la paraula per recordar a la companya assassinada, recordant que ha estat una mort per violència de gènere, però que ella i les companyes rebutgen totes les violències. Una segona companya, ha entrat al cercle i ha recordat, que ella no la coneixia gaire, que la tenia present d’haver-la vist, però que no hi tenia cap relació d’amistat concreta, però que això era el de menys, que compartia amb ella un viatge de milers de quilometres, un somni i que no feia falta haver-la conegut per tenir-la present, i recordar-la. Ha demanat justícia per la Nancy. Altres companyes i un company han continuat amb uns parlaments de record, de vivències, de dolor. Una cançó, de tonada enganxosa, ha posar fi a la trobada, just abans de recordar que el dia 7, a la seu de Mujeres Pa´lante, tindrà lloc un dinar per mirar de recaptar els diners necessaris per a repatriar el cos de la Nancy a Equador.
