El concurs d’idees urbanístiques Imagina Velluters i la commemoració del segon aniversari de la crema del Teatre Princesa reactiven el teixit social del barri.
El centre històric de València és una de les zones de la ciutat on l’especulació colpeja amb més força, especialment al barri de Velluters. Els resultats d’aquesta realitat hi són ben visibles: abandonament, degradació, solars transformats en aparcaments, construcció d’edificis nous amb pisos de preus inabastables per la majoria, envelliment de la població i pèrdua de la vida de barri, entre d’altres. El model neoliberal que l’Ajuntament i la Generalitat impulsen des de fa anys, però, és contestat per una societat civil que exigeix una manera de gestionar l’espai públic més apropada als interessos de la majoria de veïns i veïnes. En aquest sentit, el concurs Imagina Velluters, impulsat per diverses entitats, ha permès plantejar una sèrie d’alternatives a l’especulació a través d’un procés participatiu que ha obtingut una molt bona resposta en aquest històric barri.
Imagina Velluters és un concurs d’idees convocat per l’Agrupació Sostre Arquitectes per l’Habitabilitat Bàsica, la Cooperació i el Desenvolupament Sostenible, i l’Agrupació d’Arquitectes pel Paisatge, en coordinació amb la Plataforma Recuperem el Princesa, reviscolem el barri (de la qual forma part Endavant-OSAN). L’objectiu del concurs no és altre que presentar propostes que revitalitzen el barri mitjançant intervencions temporals als seus solars. Aquestes intervencions han de respondre a necessitats funcionals, socials, culturals, ambientals, tot incorporant qualitat en el seu paisatge urbà.
Així, per exemple, els projectes podien ser ben variats, com ara intervencions concretes als solars o estratègies d’acció i/o gestió dels mateixos; intervencions globals o accions puntuals; podien tenir qualsevol durada; i també eren vàlides les intervencions artístiques, plàstiques i audiovisuals. Al darrere del concurs es nota la influència de l’arquitecte neerlandès Aldo van Eyck, qui després de la II Guerra Mundial va plantejar 700 intervencions mínimes per transformar els solars que deixaren els bombardejos a Amsterdam en àrees recreatives infantils. Combinant blocs de formigó, estructures tubulars d’acer i sorra, Van Eyck va crear una varietat de parcs per a xiquetes i xiquets que han passat a formar part de la memòria d’una generació de veïnes i veïns de la ciutat.
Totes les propostes presentades al concurs, 80 en total, han estat exposades a diferents locals del barri entre el 17 de gener i el 7 de febrer perquè tothom les poguera conèixer i després votar a la pàgina web del concurs Imagina Velluters. A causa d’aquesta distribució, aquelles persones que s’han interessat pel concurs hauran fet un recorregut pel barri, coneixent de primera mà la seua situació real i podent valorar així quin projecte pot ser més necessari a les seues necessitats. D’aquesta manera se n’han triat ja cinc projectes i la participació ha estat molt superior a allò esperat.
El jurat del concurs, de la seua banda, n’ha triat altres cinc. Aquesta comissió està formada per un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes del País Valencià, un membre de la Plataforma Recuperem el Princesa, un de Sostre, un de l’Agrupació d’Arquitectes pel Paisatge; un representant dels comerços i entitats col·laboradores; un arquitecte especialitzat; i un membre de l’administració municipal.
Els deu equips finalistes hauran de presentar les seues propostes de manera pública en una data encara per determinar i d’una d’elles eixirà la guanyadora (hi votaran tant el jurat com el públic assistent a l’exposició, aquest amb un vot de qualitat que se sumarà al del jurat). Entre els projectes hi ha la creació d’horts urbans o l’obertura dels solars interns de les illes d’edificis per crear-hi nous espai de socialització, per exemple. El projecte guanyador no té assegurada la seua realització, almenys a curt termini, però el concurs ha servit per demostrar que amb imaginació i creativitat es podrien aprofitar els nombrosos solars que hi ha a Velluters, millorant la qualitat de vida de veïnes i veïns.
A més a més, una iniciativa com Imagina Velluters, ha ajudat a aprofundir la xarxa social del barri, ja que entre els patrocinadors hi ha no només l’associació de veïns i veïnes El Palleter, sinó també diversos comerços i establiments (entre ells el Racó de la Corbella), i també hi col·laboren, a més de L’ACCENT, Ca Revolta, la revista Eines o el Col·legi d’Arquitectes.
Dos anys de la crema del Princesa
D’altra banda, el proper 27 de febrer es compliran dos anys de la crema del Teatre Princesa, paradigma de l’abandó del barri de Velluters. Per commemorar la data i reivindicar un ús social de l’espai, la Plataforma Salvem el Princesa ha organitzat per a la vesprada del dissabte 26 una xocolatada popular al solar que anirà acompanyada d’un concert del grup Naia. L’any passat, per al primer aniversari de l’incendi, la Plataforma ja organitzà una cercavila al barri.
El Teatre Princesa no era un equipament qualsevol sinó que era un espai emblemàtic de València, no només de Velluters. Inaugurat l’any 1853, el Princesa fou un dels primers grans teatres de la ciutat. El darrer edifici era el resultat d’una reforma de 1956 i estava considerat d’interès històric. La seua capacitat ultrapassava els 1.100 espectadors, i al seu interior es van projectar pel·lícules, es van fer representacions teatrals i molts altres esdeveniments culturals. Cap a finals dels anys 80 el teatre va tancar i quedà abandonat. En octubre de 1999 un grup de mig centenar d’okupes s’hi va introduir, però foren desallotjats ràpidament per la policia. Durant el desallotjament va morir un dels okupes.
Gairebé deu anys més tard, al febrer de 2009, es va produir un incendi a l’edifici i al mes següent l’Ajuntament en va declarar la ruïna imminent. El juliol d’aquell mateix any els propietaris de l’immoble van enderrocar el que quedava d’ell a instàncies del consistori. Com ja s’ha assenyalat diverses vegades, per a una part dels veïnat de Velluters l’enderrocament del teatre simbolitza una manera de fer política de l’ajuntament, allunyada de les necessitats reals de la gent que hi viu.
En aquest sentit, l’Agrupació Sostre, que també col·laborà a les darreries de 2009 en la campanya Recuperem el Princesa -la qual tenia com a un dels seus objectius recuperar aquest espai per a ús del veïnat i que foren els mateixos veïns i veïnes els que el decidiren-, ja realitzà un estudi per a conèixer què pensaven els resident del barri sobre la funció que havia de tenir el solar deixat pel teatre. Les enquestes de l’estudi feren palesa l’estesa sensació d’abandó que sent el veïnat per part de les institucions, tot i la rellevància simbòlica del Princesa per a la ciutat de València. A banda, pràcticament la totalitat de les persones enquestades va manifestar que el solar hauria de destinar-se íntegrament a instal·lacions d’ús públic, ja foren aquestes culturals, socials o educatives, ateses les fortes mancances que pateix el districte de Ciutat Vella.
Més tard l’Agrupació Sostre organitzà un taller de participació ciutadana per crear un fòrum d’anàlisi i debat sobre el solar del Princesa en el marc d’unes jornades sobre cooperació local i arquitectura. A més d’arquitectes i ponents, en aquell taller hi van participar veïnes i veïns, en una experiència malauradament no massa habitual d’urbanisme participatiu. De fet, entre les conclusions del taller es va destacar la necessitat de mantenir al veïnat afectat informat sobre temes urbanístics el que, a parer de la gent de Sostre, reafirma la idea que la participació pública és fonamental en les tasques de planejament i gestió del territori. Tanmateix, no sembla que les institucions valencianes estiguen disposades a vehicular una manera més transparent i democràtica de gestionar l’urbanisme. Òbviament, no els interessa.