**
Nerea Eizagirre Telleria **és militant de Gatamaula, el col·lectiu feminista de Barcelona. Ha participat en l’organització i la gestió de les I Jornades Feministes dels Països Catalans celebrades a Tarragona el passat 16 de novembre. Parlem amb Nerea d’aquestes jornades i també del paper que ha de tindre el feminisme dins l’esquerra anticapitalista.
Qui ha participat en l’organització de les Jornades?
Les jornades les hem organitzat els col·lectius feministes locals d’arreu dels PPCC. Els col·lectius organitzadors han estat: A Cavall de Forques, Acció Lila, ADONA’T, Cau de Llunes, Gatamaula, Hora Bruixa, Justa Revolta i La Ruda. Existia un espai de coordinació per les diades del 8M i 25N; alguns col·lectius participàvem allà. Però pensàvem que havíem d’anar més enllà de limitar-nos a decidir unes línies per les diades, i teníem clar que de mica en mica ens havíem d’apropar a més col·lectius existents que compartíem la perspectiva semblant des de la qual lluitàvem pel feminisme. Així es van anar sumant nous col·lectius, i en tot moment la intenció ha estat convidar a nous col·lectius feministes. Aquest any l’organització de les jornades l’han feta possible, sobretot, aquets col·lectius esmentats, però després de les jornades, han entrat a la xarxa de col·lectius locals feministes dels PPCC nou col·lectius. En definitiva, la idea és que la xarxa es vagi fent cada cop més gran.
Per què vèieu necessari fer aquestes jornades?
Les companyes que estem militant als col·lectius feministes locals teníem la necessitat de compartir les nostres línies estratègiques, les nostres reflexions, i fins i tot les nostres experiències amb altres companyes. Aquesta era una necessitat urgent, de compartir espai de debat, perquè si totes anem juntes avançarem més ràpid. Cada cop que parlàvem, ens adonàvem que s’estaven repetint treballs semblants, o que estàvem tenint debats que potser un altre col·lectiu els havia tingut fa uns mesos en un altre punt del territori. Això va ser un punt important, i un altre era simplement “conèixer-nos” o “veure’ns les cares”. Totes teníem clara la nostra lluita feminista local, però som que no teníem cap referent nacional, molt cops pensàvem que tan sols teníem “les companyes del teu col·lectiu”. Veure i conèixer companyes d’altres llocs i sentir que també estem lluitant pel mateix anima. I una tercera necessitat era crear un espai de debat feminista per totes aquelles feministes que ho són però que no militen en cap col·lectiu estrictament feminista. Les jornades responen a la necessitat de lligar totes aquestes companyes a la lluita feminista i crear un espai perquè puguin aportar-hi treball.
Quins temes vau tractar?
Al matí vam debatre sobre els subjectes del feminisme i el projecte feminista dels PPCC. A la tarda, ens vam dividir per tres eixos: drets sexuals i reproductius, socioeconòmica i agressions. En l’apartat de drets sexuals i reproductius vam parlar sobre maternitat, LGTB, i avortament. En l’eix de socioeconòmica, sobre treballs de cura, la triple presència (vida laboral, militància i vida familiar) i el mercat laboral. I finalment, al eix de violències vam debatre sobre les agressions dins dels moviments polítics i socials, sobre agressions quotidianes i sobre la violència masclista des d’una perspectiva estructural. Ens vam quedar sorpreses amb un fet, ja que a la tarda dels tres eixos, el eix més escollit amb diferència va ser el d’agressions, i sobretot per les més joves. Aquest fet és simptomàtic i alarmant.
A quines conclusions es va arribar?
Sí que es va arribar a algunes conclusions, però també es van quedar molt punts oberts. La idea de les jornades no era sortir d’allà amb un pla de treball concret o amb un discurs feminista unificat pels PPCC. L’objectiu era obrir un espai de debat i fixar-se com treballa cadascuna i com podem encarar la lluita feminista. L’objectiu no era “unificar el discurs” sinó justament “sumar”, enriquir-nos de les altres companyes. Igualment, les conclusions es faran públiques aviat. Cal remarcar que la reflexió més compartida ha estat la necessitat de començar a treballar coordinadament.
Sobre les participants, la procedència era diversa, tant pel territori com pel que fa a l’espai polític o social? Hi havia requisits mínims per a assistir-hi?
Els col·lectius que estàvem organitzant les jornades vam posar els mínims ideològics d’assistència: ser feministes, anticapitalistes i que considerin el marc territorial dels PPCC. Aquests eren mínims pels col·lectius; a les jornades, ha assistit tota aquella noia, lesbiana o trans que s’ha sentit reflectida amb aquets principis. I pel que fa al territori, va ser increïble, ens vam ajuntar noies que venien de les Illes, del País Valencià i del Principat. Hem tingut molta representació diversa.
Com valoreu l’assistència i la participació?
La massiva assistència a les jornades no ens l’esperàvem gens. Quan ho estàvem organitzant pensàvem que arribaríem com a molt a unes vuitanta o cent companyes. En vam ser al voltant de dues-centes cinquanta, en un dia de pluja. Ens ha sorprès la quantitat de noies que no estaven organitzades en cap col·lectiu estrictament feminista, això és molt positiu. Hi ha una necessitat cap al feminisme, i treballant-lo com hem fet fins ara a nivell local, no hi ha prou. Hi ha la necessitat d’un espai feminista nacional, una necessitat que nosaltres la vèiem però no pensàvem que era tan gran i urgent.
Com creieu que es pot gestar una coordinació feminista als Països Catalans?
Com hem anat apuntant, hi ha una necessitat de coordinar la feina feminista a nivell dels PPCC. Els col·lectius locals hem d’estar a l’alçada del que demana la situació.
Ara seguirem plantejant-nos com ha de ser aquesta coordinació, però de moment tenim dos impressions compartides per la majoria de companyes. La primera és que aquest moviment feminista ha de ser autònom. Ha de ser autònom perquè al llarg de la història en la majoria de moviments revolucionaris, el feminisme sempre “s’ha utilitzat” o sempre s’han prioritzat altres interessos abans que el feminisme. Per això tenim clar que la xarxa, la coordinació o el moviment feminista dels PPCC que s’està creant haurà de ser autònom. Vetllarem sempre pel feminisme en el moviment revolucionari anticapitalista dels PPCC.
L’altre punt que tenim clar és que no venim del no res, tenim l’experiència de la PRA i l’EFR als PPCC i moltes experiències del feminisme i de lluites als PPCC. Però al mateix temps hem de crear una manera d’organitzar-nos que encara no existeix. Les estructures polítiques de les organitzacions que coneixem són bastant “estrictes”. Hem de crear una manera nova d’organitzar-nos que s’adapti a les necessitats d’incloure la majoria possible de dones, lesbianes i trans que puguem, i que s’adeqüi al nostre ritme i al context polític.
I ara què?
El repte més gran que tenim és traçar i concloure com ens organitzarem o com anirà agafant forma aquesta coordinació, xarxa o moviment feminista dels PPCC. Aquest és el repte que tenim d’ara endavant. Ja hem decidit que l’any que ve se celebraran les II Jornades feministes dels PPCC. Durant l’any també farem un protocol d’actuació davant les agressions masclistes i treballarem en alguns temes. Però el repte que tenim totes és portar la flama feminista, que vam encendre conjuntament a Tarragona, als barris, pobles i comarques. A partir de la permanent lluita local anirem donant forma a la coordinació, xarxa o moviment feminista dels PPCC.
