Viatge literari i musical a la València en què va nàixer Obrint Pas
Xavi Sarrià (Barcelona, 1977), lletrista i cantant d’Obrint Pas, ha sigut una de les cares més visibles del grup valencià que ben aviat començarà l’aturada indefinida anunciada en març de 2013. Les darreres actuacions de la formació pràcticament han coincidit en el temps amb la publicació i les consegüents presentacions de Totes les cançons parlen de tu (Sembra Llibres), la primera novel·la de Sarrià. El llibre ens porta a la València de principis dels 90, època en què va nàixer Obrint Pas, i esdevé una mena de retorn als orígens, com si el seu autor haguera necessitat tornar la vista enrere abans de concloure una etapa que ha durat 20 anys.
Totes les cançons parlen de tu està ambientada en 1992. L’Ivan, el seu protagonista, és un adolescent tímid que es recolza en la música per a bastir la seua identitat. Ha format un grup, però encara es veu incapaç de compondre lletres pròpies. La vida de l’Ivan i de la seua colla transcorre en uns barris de València on el creixement urbà ha anat devorant l’horta, un entorn fàcilment identificable amb Benimaclet i Orriols; els blocs de pisos hi conviuen amb séquies i alqueries que semblen vestigis d’una manera de viure ja oblidada i amenaçada de mort.
A més de les dificultats pròpies de l’adolescència, dins del grup d’amics i amigues es donen situacions familiars marcades per la tristesa i l’absència: abandó, mort, l’ombra de les drogues que van envair els carrers la dècada anterior… I en uns anys en què el capitalisme esdevenia la ideologia dominant a bona part del planeta després de la desaparició de la Unió Soviètica, la música i la pertinença a les diferents tribus urbanes van esdevenir per a molts joves un flotador a què agafar-se, com els passa a alguns personatges del llibre. De fet, la música, omnipresent, serà alhora refugi i peça clau en la formació de la pròpia personalitat d’alguns d’ells.
Amb un llenguatge molt llegidor marcat pel registre juvenil col·loquial, Xavi Sarrià ens trasllada a aquella València en què acabava el domini electoral del PSOE i on l’extrema dreta aprofitava les frustracions i les penúries d’una generació per a atiar l’odi als barris (no debades, en 1993 fou assassinat Guillem Agulló). Però davant la violència feixista i l’angoixa vital, els protagonistes també descobreixen espais de llibertat i conscienciació com els centres socials ocupats.
En el temps evocat en la novel·la s’assentaren les bases de l’hegemonia política i social del Partit Popular al País Valencià -entre d’altres, sobre els enderrocs del desencís de la transició i dels governs del PSOE-; però també s’hi va produir la gènesi d’Obrint Pas, un grup de música que ha aportat el seu granet de sorra a la resistència contra l’ordre econòmic i polític dominant des de l’àmbit més local i sense renunciar a ser universals. I arribada la fi temporal de l’activitat del conjunt, el llibre esdevé una recreació del context en què va nàixer la formació: personal, sentimental, deliberadament subjectiva. Perquè l’objectivitat és una característica dels objectes. I perquè la trajectòria d’Obrint Pas no hauria sigut la mateixa si no hagueren optat per la subjectivitat.
Primera obra de Sembra Llibres
Totes les cançons parlen de tu és el primer títol del catàleg de Sembra Llibres, el projecte editorial que impulsa l’editor Joan Carles Girbés i que ha publicat fins ara dues obres: la novel·la de Xavi Sarrià i Vertigen, escrita per Esperança Camps i Empar Marco, i la trama de la qual gira al voltant del tancament de Ràdiotelevisió Valenciana. El llibre ressenyat és el segon de Xavi Sarrià i s’uneix a Històries del paradís, l’aplec de relats publicat en 2008 per Bromera, l’editorial on va treballar durant anys Girbés.
