Violència d'ahir, violència de hui

Violència d'ahir, violència de hui

ballestrini

Les dècades dels 60 i 70 del segle XX van ser a Itàlia els anys de la revolta: lluites obreres i estudiantils, alliberament sexual, activitat armada i repressió estatal, transformacions socials i culturals… L’onada revolucionària que va recórrer aleshores el planeta no va passar de llarg per aquest país, manifestant-s’hi amb força i amb particularitats que singularitzen el cas italià. Testimoni d’aquell temps és l’obra literària de Nanni Balestrini (Milà, 1935), escriptor, artista visual i activista que podem llegir per primera vegada en català gràcies a la traducció que Tigre de Paper Edicions ha fet del seu llibre La Violència Il·lustrada.

El treball de Balestrini no és, però, distanciat ni té pretensions d’imparcialitat. En primer lloc, perquè va militar en una de les organitzacions de l’esquerra extraparlamentària d’aquell temps, Potere Operaio (Poder Obrer) i també va patir la derrota i la repressió; en segon lloc, perquè una part de la seua obra fou escrita en aquell període, gairebé al mateix temps que la història anava produint-se. Aquest és el cas del llibre La Violència Il·lustrada, publicat originàriament en 1976.

L’obra (resulta difícil classificar-la com a novel·la), està dividida en 10 episodis sense cap relació entre ells -excepte l’últim, que funciona com una mena d’epíleg- i cadascun d’ells reconstrueix diferents fets de l’època: els enfrontaments entre els extraparlamentaris i la policia a Milà en la manifestació contra el diari Corriere della Sera de juny del 68; la mort d’una guerrillera en un tiroteig amb les forces de seguretat; l’atracament a un banc; l’alliberament d’un fiscal segrestat; la mort d’Aristotelis Onassis; una sèrie d’accidents laborals; el desallotjament d’uns habitatges ocupats; una vaga a la FIAT…

Balestrini no fa, però, una narració convencional d’aquests esdeveniments, sinó que fa servir una de les tècniques que caracteritzaran bona part de la seua obra: el muntatge amb textos ja escrits, especialment les cròniques periodístiques de l’època. L’autor selecciona, retalla i enganxa fragments de la premsa, tot creant una mena de collage literari. De vegades dóna diferents versions d’un mateix fet; d’altres, uneix fets aparentment no relacionats entre sí, fent que la sensació de perplexitat envaïsca la persona que llig.

El resultat aplega versions que de vegades es contradiuen entre sí i palesa la incapacitat dels mitjans de comunicació per a explicar el que realment ha succeït, ajudant així a desmitificar el paper de la premsa com a constructora de la història (la història “oficial”, s’entén). I per a reforçar la idea del muntatge a partir de retalls de premsa, cada episodi comença amb un collage d’Anita, cosa que enriqueix el llibre editat per Tigre de Paper i alhora remet al vessant artístic de Balestrini, qui és també autor d’aquest tipus de composicions.

Pel que fa al llenguatge, a més d’haver-hi repeticions continues, com succeeix en bona part de l’obra de Balestrini la puntuació gairebé desapareix del text. Serà el lector qui en marque el ritme amb la seua respiració, amb la qual cosa l’escriptor tracta de portar al paper imprés la llengua parlada.

Amb tots aquests recursos, Balestrini mostra (“il·lustra”) la violència -explícita i implícita- de la seua societat en els temps convulsos del llarg seixanta-huit italià. Les similituds d’aquesta violència amb la dels nostres dies fan que el llibre no siga només testimoni d’una època, sinó que la seua denúncia mantinga una vigència plena. Potser perquè la violència és intrínseca al sistema capitalista.

La Violència Il·lustrada Autor: Nanni Balestrini Traducció: Aglaia Gòmez D’Alessandro i Rolando D’Alessandro

Tigre de Paper Edicions 2013 (primera edició en italià: Einaudi, 1976)