**
Paco Boquera,** militant d’Arran de Camp de Túria. Els aplecs tinguren una gran importància en la recuperació nacional durant els últims anys del franquisme i els primers de la Transició. Després d’un llarg parèntesi -amb algunes excepcions-, poc a poc tornen a recuperar-se. Un dels últims és l’Aplec del Camp de Túria, que tindrà lloc el 1 de setembre a Bétera. Entrevistem a Paco Boquera, nascut a Llíria i militant d’Arran. És estudiant de Dret i Ciències Polítiques a la UV.
Què és l’Aplec del Camp de Túria?
L’Aplec del Camp de Túria és un projecte que es materialitza enguany per primera vegada i que tindrà lloc a Bétera el proper 1 de setembre. Aquesta primera edició comptarà amb una jornada plena d’activitats on ens trobarem amb espais de caràcter lúdic com puguen ser els concerts, cercaviles, jocs i teatres, cercatasques, etc.; espais de recuperació de cultura popular com els tallers de danses i pilota valenciana, i espectacles amb correfocs i muixerangues; o fins i tot aquells espais amb un caràcter polític més marcat com puguen ser la fira d’entitats on es donaran a conèixer els col·lectius de la comarca, o la xerrada que tenim preparada sobre el paper dels ateneus i casals en el desenvolupament del teixit associatiu a nivell local.
Com va sorgir la idea de l’Aplec?
La veritat és que l’Aplec és un projecte que l’assemblea hem tingut en ment des del nostre naixement ja fa ara més de tres anys. Sempre hem cregut que el Camp de Túria és una comarca on existeix una bon grapat d’associacions culturals, ateneus i casals, col·lectius pel valencià, de recuperació de la memòria històrica, organitzacions polítiques i juvenils… que han desenvolupat una tasca molt gran i important però que, trobem, no s’ha visualitzat com podria haver-ho fet, quedant tota aquesta feina un tant difusa, sense una vertebració que haja permès oferir un espai cultural i polític potent, de referència. Açò el que ha suposat és que la gent del Camp de Túria, i en especial els i les joves, hagen tendit a buscar aquest espai en altres llocs provocant una espècie d’emigració cap a València o, fins i tot, cap a altres comarques més properes. Nosaltres pensem que ací al Camp de Túria comptem amb la capacitat suficient per construir i vertebrar aquest espai cultural i polític que, fins ara, ens ha mancat. Llavors, una vegada teníem feta la reflexió, no ens quedava altra que ficar-nos mans a la feina.
Qui està al darrere de l’organització?
Com comentava abans al Camp de Túria existeix un teixit associatiu molt ample i divers. Nosaltres pensàvem que un espai d’aquestes característiques havia de ser fruit de la voluntat i del treball conjunt de tota aquesta gent que ja fa anys treballa a la comarca. Així ara per ara en l’organització de l’Aplec participem una vintena de col·lectius com puguem ser Arran, el Casal Jaume I, els Ateneus de Bétera i de Benaguasil, Escola Valenciana, l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant, l’Institut d’Estudis Comarcals, els grups de danses de l’Aljama de Bétera i el Tossal de Llíria, la Muixeranga de Bétera, diverses colles de dolçainers i cors de música compromesos amb el valencià, el 15M, grups de teatre, scouts, grups de muntanya… i fins i tot persones a nivell individual. Nosaltres esperem que aquesta primera edició servisca per prendre espenta i que, poc a poc, l’Aplec es convertisca en un espai que aglutine cada vegada més gent i més col·lectius. Sense el treball comú de tots i totes aquest aplec ni tindria sentit, ni seria possible.
Amb quines dificultats vos heu trobat?
Doncs la veritat que les dificultats no han estat poques. Ens hem pogut trobar amb entrebancs que van des de les diferències en les dinàmiques de treball que suposa organitzar un aplec d’aquestes característiques entre la vintena de col·lectius que hi participem; els aspectes econòmics als que sempre hem de fer front quan organitzem un esdeveniment d’aquestes característiques; o fins i tot, alguna que altra discrepància amb les institucions a l’hora d’obtindre permisos i facilitar-nos la tasca de l’organització. També la inexperiència en l’organització d’una primera edició, d’un projecte nou que, ara per ara, per a nosaltres resulta bastant ambiciós. Tot plegat són dificultats que estic segur que aniran desapareixent amb el temps i el rodatge i, les que no, ja ens ho farem per fer-les més senzilles.
És aquest el primer aplec que es fa al Camp de Túria o ja se n’havien celebrat amb anterioritat?
En realitat encara que publicitem aquesta edició com la del Ir Aplec del Camp de Túria, ací a la comarca no és la primera vegada que se’n celebren. De fet va ser precisament al Parc de Sant Vicent de Llíria on tingué lloc el I Aplec de la Joventut del País Valencià l’any 1959, en plena dictadura, el qual va acabar d’una manera prou caòtica quan arribà la Guàrdia Civil per dissoldre la trobada. Tanmateix, més enllà de l’aplec que es feu ja fa tres anys en commemoració del 50 aniversari de l’organització d’aquest I Aplec de la Joventut, i d’algun altre que s’ha organitzat entre aquests dos, la veritat és que no hi ha hagut cap mena de continuïtat en la celebració d’aquest tipus de trobades. Ara volem engegar un nou projecte, amb un format diferent, que es consolide per tindre lloc una vegada a l’any arreu dels pobles del Camp de Túria, de manera itinerant. És per això perquè decidírem que aquest havia de ser el Ir Aplec del Camp de Túria.
Què espereu de l’Aplec?
La resposta està un poc relacionada amb allò que comentava abans de com va sorgir la idea d’organitzar l’Aplec. En primer lloc esperem que l’Aplec es consolide perquè es puga convertir en un espai de referència per a la gent no sols del Camp de Túria sinó, també, per a la gent d’arreu del país. Un espai de referència per a majors però sobretot per a la gent jove. Volem que l’Aplec servisca per situar el Camp de Túria dins de l’agenda cultural dels Països Catalans. A més, que siga un espai de debat i conscienciació política, un espai de defensa del valencià, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Un espai de participació i implicació directa. Volem que l’Aplec es convertisca en un espai on tots aquests col·lectius dels què parlàvem abans es donen a conèixer i que, a la fi, siga un espai que ajude a enfortir i a fer créixer el moviment juvenil i el teixit associatiu del Camp de Túria.
Per què el lema “a poc a poc Aplec”?
En primer lloc perquè no ens ha sigut fàcil arribar fins a aquest punt. Com comentava abans la idea d’organitzar un aplec comarcal ja fa anys que ens rondava pel cap i no ha estat fins enguany que l’hem pogut desenvolupar. Açò ha suposat un recorregut previ molt gran de treball en comú amb els diversos col·lectius de la comarca, d’idees, de propostes i contrapropostes… realment trobe que el camí fins el punt on ens trobem ara ha estat llarg i lent però necessari. I en segon lloc perquè aquesta només és la primera edició, i per poder assolir tots els objectius dels què parlàvem abans estic ben segur que ens en caldran moltes més; ni la consolidació ni la referencialitat de l’Aplec vindran d’un dia per a altre. Tot plegat és com un treball de formiguetes que acaba de començar. Un treball continu i de molta gent que poc a poc, i amb l’esforç mutu de ben segur que obtindrà bons resultats.
Un motiu per anar a l’Aplec?
De motius, precisament, en sobren! Pense que aquest Aplec és una oportunitat immillorable per passar un bon dia i conèixer un poquet més el nostre país i tots els col·lectius que hi treballem cada dia. Uns col·lectius que sense cap tipus d’ajuda han organitzat una jornada amb activitats molt àmplies i diverses i enfocades per a tot tipus de gent. És una bona oportunitat per passar un dia entre amics i amigues, participar de la cultura popular i de la música en valencià, debatre, raonar, aprendre i, sobretot, és una bona oportunitat per a gaudir i passar-s’ho bé. Nosaltres és un Aplec que afrontem amb moltes ganes i il·lusió, i esperem poder compartir-ho amb tothom.
