Entrevista. Jordi Bonet, president de l’AVV del Casc Antic de Barcelona.
L’Associació de veïns del casc antic fou la primera entitat que va alçar la veu davant el projecte de l’Hotel del Palau, que suposava la requalificació d’un terreny destinat a equipaments educatius per a la construcció d’un hotel de luxe. Arran de l’esclat del cas Palau, així com les darreres revelacions arran de l’escàndol de corrupció de les llicències de Ciutat Vella, l’Accent ha pogut entrevistar en Jordi Bonet, que n’és el president.
En quin moment i perquè el moviment veïnal intervé i comença a denunciar el cas de l’Hotel del Palau? quina resposta vau tenir de l’ajuntament?
L’Associació de Veïns de Casc Antic vam iniciar la nostra oposició quan es fa públic el projecte de construir un hotel sobre un terreny destinat a equipaments educatius. La nostra primera acció fou la celebració d’una assemblea al barri, que comptà amb una alta participació del veïnat, el 5 de març de 2008 on es va decidir presentar al·legacions al projecte de modificació al PGM i iniciar una campanya de mobilització contra aquest despropòsit urbanístic. Posteriorment, des de l’AVV es recolliran més de 3500 signatures contra el projecte, interposarem un recurs d’alçada i després de fer sentir la nostra veu en els diferents òrgans del Districte, acabarem abandonant el procés participatiu on se’n havia convidat, en tant aquest no permetia qüestionar l’idoneïtat de l’hotel.
Quan esclata el cas Millet la situació va canviar?
L’esclat del cas Millet no va significar l’aturada del projecte, ans el contrari l’equip municipal va intentar accelerar-ne la tramitació. En aquest sentit, cal diferenciar el paper jugat per la regidora Itziar Gonzàlez que desconfiava de l’interès públic del projecte, de l’àrea central d’urbanisme encapçalada per Garcia Bragado, que en tot moment va apostar per continuar-lo, fins i tot quan les evidències judicials eren cada cop més concloents. Vam haver d’esperar a l’esclat del cas de l’Hotel del Palau, després de la dimissió d’Itziar Gonzàlez, per què a resultes de la pressió exercida pels mitjans de comunicació, l’Ajuntament optés per retirar el projecte.
Com valoreu la comissió d’investigació que es va fer?
Respecte a les comissions d’investigació parlamentàries el nostre posicionament és crític, en tant els partits les han utilitzat com una arma de joc electoral i per esbandir-se les culpes, i no com a instruments per escatir responsabilitats polítiques. És per aquest motiu que arran de l’esclat de la trama de corrupció de Ciutat Vella des del moviment veïnal no volem una enèsima comissió de partits, sinó una comissió independent amb participació de les entitats veïnals que no intenti parodiar la investigació judicial, sinó determinar les responsabilitats ètiques i polítiques en què hagin pogut incórrer els càrrecs públics implicats, més enllà de les imputacions penals.
I del procés judicial? què suposa i quins motius hi ha al darrere de l’exclusió de la FAVB de l’acusació particular?
Actualment, el moviment veïnal exerceix l’acusació popular en els dos casos oberts respecte al cas Palau. En el cas general, que afecta la malversació de fons operada per Millet i Montull en les arques del Palau, l’actuació del jutge encarregat de la instrucció ha estat al nostre entendre negativa (dilació del procés, bloquejos) el que contrasta amb la jutgessa encarregada de la instrucció del cas Hotel, que ha mantingut una actuació correcta.
Considerem que la voluntat del jutge instructor per fusionar la nostra acusació amb la de la Diputació, argumentant que defensem els mateixos interessos, és el darrer episodi d’una voluntat per devaluar la figura de l’acusació popular i entorpir l’acció judicial del moviment veïnal, l’únic que en aquest cas ha lluitat per defensar l’interès públic.
Heu defensat el paper de l’exregidora Itziar González, que va dimitir arran d’aquest cas, per què?
Itziar Gonzàlez ha estat l’única regidora del Districte de Ciutat Vella que ha optat per escoltar les demandes del veïnat, així com impulsar un gir en les polítiques públiques a Ciutat Vella a fi que aquestes no responguessin únicament als interessos del mercat, sinó que tinguessin en compte també a les persones. Malgrat hi haguessin algunes decisions que no compartíssim, reconeixem que el seu estil de fer política representava un canvi qualitatiu respecte als models precedents i posteriors.
Ara també s’ha sabut que va rebre greus amenaces, tant ella com membres del seu equip, arran del cas de la trama corrupta de les llicències de ciutat vella, sembla ser que abans d’ella, aquesta trama d’empresaris i càrrecs municipals hauria actuat amb plena impunitat durant molts anys al si de l’Ajuntament.
Nosaltres ens preguntem, com pot ser que en dos mesos es tramitin 500 llicències municipals per l’obertura d’apartaments turístics i no salti cap senyal d’alarma en l’administració pública; on anaven a parar totes les queixes, instàncies que veïns i afectades feien arribar a l’ajuntament. Com a mínim hauríem de parlar de negligència dins l’administració municipal, per no parlar d’alguna cosa pitjor.
Com veieu el paper que han tingut successors de González a l’ajuntament? primer Carles Martí després Assumpta Escarp?
Considerem que hi ha hagut un canvi de full de ruta, entre les prioritats de l’equip d’Itziar i les de Carles Martí i Assumpta Escarp, les quals semblen més orientades a garantir un final tranquil de legislatura pel PSC a Ciutat Vella, tot i que els diferents escàndols que van apareixent auguren que pot ser-ho tot, menys tranquil.
Quines iniciatives teniu pensat fer des del moviment veïnal arran d’aquests casos?
Com a primera mesura exigim que se separi del càrrec tots aquells regidors i consellers que hi hagi indicis que han utilitzat la seva posició de poder per desenvolupar males pràctiques en la gestió pública. A més, demanem una comissió independent amb participació ciutadana que serveixi per escatir responsabilitats polítiques i ètiques en l’afer, així com fixar procediments i protocols de transparència i rendició de comptes que dificultin la repetició de casos de corrupció com els descoberts.
Finalment, com a entitats veïnals no descartem utilitzar tots aquells mitjans, des de la mobilització ciutadana a altres recursos factibles, per què s’investigui fins al fons i la ciutadania conegui tot el rerefons de la trama, els seus responsables i encobridors.
Més enllà d’aquests casos concrets de pràctiques il·legals, quina és la vostra de posició respecte les polítiques urbanístiques l’ajuntament?
Cal una revisió profunda dels criteris que han determinat les polítiques urbanístiques en els darrers 25 anys a la ciutat de Barcelona. Fins ara s’ha prioritzat un urbanisme neoliberal que afavoreix les tendències especulatives. Enfront aquesta deriva, cal recuperar la defensa d’un urbanisme popular i participatiu, compromès amb el dret de la ciutat, els principis de justicia socio-ambiental i la lluita contra les desigualtats socio-espacials al municipi. Cal reobrir el debat sobre el model de ciutat on volem viure, per què aquest sigui decidit per la ciutadania i no per les empreses.
