Volen estendre la insubmissió a l’euro per recepta

El primer insubmís a aquesta mesura havia estat el veí de Berga Joan Ferrer. Aquest pintor jubilat de 75 anys va declarar públicament a inicis de juliol que no pensava pagar l’euro per recepta que aplica el govern del Principat i que si el Departament de Salut persistia en l’intent de cobrar-lo, iniciaria una vaga de medicaments. Amb la nova taxa, Ferrer hauria de fer front a una despesa mensual de 15 euros, ja que després d’haver patit un càncer d’esòfag consumeix una quantitat important de medicaments. Precisament, per aquest motiu, l’amenaça de fer vaga de medicaments va obtenir un cert ressò als mitjans de comunicació.

Ara, l’associació “Dempeus per la salut pública” i la revista “Cafè amb llet” han iniciat una campanya per a promoure la insubmissió a l’euro per recepta i fer que esdevingui massiva. Per això han editat una guia on en diversos passos s’explica quin és el mecanisme per a fer insubmissió i, sobretot, el perquè cal fer-ho.

En aquest sentit, demanen que el primer que cal fer és tenir clar que no pagar l’euro per recepta és una acció justa i justificada, ja que els dèficits del sistema sanitari són deguts a la voluntat privatitzadora de les diferents administracions, a una baixa fiscalitat als qui més tenen i a la corrupció imperant en les altes esferes del sistema sanitari.

El mecanisme per a fer la insubmissió és senzill. Cal anar a la farmàcia a buscar els medicaments amb el DNI, la targeta sanitària, la recepta i si es vol amb una carta on s’afirma que s’està fent una acció d’insubmissió al pagament de l’euro. Tots els farmacèutics tenen, per normativa, l’obligació de facilitar els medicaments encara que el ciutadà no pagui l’euro, sempre i quan aquest ompli un imprès on consti que no el paga. Aquest mecanisme, posat en marxa per a evitar possibles demandes en cas que la no assistència sanitària tingui repercussions en la salut de l’usuari, demostra la feblesa jurídica d’aquesta nova taxa.

Les conseqüències per a l’usuari insubmís són la tramitació d’aquest com a deudor de la Generalitat, amb la qual cosa s’iniciarà un procediment anomenat “de liquidació i recaptació de taxes i constrenyiment”. Aquest procediment preveu un recàrrec del 20%. Així, si l’usuari al final és obligat a pagar o és embargat, acabarà pagant 1,20 euros per cada recepta.

La campanya també demana que es tingui clar que els farmacèutics no són els culpables ni els beneficiaris de l’euro per recepta, i que com a col·lectiu també són afectats per la mesura, ja que aquesta els obliga a convertir-se en recaptadors de taxes del govern autonòmic. De totes maneres, si cap farmacèutic es negués a facilitar els medicaments tot i haver omplert el formulari de no pagament, o es negués a facilitar aquest formulari, estaria incorrent en un delicte de denegació d’assistència i l’usuari l’hauria de denunciar.

La campanya ja ha suscitat el suport de desenes de col·lectius socials i polítics, entre els quals el de la Candidatura d’Unitat Popular.