Xerta-Sènia, un canal polític o de necessitat?
Tot just ara s’ha inaugurat el primer tram del Segarra-Garrigues, però el debat sobre la política hidràulica de la Generalitat i de l’Estat porta cua. Un dels punts candents continua sent el canal Xerta-Sènia, el canal d’aigua que s’està construint a les comarques del sud del Camp de Tarragona per transportar una part de l’aigua de l’Ebre als cultius i regadius de les comarques del Baix Ebre i Montsià que s’estiguin abastant per mitjà de pous d’aigua.
Va començar a construir-se per iniciativa del Departament d’Agricultura de la Generalitat, i ha generat fortes crítiques, tant a nivell ambiental com polític, ja que, entre d’altres coses, no es té en compte el cabal ambiental del riu i es considera un possible transvasament encobert.
El projecte hidrològic de Xerta-Sènia es contempla dins el II Pla Hidrològic Nacional aprovat pel PP el 2001 i denegat pel PSOE el 2004. Compta amb un pressupost de 300 milions d’euros i té una longitud de 33,8 quilòmetres, així com una capacitat màxima de 19 m3/s.
Segons la Plataforma de Defensa de l’Ebre (PDE), aquestes dimensions de l’estructura no responen a un canal, sinó a una obra d’una envergadura molt superior, i s’alerta que “això pot representar un transvasament encobert cap a Castelló, degut a la proximitat de menys de 200 metres dels tubs”.
Aquesta opinió també és compartida per Unió de Pagesos, que han participat en diverses mobilitzacions i activitats en contra del canal Xerta-Sènia, ja que ho consideren “sobredimensionat” i poc beneficiós pel seu ram i la zona.
En els darrers dies, la Plataforma de Defensa de l’Ebre ha declarat que si es segueix per aquest camí i el govern espanyol no té interès en aplicar la directiva del marc de l’aigua que requereix respectar el cabal mediambiental que el Delta de l’Ebre i la desembocadura del riu, el denunciaran. A més a més, declara que aquest canal, així com el de Segarra-Garrigues, no serà utilitzat amb la finalitat amb la qual va ser construït, ja que el veritable motiu és promoure un transvasament del riu cap al País Valencià i que, per tant, sigui un “canal polític que no doni respostes a les necessitats reals del territori”.
