Em sembla recordar que l’any 2002, el col·lectiu Visca la terra!, en el seu afany per promocionar la Catalunya sencera com a marc de referència nacional, dedicà el seu popular calendari de butxaca als embotits dels Països Catalans. Abans ho havia fet a les comarques, als dialectes, als bisbats, als indrets que són Patrimoni de la Humanitat, i posteriorment ho faria a les conques hidrogràfiques, a les begudes de la terra o a les revoltes populars.
El calendari de butxaca dedicat als embotits ens presentava les moltes (i molt bones) llonganisses que té el nostre país. Com sempre que es tracta de designar una capital pels Països Catalans (un controvertit debat que hom pretenia solucionar establint la capitalitat del país a Vinaròs, a mig camí entre València i Barcelona, i més o menys a l’alçada de la Ciutat de Mallorca) en el mapa dels embotits la llonganissa de Vic pugnava amb la girella del Pallars, la sobrassada de Mallorca i de la Marina, la baldana de sang de les Terres de l’Ebre, la carn-i-xulla de Menorca, o la botifarra d’Ontinyent, entre d’altres, per fer-se amb el títol de principal ciutat embotida del país.
Si els bons amics del col·lectiu Visca la terra! es decidissin de nou a reprendre l’edició del seus calendaris de butxaca una bona opció pel 2010 seria dedicar-los als xoriços dels Països Catalans. Però no als xoriços del carn de porc magra, picada i curada, sinó als xoriços de carn (també de porc) i ossos, que malauradament tant abunden a casa nostra. Segurament el mapa quedaria petit per encabir-hi tots els lladregots i corruptes que es dediquen a furtar els diners dels altres.
La capitalitat d’aquest mapa de xoriços de la Catalunya completa també estaria d’allò més disputada. Barcelona pugnaria fort amb els mèrits de xoriços “il·lustres”, com els “prohoms” Fèlix Millet, Lluís Prenafeta o Macià Alavedra, al capdavant. València exhibiria els triomfs del Bigotes i el seu amiguito del alma Paco Camps, tot sota l’atenta mirada de Ricardo Costa (amb el seu Infiniti FX50 aparcat a la porta) i de Rita Barberà (lluint bossa de Louis Vuitton de 600 euros). Ciutat de Mallorca no es quedaria enrere, amb el Palmarena com a cavall de batalla principal per fer front a les seves rivals.
Ubicar el quadradet vermell que designa la capital xoriça dels Països Catalans seria d’allò més difícil ja que a la pugna s’hi afegirien el Castelló de la Plana de l’ínclit cacic Carlos Fabra, la Santa Coloma de Gramanet de Bartomeu Muñoz, i les múltiples ciutats que encara no han presentat formalment la seva candidatura tot i que han fet mèrits sobrats per assolir tan elevada distinció.
Que vivíem en un país d’embotits era una cosa que feia temps que sabíem del cert, que ho fèiem també en un paradís dels xoriços era una cosa que intuíem però que encara no havíem certificat. Potser és hora d’alçar totes aquestes catifes que amaguen les restes del festí vanitós de tots aquests aprofitats i contribuir a posar fi al descrèdit que de la política, entesa com una art noble al servei del bé comú, provoquen tots aquells que només s’han de dedicat a omplir-se, i bé, les butxaques. Només així els Països Catalans no tindran més xoriços que els que surtin al seu mapa d’embotits.