Yasmeen El-Hasan és directora de defensa i mobilització de la comunitat a la Unió de Comitès de Treball Agrícola [Union of Agricultural Work Committees – UAWC]. Va créixer als Estats Units i fa poc va tornar a Palestina. “La llar és sempre la llar, i jo volia tornar a casa”, diu.
En aquesta entrevista Yasmeen expressa la seva preocupació per les pràctiques imperialistes que criminalitzen les lluites i exposa les reflexions sobre les resistències quotidianes de les dones i la joventut. La UAWC va ser una de les sis organitzacions polítiques a què Israel va atacar i criminalitzar com a terroristes el 2021. Davant d’aquesta ofensiva, la solidaritat dels moviments a tot el món va ser i continua sent molt necessària. Per Yasmeen, “el més gratificant és poder treballar per protegir la nostra terra i la nostra comunitat”.
-Yasmeen, podries explicar-nos com es va produir la classificació de terrorisme contra la UAWC? Quina és la situació avui?
Per contextualitzar, Israel va classificar legalment la UAWC i altres organitzacions de drets humans a Palestina com a organitzacions terroristes sota la llei israeliana. Israel és una colònia d’assentaments. El principal objectiu del colonialisme d’assentaments és eliminar o expulsar la població indígena i substituir-la per una població de colons. Per això, necessiten terres. Per tant, la base del colonialisme d’assentaments és el robatori, és a dir, la despossessió de les terres dels pobles indígenes –en aquest cas, nosaltres, els palestins. Qualsevol organització, persona o moviment que s’hi oposi o que intenti lluitar contra l’opressió del colonialisme o la despulla dels seus drets, terres i recursos és una amenaça directa per a l’entitat colonitzadora.
Com a organitzacions palestines, ens dediquem directament a la defensa i l’organització en pro de les nostres llibertats, cosa que significa, per tant, que ens oposem a l’ocupació israeliana. Per aquest motiu, per a l’ocupació, som una pedra pel camí. Com a resposta, ens van declarar organitzacions terroristes. El 19 d’octubre del 2021, Israel va designar sis organitzacions de la societat civil palestina com a organitzacions terroristes: la UAWC, l’organització de drets humans Al-Haq (https://www.alhaq.org/), el centre de recerca i desenvolupament Bisan (https://www.bisan.org/), l’associació de drets humans i suport a persones empresonades Addameer (https://www.addameer.org/), la secció palestina de l’organització internacional Defensa de Nenes i Nens [Defense for Children https://www.dci-palestine.org/] i la Unió de Comitès de Dones Palestines [Union of Palestinian Women’s Committees https://upwc.org.ps/].
Són totes excel·lents organitzacions de la societat civil palestina que fan un treball extraordinari per a la comunitat. Totes són organitzacions de base, a més de tenir legitimitat internacional. Com a conseqüència, es va posar en marxa una intensa campanya de solidaritat internacional contra aquesta classificació. Nombrosos organismes i organitzacions internacionals, personalitats polítiques i moviments populars es van manifestar en contra de la classificació. Aquests pronunciaments van arribar fins i tot des de les Nacions Unides[1], la Unió Europea[2], l’Observatori dels Drets Humans i ‘Amnistia Internacional. La Unió Europea va instar els seus governs a reprendre el finançament de les sis organitzacions classificades com a terroristes i, el juliol de 2022, nou països europeus van emetre una declaració conjunta en què afirmaven que aquesta classificació no tenia fonament i que continuarien col·laborant amb les organitzacions a Palestina.[3]
Segons Israel, la seva classificació es va basar en els fluxos financers de les organitzacions. Aquesta afirmació va ser desmentida en diverses ocasions per rigoroses auditories realitzades a la UAWC, principalment per part dels governs australià i holandès. Tot i així, encara que totes les investigacions demostren que la classificació és falsa, infundada i sense cap base factual, ens ha afectat i va tenir impactes en el nostre finançament. Tot i que la classificació com a terroristes i la criminalització de la societat civil palestina és una maniobra molt òbvia, una jugada política performàtica i clarament falsa, s’inscriu en una tàctica de la por[4]. Desgraciadament, per a algunes entitats, a nivell internacional, ha funcionat. Com a resultat, alguns fons s’han suspès fins i tot després que les investigacions van demostrar que no tenia fonament.
Davant de tot això, se’ns va complicar molt la situació. Però la nostra comunitat, els nostres aliats i aliances solidàries de tot el món que ens van recolzar ens donen força i ànim. Sabem que el que fem és lliurar una lluita per la llibertat i per la terra. Per descomptat, la situació continua essent difícil. Des del punt de vista legal, segons el govern israelià, encara som terroristes. L’exèrcit israelià va assaltar les seus de les sis organitzacions a Ramal·la l’agost del 2022[5]. A la UAWC, van destruir i van robar els nostres dispositius electrònics, van saquejar tota la nostra seu, van bloquejar les portes i van deixar una ordre militar en què s’afirmava que no se’ns permetia continuar treballant. Aquest fet també va generar una important resposta internacional en defensa de la societat civil palestina[6] [7].
Per donar una mica més de context, la UAWC treballa per recolzar, defensar i protegir les i els petits agricultors palestins i els seus drets sobre la terra. Ho fem des de 1986, per promoure l’estabilitat dels pagesos i el seu accés i sobirania sobre els recursos naturals davant la situació socioeconòmica de vulnerabilitat que es deriva de l’ocupació i l’explotació israelians de la terra i l’aigua palestines. És important assenyalar que el nostre treball amb la terra no és pas abstracte, és molt concret. Les comunitats palestines tenim les nostres arrels a la terra. Estem entrellaçades amb el nostre ecosistema. No ho dic com una metàfora o per ser poètic, sinó d’una manera molt literal: les comunitats palestines estan arrelades físicament a la terra. Quan s’ataca la nostra terra, no només afecta l’economia, per exemple, o el PIB. Aquest no és el problema més gran. Aquests atacs van contra la nostra existència i les nostres formes de subsistència.
La UAWC treballa per protegir això. La nostra tasca inclou la recuperació i la regeneració de terres, la instal·lació de canonades de reg, la construcció de camins agrícoles, la creació de projectes de generació d’ingressos per a joves i dones, l’establiment d’un banc de llavors per protegir les varietats de llavors locals i facilitar-ne la distribució als petits agricultors locals, i l’intercanvi i la difusió de coneixements, entre moltes altres accions. Però aquest tipus de feina, que és una feina concreta amb la terra, fa por a l’invasor. Continuem treballant. És un treball ardu, i sens dubte la nostra capacitat s’ha vist afectada, però, malgrat això, el nostre compromís serà sempre amb la comunitat. Això vol dir que, per molt difícil que sigui, seguirem treballant per protegir i defensar els petits agricultors, els pagesos i les comunitats rurals.
-Com veus la realitat de les dones en aquestes comunitats?
Pageses d’una cooperativa olivera a Palestina
Les dones són la base de la societat palestina. Les dones són el cor de la nostra lluita. Hi ha una dita islàmica [hadiz] molt arrelada a la nostra cultura que diu que el paradís s’estén sota els peus de les nostres mares. Les nostres mares són a la primera línia, visiblement o no. Com a organització, donem suport a les dones el màxim possible. La UAWC recolza diverses cooperatives de dones; també tenim programes que donen suport a la producció artesana de les dones, els productes dels seus cultius, els seus recursos, tot el que conreen a les seves terres.
Les comunitats rurals no funcionen sense dones. Fan molta feina invisible, sobretot perquè es considera que l’agricultura és un sector “econòmic” on l’atenció se centra en els números, en els diners. Les dones no acostumen a ser visibles en l’aspecte econòmic de les comunitats rurals, ja que no acostumen a estar al capdavant de la contribució de l’agricultura al PIB.
A més de fer aquesta feina que sabem que és invisible, són essencials en el funcionament de les finques familiars. Les dones són essencials per al manteniment i la producció continuada dels recursos naturals. També són molt sovint les guardianes de la tradició oral i de la història transmesa oralment. Un matemàtic i acadèmic palestí anomenat Munir Fasheh va parlar una vegada a la seva mare “d’un més un”. Ell va dir: “un més un és igual a dos”, i la seva mare li va contestar: “no, un més un pot ser un”. Ella deia: “si un té una gota d’aigua i afegeix una altra gota d’aigua a la primera, continuarà sent una sola gota, perquè juntes ja no són entitats separades”. Aquest exemple em va quedar com una manera d’il·lustrar diferents formes de pensament que no corresponen al pensament hegemònic centrat en xifres econòmiques, especulació financera, cicles i sistemes neoliberals. Sovint són les dones les que exerceixen aquest rol fonamental a les nostres comunitats, cosa que ens permet seguir mantenint aquests mètodes de pensament i coneixement que tenen com a base la terra i la comunitat.
Els coneixements més rics que tinc sobre la terra me’ls va transmetre el meu llinatge matern. Ho vaig aprendre de les meves àvies. No van treballar formalment en una finca, però van créixer en comunitats rurals i van cuidar la terra i van cultivar moltes de les fruites, verdures i hortalisses que menjàvem. Vaig aprendre a cuidar la nostra terra. De la meva mare, que va créixer en una comunitat rural i ara viu a un oceà de distància de la seva terra natal, vaig aprendre què significa relacionar-se amb la terra com a dona palestina. Juntes, em van ensenyar què significa tenir arrels. M’han ensenyat no només allò que puc obtenir de la terra, sinó també allò que puc donar a la terra. No és una relació transaccional. És simbiòtica. És recíproca. De les figures maternes de la meva vida he après què és la llar i les responsabilitats que comporta.
“Hi ha una paraula àrab per descriure el poble palestí, “sumud” (صمود), que significa “fermesa”. Una de les formes en què les dones palestines i tots els palestins resistim és ser ferms, existint i mantenint el nostre vincle amb la nostra terra.”
Un cop vaig llegir un article sobre com les dones palestines no estem a la primera línia de la revolució ni participem activament en la lluita pels nostres drets. Resultava gairebé còmic com n’era de fals, perquè aquesta manera de pensar, especialment en el Nord global, no té en compte totes les esferes de participació. Per exemple, les dones no sempre són a les fotos de la gent que tira pedres quan s’envaeixen els seus pobles. Però quan es llancen gasos lacrimògens, hi ha dues maneres de manejar-los, fer servir cebes, perquè estimulen les llàgrimes que netegen les toxines, o olorar mocadors amb perfum. Sovint són elles les que solen donar molt a la resistència.
El discurs sobre aquest tema al Nord global generalment és molt heteropatriarcal i hiperconcentrat en allò que es considera expressions visibles de l’agressió masculina, en lloc de reconèixer de manera completa totes les formes en què les dones, i també els homes, estan en resistència a Palestina. Però les dones palestines ho fan tot, a tots els fronts. Una frase molt comuna en el context palestí diu: “existir és resistir”. I hi ha una paraula àrab per descriure el poble palestí, “sumud” (صمود), que significa “fermesa”. Una de les formes en què les dones palestines i tots els palestins resistim és ser ferms, existint i mantenint el nostre vincle amb la nostra terra.
-Com participa lo joventut en el moviment? Com fan front a l’imperialisme a la seva vida quotidiana?
La situació econòmica i política és cada cop pitjor. Fa cinc minuts, he vist el meu telèfon mòbil i he sabut que s’ha produït una altra invasió de colons a Huwara, un poble als voltants de Nablus. Diversos palestins estan hospitalitzats per l’atac[8].
La veritat és que hi ha moltes coses molt descoratjadores. Però una cosa que sempre em fa esperança són els meus companys i companyes, els joves palestins. La manera d’organitzar-se de les meves companyes i companys, especialment els dos darrers anys, em donen molt ànim. Per exemple, vam tenir la Intifada de la Unitat el maig de 2021[9], organitzada principalment per la joventut. Trobem noves maneres de resistir. Molts no estàvem aquí durant la Primera i la Segona Intifades i només tenim uns ganduls records i les històries que ens van explicar sobre elles.
Les formes de resistència de la joventut palestina són increïbles i es basen en la unitat. Tenim una sola llar, som un sol poble i això és el que guia la nostra lluita. Som el poble indígena d´aquesta terra. Això vol dir que en som els cuidadors. Tenim la responsabilitat de protegir la terra. Es diu: “ells maten per la terra, nosaltres vivim per protegir-la”. Ho veiem molt ara, sobretot entre els joves palestins. Només aquest any he perdut el compte de quants palestins han estat assassinats. Si ens fixem en la seva edat, veiem que molts eren joves, nois de vint anys, i d’altres eren encara nens. És punyent. Nosaltres recordem els nostres màrtirs.
També voldria dedicar un moment a parlar de la diàspora. Els palestins dins de Palestina, dins de Cisjordània, del 1948 (que és com anomenem les parts de Palestina preses per Israel el 1948), a Gaza… A tota aquesta regió, qui està impulsant l’evolució del canvi social i polític és la resistència de la joventut. Però, a més, es complementa amb la unitat de la diàspora palestina. Això va ser possible especialment durant la Intifada de la Unitat. Vam veure palestins per tot el món, no només a Palestina: als camps de refugiats i a l’exili, al Líban, a Jordània, a la diàspora, als Estats Units, a Amèrica Llatina, a Europa… palestins per tot el món. Jo estava vivint als Estats Units en aquell moment, i mai no havia sentit una unitat semblant entre la gent de la diàspora.
El Moviment de la Joventut Palestina [Palestinian Youth Movement — PYM https://palestinianyouthmovement.com/], que és un moviment transnacional de joves palestins i àrabs, és una xarxa tremendament forta. Treballen des de la diàspora per organitzar-se per l’alliberament de Palestina. Sobretot en els darrers anys, i amb l’avenç de la tecnologia i tota la resta, hem vist com els palestins que són a l’exterior i els que són a l’interior es complementen, lluiten i treballen junts. La joventut palestina no és només el futur, és el present.
Els que avui som joves no érem aquí quan la nostra llar va ser colonitzada. Els nostres avis eren aquí a l’època de la Nakba, el 1948, i també el 1967, quan es va produir la Naksa i la Guerra dels Sis Dies. Els nostres pares van viure la Primera Intifada. Érem molt joves durant la Segona Intifada. No coneixem res més que això. Alguns dels meus primers records són de soldats israelians aturant la gent als llocs de control amb armes apuntant als nostres caps. Però encara que això sigui tot el que hom sap, fins i tot de petit, es nega a acceptar-ho com una cosa normal. Per què és aquest el nostre statu quo? Un s’adona molt aviat que això no és normal. No hauria de ser normal. No està bé. I aleshores la joventut s’aixeca contra això. I és una cosa inspiradora.
*Entrevista realitzada per Helena Zelic, per al portal feminista https://capiremov.org/ el 3 de maig de 2023, Traducció de l’Accent.
<iframe allow=”accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share” allowfullscreen=”” frameborder=”0” height=”281” loading=”lazy” referrerpolicy=”strict-origin-when-cross-origin” src=”https://www.youtube.com/embed/nSeZVpG_Td0?feature=oembed” title=”(EN/ES/FR/PT) Yasmeen El-Hasan: “Israel is a colonial occupier”” width=”500”></iframe>
NOTES:
[1] https://www.ohchr.org/en/press-releases/2022/04/israelpalestine-un-experts-call-governments-resume-funding-six-palestinian
[2] https://www.diplomatie.gouv.fr/en/country-files/israel-palestinian-territories/news/2022/article/israeli-raids-of-six-palestinian-civil-society-organisations-on-18-august-2022
[3] https://www.government.nl/documents/diplomatic-statements/2022/07/12/joint-statement-on-the-israeli-designation-of-palestinian-civil-society-organisations-as-terrorist-organisations
[4] https://uawc-pal.org/pdf/UAWC26OCT.pdf
[5] https://www.alhaq.org/advocacy/20453.html
[6] Declaració conjunta: més de 150 organitzacions demanen una postura de la comunitat internacional contra les incursions i els tancaments de 7 organitzacions palestines: https://www.hrw.org/news/2022/08/22/joint-statement-over-150-organizations-demand-international-community-stand-against
[7] Les agències de les Nacions Unides i l’Associació d’Agències de Desenvolupament Internacional que treballen al territori palestí ocupat insten el govern d’Israel a permetre que les organitzacions humanitàries i de drets humans continuïn la seva feina https://ochaopt.org/content/un-agencies-and-association-international-development-agencies-working-occupied-palestinian-territory
[8] https://www.sinpermiso.info/textos/israel-palestina-el-progom-de-huwara-dossier
[9] https://mondoweiss.net/tag/unity-intifada/
