Injusta. Salvatge. Ineficaç. Són alguns dels primers qualificatius que s’ha guanyat el paquet de mesures presentat pel president Rodríguez Zapatero al Congrés el passat 12 de maig. La retallada de drets socials com a mínim ha de ser qualificada d’històrica, i tot apunta que seran les primeres d’un seguit de mesures, dictades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, sota el prisma de les doctrines més neoliberals.
La crisi dels mercats i els atacs especulatius a la borsa espanyola han fet decantar definitivament l’executiu espanyol per la submissió a les estratègies més neoliberals que vénen d’Europa.
El passat 10 de maig els ministres de la Unió Europea, l’Eurofin, amb l’aval del Fons Monetari Internacional (FMI), van acordar crear un fons de 750.000 milions d’euros (ni més ni menys que el 72% del PIB espanyol) per ajudar els estats amb més dificultats de la zona euro, Grècia, l’Estat espanyol, Portugal i Itàlia.
Però l’històric i multimilionari aval europeu tenia una contrapartida clara, i només dos dies després, el 12 de maig, el president espanyol va presentar sota els dictats de la Unió Europea i el FMI la retallada de drets més importants des de la mort del dictador Franco, unes mesures casi calcades a les aplicades a Grècia, i en el marc d’un estat amb 4 milions i mig d’aturats. Alhora, les finances públiques de l’Estat espanyol, al igual que les gregues, estaran en els propers anys sota supervisió dels funcionaris del FMI i de la UE.
Històrica retallada de drets
Pocs podien imaginar fa només uns mesos que Zapatero hauria de retallar en algunes de les matèries que van formar part dels fonaments de la propaganda socialista en els darrers anys; la Llei de dependència, les pensions, el xec dels nounats o les inversions públiques. Però els dictats del FMI i de la UE eren estrictes, i el govern del PSOE ha acceptat.
Una de les mesures més publicitades ha estat la congelació de les pensions al 2011, que actualment són de mitjana de 856 euros, a pesar de que les pròpies dades oficials recullen que a principis de 2009 la caixa de la Seguretat Social encara comptava amb un important superàvit, que suposa el 0,5% del PIB espanyol. Per tant, els estalvis en pensions no han estat causats per manca de liquiditat de la Seguretat Social, sinó amb tota probabilitat per fer ús d’aquest excedent per injectar-los als mercats, encara que també altres especialistes han destacat que probablement l’executiu espanyol intenta desprestigiar la Seguretat Social pública, en ares de fomentar els plans de pensions privats, provocant una nova entrada de diners en el mercat.
Però la mesura que afectarà més població serà la baixada salarial del 5% dels treballadors del sector públic i la reducció de la inversió estatal, mesures que la pràctica totalitat d’analistes pronostiquen que suposarà una baixada de l’activitat econòmica i un augment de l’atur, que als Països Catalans ja ha superat la xifra històrica d’1 milió de persones.
Finalment, l’eliminació del xec als nounats, les reduccions farmacèutiques i les restriccions en els pagaments de la llei de dependència han carregat el pes de les mesures en els sectors més febles de la societat.