La doble explotació de les dones continua ben present

El 8 de març enguany als Països Catalans està centrat en l’impuls de la Vaga de Totes. Aquesta iniciativa pretén organitzar una vaga general de dones en tots els àmbits, tant en el treball remunerat com en el treball no remunerat. L’objectiu és posar de relleu la doble explotació a la qual les dones treballadores estan sotmeses sota el capitalisme.

És un fet constatable que al món occidental els drets de les dones en diversos àmbits han avançat. Tant pel que fa a la moral sexual com pel que fa a l’oportunitat d’estudis, així com als àmbits professionals parcial o totalment oberts a les dones, el segle XX ha viscut avenços. Ara bé, la doble explotació s’ha continuat reciclant i rebrotant amb força en els nous escenaris on la dona hi conqueria presència. A través de les dades de l’INE i els informes anuals de Comissions Obreres sobre dona i treball es pot resseguir com aquesta doble explotació continua ben present als Països Catalans.

Treball, si n’hi ha, precari i mal pagat

Les dones continuen cobrant els salaris més baixos. Si de tots els assalariats dels Països Catalans, n’agafem la meitat amb els sous més baixos, 6 de cada 10 són dones. I com més baixos, més majoritària és la proporció de dones. Fins arribar al punt que en el 10% dels treballadors amb els salaris més baixos, 3 de cada 4 són dones.

En l’evolució de l’atur durant la darrera crisi econòmica, especialment en els primers anys, es produí un fet molt poc habitual: hi havia més atur masculí que femení. L’impacte de la crisi es produí primer en sectors eminentment masculins, com el de la construcció. Tot i així, en una perspectiva d’una dècada, l’atur femení s’ha doblat. Al País Valencià l’any 2004 l’atur femení era del 13,6%, mentre que actualment és del 24,5%. Alhora, una part de la reducció de l’atur que s’ha anat anunciant en els darrers mesos és degut a la renúncia a buscar feina. S’estima que durant l’any passat, de cada 10 valencianes que van sortir de les llistes de l’atur, només 5 ho van fer perquè havien trobat feina. Les altres 5 s’havien desinscrit com a demandants de treball.

Una de cada quatre dones assalariades ho és a temps parcial

Una de cada quatre dones assalariades ho és a temps parcial. Per contra, només el 8% d’homes assalariats treballen a temps parcial. Aquesta diferència va molt lligada a l’assumpció per part de les dones del treball de cures i de la llar. A banda, es calcula que al País Valencià el 12% de les dones treballen en l’economia submergida. Una dada que quadriplica la mitjana estatal.

El fet és que la nova reforma laboral ha generat un escenari de reducció de drets dels treballadors que les dones ja patien amb anterioritat. Major precarietat, treball a temps parcials, sous molt baixos -estenent-se la pobresa assalariada- i molta rotació entre llocs de treball. Si el conjunt de treballadors ha descendit un graó en els seus drets, quin serà l’efecte d’això sobre les dones treballadores?

La llar i les cures continuen essent cosa de dones

Les diverses dades aplegades sobre l’ús del temps demostren que les tasques de la llar recauen principalment sobre la dona, tot i que aquesta treballi fora de casa. Sumant les hores de treball remunerat fora de casa més les hores de treball domèstic no remunerat, les dones hi dediquen entre un 20% i un 40% més d’hores diàries, segons el territori. Amb tot, hi ha una dada que demostra que l’assumpció paritària de les tasques de la llar és un objectiu encara molt distant. Quan una dona passa de viure sola a viure en parella, passa també a dedicar una hora més al dia a les tasques de la llar.

Quan una dona passa de viure sola a viure en parella, passa també a dedicar una hora més al dia a les tasques de la llar

Alhora, aquest treball de cures també té impacte en la decisió de no buscar treball. El 37% de les dones valencianes no busca treball perquè es dedica a tasques de la llar -que inclou l’atenció i cura a persones dependents-. Per contra, només el 6% d’homes no busca treball pel mateix motiu. I també té impacte en la decisió d’abandonar-lo. L’any 2011, a Catalunya 5.216 dones es van acollir al dret a demanar una excedència per a cuidar persones dependents. A aquest mateix dret i durant el mateix període només s’hi van acollir 333 homes.

Dona, pobra i amb treball a jornada completa

La pobresa, que ha colpejat amb duresa les classes populars en aquests darrers anys, ha afectat de forma molt més severa les dones. Un dels problemes més coneguts és la diferència d’ingressos entre homes i dones en matèria de pensions de jubilació. Les dones cobren de mitjana un 38% menys de pensió que els homes. Això és 659 euros. Les dades de cotització, que són sobre el que es sustenta aquesta diferència, són un reflex de la major precarietat laboral estructural de les dones. Així, mentre els homes cotitzen de mitjana 43,3 anys, les dones només cotitzen 12,8 anys. La combinació

Aquesta diferència es justifica sovint dient que és una estructura social heretada que està canviant. Però canvia tant com per a evitar això? Ja hem vist que la relació de la dona amb el món laboral continua essent precària, de jornades parcials i inestables, i sous molt baixos. Els ingredients, doncs, per continuar perpetuant la diferència de pensions de jubilació entre homes i dones i, per tant, exposant en un futur les dones majors a un risc de pobresa molt elevat.

El 10% de les dones que treballen a jornada completa cobren menys de 600 euros

Però la pobresa també té nom de dona jove. Un 47% de les llars monoparentals amb almenys un fill al càrrec estan en risc de pobresa. Un 90% de llars monoparentals estan formades per dones amb fills al càrrec. I l’atur no n’és l’única causa. La pobresa assalariada ha irromput amb força en els darrers anys, fins al punt que en determinades àrees laborals és impossible que una dona soltera amb fills al càrrec, treballant-hi a jornada completa, tingui ingressos suficients per a poder afrontar les despeses bàsiques. L’any 2013, de les dones amb treball a jornada completa, el 10% amb el salari més baix cobraven de mitjana 562 euros.

Els temps estan canviant?

Tots aquests fenòmens no són rèmores del passat, sinó fenòmens actuals i en alguns casos nous. Això qüestiona allò que es va pensar entre els anys 60 i 90: que la modernització de la societat aniria liquidant els darrers reductes de desigualtat entre homes i dones de manera quasi natural. La manera com s’ha anat reproduïnt la doble explotació en tots els camps que han estat conquerits per les dones (determinats sectors laborals, repartiment de tasques de cures, etc.) sembla desmentir aquesta esperança. Com a colofó, una dada: en el Mobile World Congress de Barcelona, la fira insígnia de la modernitat, només el 18% dels assistents eren dones.