En el context de la lluita contra l'ocupació nazi i contra el règim feixista de Vichy, el maquis i els guerrillers de La Pinosa decideixen dur a terme una acció de represàlia per venjar l'assassinat del maquisard Roger Roquefort. Aquest es durà a terme el 29 de juliol de 1944.

El 27 de juliol de 1944 inicià una setmana d'esdeveniments alhora tràgics i heroics en la resistència contra el feixisme al Conflent. A l'àrea de Vallmanya i les mines de la Pinosa s'hi havien anat fent forts tant el maquis nord-català com grups de guerrillers del sud dels Països Catalans i de diferents indrets de l'estat espanyol.

Personalitats de la cultura dels Països Catalans han fet pública una crida contra la criminal agressió d'Israel a Gaza i en suport al poble de Palestina.

Ahir per la vesprada, el grup feixista España 2000 es va manifestar pels carrers d'Orriols, en un intent més de provocar un conflicte social. En aquest barri, el grup ultra ja va organitzar mesos enrere el repartiment d'ajudes en menjar per a només unes determinades famílies, deixant fora explícitament les d'origen de fora l'estat. Davant d'aquests fets, el teixit associatiu del barri va crear la plataforma "Orriols Con-vive" per a fer front als intents d'implantar en aquest barri valencià els mètodes de grups com l'Alba Daurada grega. Precisament, la manifestació feixista s'havia convocat a la mateixa hora que una activitat d'Orriols Con-vive, fet que va provocar una forta polèmica per l'autorització governativa de la marxa ultra.

Aquest estiu farà 70 anys que la Catalunya Nord va ser alliberada del feixisme. L'estiu de 1944 l'acció dels maquis i guerrillers, tant nord-catalans com sud-catalans, així com espanyols, va permetre que la Catalunya Nord fos una de les zones sota ocupació nazi que s'autoalliberés abans de l'arribada de les tropes aliades.

A banda de les concentracions que hi va haver el passat dijous 19 de juny, i de la manifestació que hi haurà aquest diumenge a Barcelona, també s'han realitzat altres accions antimonàrquiques, com la penjada de crespons negres a Xàtiva i Balsareny. Una de les accions realitzades aquests dies l'han duta a terme membres d'Arran i Endavant de València, que van penjar una pancarta antimonàrquica i contra una hipotètica república espanyola de les Torres de Serrans.

 
Demà, dijous 19 de juny, paral·lelament a l'entronització de Felip VI com a nou rei de la dinastia entronitzada per les guerres de 1707-1714 i 1936-1939, hi ha convocats una munió d'actes republicans i pel dret d'autodeterminació arreu dels Països Catalans. La convocatòria general que s'ha estès per la xarxa i que diverses organitzacions han fet seves ha estat la de concentrar-se davant dels ajuntaments a les 8 del vespre, tot i que en alguns casos aquesta hora serà diferent. L'esquerra independentista ha fet públic un primer llistat provisional de concentracions que ha impulsat o de les que ha participat en la seva organització. Són un total provisional de 16 concentracions a les que molt probablement se sumaran noves convocatòries:

Amb la coronació de Felip VI el proper dijous com a nou rei d'Espanya, l'estat pretén anar consumant una maniobra de perpetuació de l'estructura política. Per aquest motiu, en les darreres setmanes s'han viscut diverses mobilitzacions arreu dels Països Catalans. Les concentracions del 2 de juny arreu dels Països Catalans, les manifestacions antimonàrquiques del 7 de juny a València i Alacant o la marxa que els Iaioflautes van convocar el 15 de juny a Barcelona, són bona mostra del rebuig social a la maniobra del recanvi monàrquic. En aquesta propera setmana, en que està prevista la cerimònia de coronació, també s'han convocat diversos actes, entre els quals una manifestació a Barcelona.

REPORTATGE LOCAL. La jornada reivindicativa per l’escola pública i en català ha donat el tret de sortida a les mobilitzacions veïnals per a la reivindicació d’un nou Institut pel barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona a l’espai Germanetes.

Èxit d'assistència a la marxa convocada per Somescola en defensa de l'escola catalana i en contra de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQUE), més coneguda com a Llei Wert i que hauria d'entrar en vigor el curs vinent a l'educació primària i a la formació professional bàsica. 100.000 persones segons els organitzadors i 25.000 segons l'Ajuntament de Barcelona han recorregut la distància que separa la Plaça de Tetuan del Parc de la Ciutadella, al final del Passeig Lluís Companys. Més que una manifestació, el desenvolupament de la marxa d'avui s'escau més a les característiques d'una cercavila, en la qual colles geganteres, tabaleres i gralleres d'arreu dels Països Catalans s'han reunit per defensa l'ensenyament públic, de qualitat i en català.