Ramon Archs Serra. Combatent en defensa de la classe treballadora.
La nit del 26 al 27 de juny de 1921 era assassinat per la policia el militant anarcosindicalista català Ramon Archs Serra, dirigent de la CNT i combatent en defensa de la classe treballadora.
Ramon Archs Serra va néixer el 1887 al barri de Sants de Barcelona. El seu pare Manuel Archs Solanelles ‘el Pelat’ nascut a Igualada era estampador i militant del primerenc moviment obrer català, membre de l’AIT. La família es traslladà a Barcelona on Manuel s’implicà en el moviment anarquista «Benvenuto Salut» i en el moviment obrer de Sants, on esdevindria una figura destacada, participant el 1885 en el congrés de Unió Manufacturera de Sans. Manuel Archs fou detingut el 1883 amb altres anarquistes després de l’atemptat de Santiago Salvador al Liceu malgrat no haver participat en l’acció, i acusat també de participar en l’ajusticiament fallit del Capità General de Catalunya Martinez-Campos per part de Paulí Pallàs, fou condemnat a mort i afusellat el 21 de maig de 1894 a Montjuïc. Abans de l’execució escriví al seu fill una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat. La seva figura marcaria profundament en Ramon.
Treballadors de la fàbrica de la Hispano Suiza a la carretera de Ribes de Barcelona. Anys 1910s.
Ramon Archs de ben jove entrà a treballar en el sector del metall i fou detingut per activitats sindicals el 1908. El 1910 és secretari de la Societat Metal·lúrgica de Barcelona quan esclata el setembre d’aquell any la vaga del metall, que s’estendrà per tot el sector. Ramon treballava a l’empresa d’automòbils Hispano Suiza. Els objectius de la vaga eren la jornada de 9 hores i l’abolició de les festes laborables de caràcter religiós o militar, que els obrers havien de recuperar posteriorment. Ramon va ser detingut a mitjans de setembre de 1910 acusat de disparar a l’enginyer Tous, un dels responsables de la fàbrica La Maquinista i Terrestre, va ser processat i finalment absolt el 12 de novembre de 1911. La detenció li impedí participar en el congrés de fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que s’havia celebrat a Barcelona del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1910.
Ben aviat la repressió contra el naixent sindicat esdevé cada cop més intensa, i el 1912 Ramon Archs s’exilia a l’Estat francès. Visqué a París entre 1912 i 1919, on mantingué el contacte amb el moviment anarquista i assistí a conferències del periodista i pedagog anarquista. Sebastien Faure. El 1918 va tornar a Barcelona i fou organitzador del Sindicat del Metall de la CNT, membre del Comitè Regional i enllaç amb el Comitè Nacional del sindicat. Tornaria ser detingut i empresonat el 1919 a la Model de Barcelona, on al costat d’altres presos anarquistes rebé brutals pallisses dels carcellers.
La CNT havia esdevingut la central sindical de la classe treballadora catalana, i la gran Vaga de la Canadenca paral·litzarà Catalunya i demostrarà la seva gran capacitat i hegemonia entre els obrers. La resposta dels empresaris, després d’incomplir els acords pactats en la Comissió Mixta amb els representants dels treballadors, seria la guerra oberta contra el moviment obrer català i el seu sindicat, la CNT, i Ramon Archs seria una important figura en l’organització de defensa dels sindicalistes.
Homenatge dels empresaris a Milans del Bosch, aliat en la repressió contra els treballadors. Novembre de 1919.
Archs sortirà poc després en llibertat, però el 4 de gener de 1920, la policia l’acusarà, com a molts altres militants cenetistes, de l’atemptat malauradament fallit contra Fèlix Graupera, conegut industrial, líder de la Federació Patronal Catalana que dictà el locaut de novembre de 1919 a gener de 1920, deixant al carrer 200.000 treballadors. Graupera a fou un dels creadors i promotors dels infames Sindicats Lliures, contractant i armant pistolers a sou per assassinar militants i dirigents cenetistes i els seus advocats, amb l’ajut i connivència del Capità General Joaquín Milans del Bosch i el governador Martinez Anido.
Els empresaris, en estreta aliança amb les autoritats militars espanyoles a Catalunya, desfermaren una veritable guerra d’extermini contra el moviment obrer català. El gener del 1921 el govern d’Eduardo Dato aprovava la Llei de Fugues, mitjançant la qual la policia executava extrajudicialment els detinguts poc després de deixar-los en llibertat i dir que s’havien escapat, una pràctica que ja havia inciat Martínez Anido. Més de 250 obrers i sindicalistes serien assassinats entre 1920 i 1923 pel terrorisme d’estat i de la patronal, entre ells importants figures com Pau Sabater, Francesc Layret, Salvador Seguí, Evelio Boal, Antoni Feliu. Graupera, que acabaria sent President de la Patronal espanyola, seria finalment ajusticiat l’agost de 1936 al seu Palauet d’Arenys de Munt.
Martinez Anido amb els caps del ‘Somatén’, milicia armada de la patronal.
En resposta a l’escalada d’atacs de la patronal i les autoritats, el 16 de desembre de 1920, Evelio Boal, secretari del Comitè Nacional de la CNT, convoca una reunió de militants. S’acorda que Simó Piera, del ram de la construcció, amb Pere Vandellós i Ramon Archs, de la metal·lúrgia, s’encarregaran de la formació de grups d’autodefensa que protegiran les reunions de comitès i sindicats i també s’ocuparan d’operacions més clandestines.
Ramon Archs proposarà atacar directament als responsables de la repressió: l’inspector de policia Espero i el general Martínez Anido a Barcelona i el cap del govern Eduardo Dato a Madrid. En una reunió de militants del sindicat del Metall s’acorda que Ramon Casanellas, Pere Mateu Cusidó i Lluís Nicolau marxin cap a Madrid per preparar l’acció contra Dato. S’hi afegiria la també militant Llúcia Fors.
Ben aviat els grups d’autodefensa comencen a colpejar els responsables de la repressió. El mes d’octubre de 1920 executen el dirigent de la milícia patronal del Sometent Jaume Pujol, president de l’Associació d’Industrials Electricistes. I la tasca no s’atura, El 19 de gener de 1921, tal i com s’havia decidit en la reunió convocada per Ramon Archs el dia anterior, l’inspector de policia Antonio Espejo és mort a trets per tres homes al carrer Ample de Barcelona, prop de les Rambles. Espejo era un destacat policia conegut per les nombroses detencions, les tortures i diversos assassinats d’anarcosindicalistes. La violència incessant contra els sindicalistes continuava, però la defensa armada dels sindicalistes tornava els cops fent caure desenes de destacats repressors: empresaris, policies i pistolers del Lliure.
Els militants cenetistes catalans encarregats de l’acció contra Eduardo Dato
Archs amb una identitat falsa llogà la motocicleta amb sidecar que faran servir el 8 de març de 1921 per acabar amb el president del govern espanyol Eduardo Dato. Pere Mateu fou detingut, mentre Ramon Casanellas i Lluís Nicolau aconseguiren escapar a l’exili. La germana d’en Ramon, Amor Archs, fou qui va passar Lluís Nicolau a França després de l’execució de Dato.
Abans, però Evelio Boal havia estat detingut el 3 de març del 1921. Fou rellevat per Andreu Nin, que ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de la CNT, Ramon Archs el de secretari del Comitè Regional de Catalunya, i Pere Vandellós el de secretari de la Federació Local de Barcelona. Evelio Boal seria assassinat juntament amb Antoni Feliu, tresorer de la CNT, el 17 de juny per la policia en ser-li aplicada la Llei de Fugues.
La policia identifica Archs i Vandellós com els organitzadors dels grups d’autodefensa i comença una cacera amb tots els seus mitjans per a capturar els dos militants. Finalment Pere Vandellós fou detingut el dia 24 de juny de 1921 mentre recaptava quotes sindicals a una fàbrica del carrer Bofarull, denunciat per un patró, i Ramón Archs l’endemà dia 25 de juny. La policia matà Pere Vandellós el dia 25 de juny i a Ramón Archs entre la nit del 26 de juny i les primeres hores de la matinada del dia 27 de juny, que és quan van trobar el cadàver que van abandonar al carrer.
Els diaris van dir que l’havien matat al carrer a la matinada del dia 27 de juny per a justifcar l’aplicació de la llei de fugues. Però alguns testimonis recollits explicaren que ja era mort del dia anterior de comissaria, ja que el seu cos estava tant torturat i desfigurat que era impossible que hagués sobreviscut. El cap de la policia Miguel Arlegui personalment fou un dels qui participà en les brutals tortures a la comissaria de la Via Laietana. Quan el van abandonar ja cadàver, va ser quan li van disparar els trets addicionals per justificar la llei de fugues.
El cos de Ramon Archs Serra, cosit a trets i ganivetades de la policia, amb els ulls cremats i els ossos trencats, va aparèixer al carrer Vila i Vilà de Barcelona. La classe treballadora catalana perdia un dels seus combatents més ferms i decidits davant la violència i terror dels empresaris i l’Estat.
