Entrevistem Roger Campdelacreu i Sibina, responsable del Correllengua Agermanat a Catalunya.
-L’ACCENT: Com valoreu l’edició del Correllengua Agremanat de 2016, teniu dades de la participació general i als diferents indrets dels Països Catalans? I el ressò social i als mitjans?
ROGER: Encara amb els sentiments a flor de pell, considerem que ha estat un èxit, podem afirmar que sumem més de 180.000 persones entre les que han corregut part del recorregut i han participat dels centenars d’actes que s’han fet en el marc del Correllengua. Això té un valor positiu i un impacte molt alt, tant pel fet una primera edició com pel fet de trobar-nos en un moment en què s’està prlant molt del retrocés de l’ús del català i el conflicte lingüístic és més manifest. El ressò ha anat de menys a més, tot i que la paraula Correllengua ens sona, en aquest format no gaire, amb l’excepció de les Illes Balears, i ho hem notat molt, a mesura que anava apropant-se la data passava d’un ambient més militant i compromés a una dinàmica més estesa a diferents capes de la societat. El ressò mediàtic ens ha costat d’aconseguir, alguns mitjans han fet d’altaveu des del primer dia, però ha estat, sobretot, gràcies a l’equip de comunicació que ha fet una tasca incansable per oferir una cobertura quasi minut a minut.
-I l’acollida rebuda arreu del territori? Recordes en especial algunes etapes o esdeveniments?
L’acollida ha estat molt especial, en implicar les diferents parts del territori hem pogut conèixer de primera mà tradicions, maneres de fer i persones d’arreu. El pas de la flama ha anat formant un mosaic d’històries i vivències que s’unien per l’estima a la nostra llengua, aquesta emoció l’hem pogut palpar a tots els racons de la nostra terra, ha estat preciós. Per mi, hi ha tres moments molt especials, l’arrancada des de Prada, amb el Canigó nevat, sense saber com aniria, i veure que èrem molta gent tot i separar les dues flames, una cap a Montlluís i l’altra cap Perpinyà. També en passar per Llinars, el meu poble, i passar per l’escola de primària veure la família, les mestres, córrer un tram i continuar fins a entrar a Barcelona. I poder comparar l’arribada de Barcelona amb la plaça de Sant Agustí a València plena per rebre la flama i celebrar el 25 d’abril, una mateixa emoció, formar part d’un poble viu.
-Com va sorgir aquesta iniciativa?
La idea inicial i la força motriu ha vingut de Mallorca, després del darrer, i primera edició com a tal, del Correllengua Interilles, van proposar abastar el conjunt dels Països Catalans. Sense Joves de Mallorca per la llengua no hagués estat possible fer el Correllengua Agermanat tal com l’hem viscut.
-Com us heu organitzat?
Ens hem dividit pels quatre territoris, la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià i les Illes, i hi havia un responsable de cada dia i tram que s’encarregava de fer els contactes locals, aterrar i arrelar la proposta, aconseguir els permisos… I també tot un equip de comunicació a escala nacional.
-Es repetirà? Quins plans teniu, hi haurà canvis en el recorregut per incloure comarques que en aquesta edició no l’han pogut viure?
Encara no n’hem parlat formalment, però estic convençut que volem que torni a passar. L’any que ve segur que no, cal molta organització logística i, segurament, també cal reposar forces per agafar amb més ganes futures edicions. És difícil parlar de recorregut, però de ben segur que si torna a passar, buscarem la manera perquè arribi a més pobles i comarques.
-En quant a la participació i suport d’entitats i agents socials dels Països Catalans, com la valoreu? A més d’entitats més conegudes o mediàtiques, quin ha estat el paper de casals i ateneus i moviments populars?
Hem aconseguit que participin més de 1.200 entitats, de tot tipus, són moltíssimes i volem agraïr tot el suport, i la paciència, que han tingut. La Xarxa de Casals i Ateneus ha tingut un paper important, ha estat present des del principi, col·laborant logísticament, fent actes de presentació, concerts… El suport popular és molt important perquè més enllà de la visibilització mediàtica també es pugui ser present als carrers i les places. Alguns moviments també s’han sumat de manera activa, han fet difusió i han corregut, per exemple Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans. També moltes entitats dels pobles i barris per on hem passat, des d’associacions de veïnes a colles de cultura popular.
-El Correllengua fa visibile aquesta xarxa social i popular existent als Països Catalans?
Sense aquesta xarxa el Correllengua Agermanat no hagués estat possible. A través de la gent que s’organitza socialment als pobles i barris és com aconseguim estar presents a tot arreu, perquè es puguin fer diversos actes de rebuda en tants municipis el mateix dia, trobar corredors o fer difusió local és imprescindible el mviment associatiu popular. Aquesta és la riquesa que tenim com a país. Alhora, penso que és important que el teixit de base també es pugui fer pròpia la proposta del Correllengua i la retroalimenti. Ara ja hem fet la primera edició, de cara a possibles futures ocasions, si arrela més serà encara més potent el que pugui arribar a passar!
-El Correllengua ha ajudat a fer visible el compromís amb la llengua de persones referents (artistes, esportistes, músics, actors i actrius, escriptores, comunicadors, activistes…), quin paper han tingut?
De bon inici sabíem que calia un impuls des de persones referents. Si l’objectiu del Correllengua Agermanat és posar en valor el català, els referents tenen un paper molt rellevant a l’hora de significar-se públicament a favor de la llengua i de la proposta. Al mateix temps, han omplert de contingut la cursa, amb la cançó col·laborativa, amb la participació als vídeos de promoció o parlant als actes de rebuda de la flama. Estem molt agraïts amb la participació, perquè han confiat amb una proposta naixent, de manera voluntària per tal de d’omplir més espais des de la defensa de la llengua i la cultura de la nostra terra.
-Ha estat molt visible la participació del jovent, potser més que en altres iniciatives per la llengua, ho heu percebut així?
Sí, aquest és, probablement, un dels fets que més hem de destacar. Entre tantes enquestes en què els joves no parlen prou el català, o la desafecció dels joves amb el fet col·lectiu i les tendències creixents d’extrema dreta, el que ens ha mostrat el Correllengua Agermanat és que no és ben bé així. La iniciativa ha tingut un caràcter juvenil en tot moment, perquè s’ha forjat des del jovent. Amb l’excepció d’uns pocs, molt pocs, que hem d’acceptar que ja no som joves, qui ha organitzat i liderat el Correllengua és un gran grup de gent que ronda els 20 anys, en etapa universitària, amb un compromís i capacitat que ha arribat arreu dels Països Catalans. Això s’ha traduït també en la participació, en implicar les escoles, els clubs esportius i en buscar fer una cosa dinàmica, renovada i amb un caràcter fresc.
-El fet que sigui una mobilització sorgida de l’organitzacio popular al marge de les institucions existents, mostra el potencial de les iniciatives de base popular i d’àmbit territorial complet, superant els límits de les apostes basades en institucions i marcs administratius de l’estat?
El Correllengua Agermanat tenia un principi sòlid: passar per tot arreu on es parla català. Això suposa no fixar-se ni en el marc administratiu ni en l’institucional ni en les fronteres estatals, com tampoc les geogràfiques com pot ser el Mediterrani. Què tenim en comú els Països Catalans? La llengua. Qui la parla? El poble. El Correllengua Agermanat és una afirmació d’aquesta comunitat, que en organitzar-se per posar en relleu el caràcter local, hem aconseguit posar de manifest que sí, que som el país que deia Fuster, on es pot dir bon dia a tot arreu, tant senzill i important com això.
-Iniciatives com el Correllengua poden ajudar a combatre la minorització de la llengua, front a les lleis dels estats que ens ocupen que ens imposen les seves llengües, i les dinàmiques dels mercats i les grans empreses contra el català? Quines altres iniciatives trobeu importants?
Una iniciativa com aquesta cursa actua de diferent manera sobre la minorització. El més important, sota la meva perspectiva, és que ocupa l’espai públic de manera contínua i pren forma un marc territorial innegable. Al mateix temps, està donant prestigi i valor social al català, com una llengua arrelada i viva. Aquest marc també ha permés fer centenars d’actes pel català, i el que també té molt força, ha fet possible generar un vincle amb la llengua des de la participació, mobilitzant-se cadascú de manera individual i significant-se, i fer-ho tot construint un col·lectiu Per tant, és un gran impuls en termes socials i simbòlics, que va més enllà del mercat, la lesgislació i altres dinàmiques minoritzadores, però per revertir això cal continuar obrint pas. Altres iniciatives que són valuoses passen per combatre aquests discursos que accepten la fal·làcia que el català és una llengua excloent mentre que es normalitza el castellà, o francès, com a llengües instrumentals. Aquí es reprodueix tot un conjunt de mecanismes uniformitzadors, que a part de minoritzar el català, també reforcen altres dinàmiques de despossessió material. Així doncs, cal estendre la dimensió social del català a través de l’impacte material que suposa per formar part de la comunitat, des de la integració i cohesió, i des de la conquesta de drets socials. Perquè a ningú se li escaparà, i ara més que tenim l’educació arreu del país com la tenim, que qui legisla i carrega contra el català és qui també legisla i carrega en matèria social.
-Creieu que experiències d’abast de tots els Països Catalans com el Correllengua poden ajudar a que es reforci el coneixement mutu , així com afavorir que es pugui treballar des d’un marc nacional de Països Catalans en altres àmbits, no només el lingüístic, també el cultural, social, laboral, comunicactiu i polític, davant problemes i realitats comunes o similars?
Sense cap mena de dubte. Una cosa que hem pogut veure és com, tot i les particularitats de cada lloc, ens mou el mateix. Ens agermana la llengua, però no només, la manera com ens organitzem com a poble, les arrels de les tradicions compartides, els interessos col·lectius… són els mateixos. Si una cursa com el Correllengua ha tingut aquest seguiment, impacte i il·lusió, com no ho podem fer en altres àmbits? Hi ha molt camp per córrer, els vincles hi són, la història també, ara ens cal fer que passi.
Abans d’acabar, desde l’Accent volem felicitar-vos, als organitzadors, voluntaris, entitats i col·lectius que han fet possible aquest esdeveniment històric als Països Catalans, especialment totes les persones que hi han pres part.
Galeria:
