Comunisme o barbàrie civilitzatòria: les treballadores front a l’explosió de la crisi (I)

La caiguda del Sillicon Valley Bank de la passada setmana va inaugurar una onada d’activació d’eixos de tensió que destapen els efectes devastadors d’un capitalisme fallit (no pas mort). La casa s’ha construït sobre terreny de fang i ara a conseqüència d’un endeutament global insostenible es trenquen les baules més febles d’una cadena global d’acumulació on els primers a caure han estat els bancs que havien crescut a costa de les startups i les  criptomonedes. Immediatament, el contagi es va estendre a Europa on el Credit Suisse amenaçava amb la fallida total i, d’ací, a l’Íbex 35, amb una setmana de caigudes en borsa liderades pel Banc Sabadell i BBVA. El monstre del capitalisme global és tan feble en quant a capacitat resilient que la fallida d’una entitat financera pot fer caure en picat les cotitzacions a l’altra punta del món.

Sota el capitalisme, els estats-nació i les institucions supraestatals no són més que instruments per a fer efectiu el domini de la classe dominant, és a dir, per a garantir que la roda de l’acumulació no s’ature mai. És per això que el programa per a garantir la maximització de beneficis privats i la socialització de pèrdues s’activa immediatament com a resposta i, novament, és amb fons públics que es rescata a la burgesia financera. També és per això que sobre l’esquena d’una classe treballadora ja empobrida pels efectes de la pujada de preus es respon a la inflació amb una pujada dels tipus d’interès. Els preus pugen a conseqüència de l’oferta, lligats en un 80% a l’acumulació de beneficis privats, però és sobre la nostra capacitat d’estalvi i el nostre endeutament particular sobre qui es fa caure tot el pes d’una crisi necessària per a la reordenació del capital.

La confluència d’aquests eixos de tensió aguditza una crisi on la dinàmica de sobreendeutament interacciona dins d’una totalitat sistèmica amb els límits biofísics del planeta, l’esgotament dels combustibles fòssils i la competència interburgesa pels recursos energètics arreu del món. L’acumulació privada necessita l’expansió geogràfica del capital i és per això que en un món que es dibuixa a poc a poc multipolar els EEUU i la seua màquina de guerra, l’OTAN, no dubten a morir matant. L’escalada bèl·lica i l’amenaça de guerra nuclear junt amb la recent ordre de detenció internacional activada contra Vladimir Putin abans de la seua reunió amb el president de la Xina posen sota la bota de l’imperialisme a la classe treballadora internacional. A la ja devastada per un món on 800 milions de persones pateixen fam i també a l’europea que observa com la caiguda de les últimes conquestes de l’Estat del benestar trenquen el somni d’una convivència pacífica entre explotadors i explotats.

La fal·làcia del keynesianisme verd es dilueix tan ràpidament com veiem que els Fons Europeus Next Generetion no han estat més que l’instrument per atorgar més impunitat i poder polític a les grans multinacionals, unflar-les de diners públics i alimentar bombolles especulatives lligades a les energies renovables. El somni d’una classe dominant que ha après la importància dels serveis públics després de la crisi de la covid-19 es trencarà tan prompte com la Unió Europea reactive el Pacte d’Estabilitat i Creixement que va suspendre i torne a imposar topalls al deute dels Estats amb més retallades i més despossessió.

I sobre aquest nou escenari es tornarà a imposar la crua realitat: no hi ha possibilitat de coexistència pacífica entre classes socials antagòniques, com no hi ha possibilitat d’un capitalisme verd ni de cap reforma parcial. O la classe treballadora imposem el nostre propi programa, o s’imposa el de la burgesia. O planificació democràtica dels recursos existents o barbàrie civilitzatòria. O socialisme o mort. Siga la nostra una crida per a construir un món al servei de les persones i que entenga els límits dels recursos naturals del planeta. Perquè nosaltres cridem al comunisme i no al kaos. Cridem a la plena emancipació i el màxim desenvolupament de les llibertats i les capacitats humanes. A l’organització i no a la competència. Unim-nos.

*Borja García, portaveu al País Valencià d’Endavant OSAN

+ Idees per entendre la crisi econòmica i les seves conseqüències