Oportunitats guanyades
Sovint parlem de les oportunitats perdudes al llarg de la nostra vida, sigui en l’àmbit personal o sigui en el polític –si és que en aquesta vida hi ha quelcom que no sigui polític. Aquestes darreres setmanes m’he vist immers en una petita lluita, d’aquelles que no saps com t’atrapen.
Potser que ens plantem, no?
Vivim una situació sanitària extrema. La situació la provoca un virus, cert. Però cap de les conseqüències que patim arran del virus, és nova. Ei! I que no sigui una cosa nova, no vol dir que no patim coses que mai hem patit o que el que ens passa/passi d’ara en
L’habitació de convidats o plantar-nos
Estem malament. Estem pitjor que fa mig any o un any. Res apunta que d’aquí a mig any o un any estiguem millor que ara. I malgrat tot, res explota. Podem estar mesos sense cobrar un sou o un subsidi, fa mesos que ens tenen atemorits amb acomiadaments massius, la
Tornem als carrers!
Quan, a finals de gener, la República Popular de la Xina decretà el confinament de Wuhan per contenir la propagació de la COVID-19, ningú no podia imaginar la dimensió que adquiriria la pandèmia; o, millor dit, ningú a l’Occident arrogant i altiu pensava que allò seria alguna cosa més que un problema intern d’un país considerat
La vacuna és a l’esquerra
Mentre pirats conspiranoics parlen de que el COVID-19 no existeix, de que les màscares són per atontar a la població, de que les vacunes són eines de control i tota la pesca. Les xarxes socials i les terrasses plenes de bocamolls postmoderns que barregen l’extrema dreta, el llibertarisme i un
Les esquerres davant el Covid-19
El mitjà independentista L’Accent ha obert un breu reflexió internacionalista sobre un «anàlisi (o crítica) del paper de les esquerres alternatives (parlamentàries o no) durant l’estat d’alarma i la crisi en general». 1. Hem d’impedir que l’Covid-19 anul·li la memòria revolucionària anterior a l’Estat d’alarma, obrint un abisme derrotista. La
Conquerim Nissan i la nació
Totes les que tenim un rentavaixelles, i les que no en tenen també, sabem com ens allibera. Recollir la taula i seure al sofà és molt millor que posar-se a fregar plats, ves quina obvietat. La màquina ens allibera de treballar. Més ben dit, ser propietaris de la màquina ens
Antiracisme o barbàrie
Es deia George Floyd, i ja és immortal. El seu nom estarà lligat per sempre a la lluita antiracista, a la lluita per la llibertat, perquè així ho han volgut els seus germans i germanes, que li han retut el millor homenatge que se li pot retre a un oprimit:
Condemna a l’Arasa, absolució del sistema?
Com a querellant del 27/M (apartat del procediment per haver estat agredit per un mosso que no es va presentar ni em va deixar la seva targeta de visita) sento molta preocupació per les reaccions de satisfacció, més o menys matisada, que la sentència ha provocat en els nostres àmbits
George Floyd, «casus belli»
Molt llunyà ens queda ja l’inici del confinament. Aquells dies ens despertàvem amb una enèsima incursió paramilitar combinada del colpisme veneçolà amb el suport de Colòmbia, Xile i els EUA. Una nova incursió armada que tenia per objecte l’assalt al palau de Miraflores, el segrest del president Maduro i el