
Des de fa un parell d’anys que s’ha posat en marxa la reordenació de la formació professional a la ciutat de Barcelona. Els responsables del Departament d’Educació i Formació Professional i del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) l’anomenen pla Horitzó 2030 i pretén posar en valor i (suposem que) incrementar el número de places públiques de formació professional a la ciutat, tenint en compte que existeix una demanda creixent, que molts alumnes provenen de fora de Barcelona i que cal fer un gran rentat de cara de la mala fama que arrossega la Formació Professional al nostre país. No hi ha prou en reordenar i canviar de lloc els estudis, el que fa falta és obrir nous centres públics de formació professional i dotar-los dels mitjans humans i materials necessaris per què els joves tinguin oportunitats de treball digne i de formació permanent. Així com fiscalitzar i posar límit a l’allau de centres privats i concertats, tant pel que fa a la formació impartida com als recursos pressupostats per a ells.
La pàgina web Be-pro centralitza la informació d’aquesta oferta de la formació postobligatòria. Destaca tots els instituts i escoles de formació professional tant públics com privats i concertats de la ciutat. I realment és escandalós comprovar, que en algunes especialitats el número de places que ofereixen els centres privats i concertats. En la majoria de cicles triplicant la oferta de places públiques. Per exemple el cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes s’imparteix en només 6 centres públics de la ciutat i en 18 centres privats i privats-concertats. O el cicle d’administració i finances, només 6 en centres públics i 13 en centres privats i 16 privats-concertats. Un total de 29 de privada-concertada. O el grau superior d’Integració social, 20 centres de la privada i privada concertada i només en 4 centres públics.
(Mapa del web de Be_pro, amb els noms franquistes d’alguns barris, mostra l’allau de centres privats)
Tanmateix és difícil trobar informació dels preus de les matrícules dels cicles. Seria un bon informe, necessari i profitós, que li ha mancat de publicar al Departament d’Educació i a les Cambres de Comerç. Un informe en què s’analitzi no només el preu de les matrícules dels diferents cicles, sinó també el procés d’homologació i verificació de les titulacions. Qui valida i qui verifica els estudis que s’imparteixen a les escoles privades de Formació Professional? Quin valor tenen les seves titulacions més enllà de les xarxes de contactes que puguin establir les famílies i l’alumnat? Tenint en compte aquesta divisió impertorbable en tot el sistema educatiu català, ens referim a la doble xarxa público-privada, aquesta seria una informació imprescindible per a reflotar la Formació Professional.
La proposta de reordenació del Departament d’Educació i Formació Professional no ha estat ben explicada a la comunitat educativa, claustres, famílies, consells escolars ni alumnat, tal i com mostrarem a continuació en aquest article. Aquesta proposta de reordenació, s’aplica des del curs passat i té per objectiu integrar la formació professional pública que va des de Plans de Formació Inicial (PFI), Cicles Formatius de Grau Mitjà o Cicles Formatius de Grau Superior i cursos més breus de Formació Especialitzada de les 11 famílies professionals en centres especialitzats i temàtics. Arrelar aquestes famílies professionals a un barri o a una zona de la ciutat i també vincular-les a un «partner empresarial», fundació, consorci, hospital o empresa que pugui oferir un «ecosistema» per a desenvolupar professionals i assortir d’estudiants que facin pràctiques laborals gratuïtes a les empreses.
Per exemple ja està en funcionament l’Institut dels Aliments de Barcelona a Mercabarna, a la zona franca- També l’Institut TIC de Barcelona al carrer Sancho de Àvila, al districte 22@, el districte tecnològic de la ciutat, tot i que els està costant. El curs passat ja van sorgir les primeres protestes qüestionant com s’estava fent el trasllat obligatori i sense informació de les famílies professionals de la branca sanitària per a la creació de l’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron, que hauria de tenir de «partner» l’Hospital de la Vall d’Hebron, tot i que encara no s’especifica com ni en quines funcions.
Les protestes sindicals i dels alumnes provenien de la constatació que la oferta formativa de Nou Barris quedava molt minvada com a conseqüència d’aquest trasllat. Abans de la reordenació els instituts tenien oferta d’ESO, batxillerat però també de cicles de grau mig i superior en famílies professionals variades a les quals els alumnes podien optar, provar i seguir promocionant.
Però el passat 19 de març del 2025, quasi entrant les vacances de Pasqua, professorat i alumnat de l’INS La Guineueta, ens assabentarem per la premsa de la creació del nou Institut de Formació Professional Sanitària a Sant Pau, de les seves portes obertes i del previsible però no confirmat trasllat de les especialitats de farmàcia i parafarmàcia. El presenten en un acte ple de glamour i amb un escenificació acurada on només la premsa i les direccions de centres de formació sanitària van poder assistir. La manca de comunicació real i de transparència cap a la comunitat educativa respecte les opcions formatives públiques de la ciutat fa saltar aquest curs també les alarmes sobre com s’està duent a terme la reordenació i sobretot per a què servirà.
(Autoritats en l’acte de presentació de l’institut de FP Sanitari Sant Pau)
Fins ara el tancament de línies de Formació Professional sanitària i d’informàtica en alguns barris ha passat prou desapercebut. Com el cas de l’INS la Guineueta transformat avui en una escola de cossos policials o parapolicials. A un barri de classe treballadora, a la zona nord de Barcelona on el Departament d’Educació i Formació Professional hi decideix centralitzar i crear l’Institut de Seguretat i Mobilitat on el curs vinent s’impartirà entre d’altres el ‘batxillerat pro’ «orientat a la seguretat pública que integrarà tant els coneixements de batxillerat com els coneixements professionals i d’accés als cossos de seguretat» tal i com expliquen a pàgina web de l’institut.
La decisió de traslladar els cicles de farmàcia i d’auxiliar d’infermeria primer a la Vall d’Hebron i després al «nou» projecte de l’Institut d’FP sanitària Sant Pau amb la participació de la Fundació Sant Pau en la rehabilitació de l’edifici que ocuparà els propers cursos no s’està ni explicant ni consensuant amb la comunitat educativa i els representants dels treballadors. Ni Jaume Collboni ni l’Esther Niubó van comunicar al personal docent afectat, ni a l’alumnat o a les famílies aquest canvi de model.
Malgrat les demandes insistents dels coordinadors pedagògics, dels docents i dels directors dels centres en cap moment els responsable de la xarxa Be_pro ni del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) han explicat al barri, a l’alumnat ni al professorat de l’Institut La Guineueta, de quina manera els afectarà el trasllat forçós, fet que demostra la manca de transparència i dels valors democràtics més bàsics. Núria Vallduriola Calbó, actual directora d’ensenyaments postobligatoris del Consorci d’Educació de Barcelona, no ha explicat qui, com, quan i on faran el trasllat. No s’ha comunicat per cap via, ni presencialment ni amb una nota oficial constatem en l’alumnat i en el professorat un fort neguit sobre el seu futur immediat.
Obrir el diàleg amb els agents socials no se’ls ha acudit en cap moment. Només hi està representada una part en la reordenació de la Formació Professional, una de les parts que mai se’ls oblida ni li discuteixen res: les Fundacions privades, els lobbies empresarials o les entitats amb ànim de lucre. L’administració no està mai disposada a confrontar idees o models en la formació professional, que provenen del debat i les necessitats dels treballadors, com per exemple la idea de no pagar llicències de software i desenvolupar una indústria del coneixement basada en el programari lliure.
Tenim una administració que no vol acarar la realitat sobre l’escassetat de recursos en la FP, l’elevat grau de segregació i de necessitats econòmiques i educatives que afronten els nostres alumnes. I les dificultats de tot tipus. Tampoc estan disposats a qüestionar el tall del pastís que s’emporta la formació professional privada i concertada, i altres acadèmies pseudo-oficial. Companys, veïns, pedagogs, mestres, aprenents, professors, ajudants, ja no hi ha prou amb seguir treballant cadascú des del seu espai i mirar-nos-ho. Ara és el moment d’actuar o serà massa tard.
Des de la Sectorial d’Educació de la COS demanem al Departament d’Educació i Formació Professional transparència i diàleg sobre com seran els trasllats, quines seran les direccions dels nous centres i amb quins criteris pedagògics actuaran. No ens serveixen els directors i directores formats en ADE, a Esade o IESE, màsters en màrqueting o finances internacionals, cap d’ells ha sabut oferir mai un tracte digne als treballadors de les empreses que gestionen, ni als professors o als mestres ni a la seva representació sindical, tampoc a la comunitat educativa, que clarament menystenen i allunyen dels canvis que ens imposen. Vivim encara, i això els pesa molt en aquestes direccions i als responsables del Departament d’Educació i Formació Professional en una societat democràtica, madura i conscient dels valors de l’educació, per això reconeixem com a intolerable no obrir un debat sincer sobre la reordenació que estan aplicant.
Contra aquesta deriva autoritària dels representants de l’administració no esperem més que una rectificació immediata i la posada en marxa de consells escolars i veïnals efectius que amb la participació de sindicats de treballadors, de sindicats d’estudiants de familiars, docents i comunitat associacions professionals puguin decidir quina serà la oferta formativa i on es situem a la ciutat.
La Sectorial d’Educació de la COS estenem la mà al personal afectat i ens trobaran sempre al seu costat per fer front als irresponsables que maneguen el futur professional de les persones com meres joguines en el seu joc d’interessos polítics i econòmics, sempre submisos al capitalisme i a l’explotació més indigna.
Per una educació pública, laica, catalana i de qualitat la lluita és l’únic camí.
Sectorial Educació Coordinadora Obrera Sindical
(Campanya institucional per al Formació Professional ‘Be_Pro’)
Més informació:
Obertura del nou institut d’FP Sant Pau d’esquena al professorat i a l’alumnat de Barcelona
Afectació de l’obertura Institut d’FP Sanitària Sant Pau.
L’FP-Dual: oportunitats laborals i formatives en el context d’extrema precarietat.