Nosaltres, les treballadores de l’educació pública organitzades des de fa 6 anys a la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical construïm poder popular des dels llocs de treball de l’àmbit educatiu.
El construïm conjuntament amb el professorat associat i investigador de les Universitats públiques catalanes condemnats a sobreviure amb salaris inferiors a 400 euros. També amb els monitors de menjadors i activitats extraescolars, esclavitzats en convenis de misèria i amb els vetlladors i el personal de serveis que pateixen les externalitzacions. Colze a colze amb les mestres i les professores que defensen la borsa de treball i l’assemblearisme als claustres (oposant-se a les direccions neo-liberals que ens porten cap a la privatització). Al costat de les famílies i els estudiants perjudicats per les quotes il·legals que signifiquen el re-pagament dels serveis públics i l’extensió de la segregació. Totes juntes lluitem, des d’un sindicalisme de classe i feminista, per defensar l’educació pública, de qualitat, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la classe treballadora.
Per a la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical la construcció del poder popular es fa a les mobilitzacions i a les assemblees. Perquè entenem que la política es fa a la plaça, al carrer, al lloc on treballem i on estudiem. En tots els escenaris comunitaris on es proposen idees, es confronten opinions i es defensen drets per millorar les nostres vides. Organitzem el poder popular, tal com ho va fer l’Assemblea Docents de les Illes Balears en la vaga indefinida del 2013, per a saltar-nos les decisions que prenen els alliberats sindicals. Per desobeir a aquells que només representen la desmobilització i les renúncies sense termini. Per substituir una dinàmica sindical basada en la no-acció, que ens estalvia plantar cara, però que no ens permet obtenir res més que retrocessos en drets i en salaris.
Per nosaltres l’ensenyament és un escenari polític més, des d’on promoure una educació democràtica, feminista, laica i socialista, un escenari polític des d’on hem de forçar, un nou marc de relacions laborals, per a la classe treballadora dels Països Catalans.
Per organitzar el poder popular necessitem enfortir un sindicat nacional i de classe, la COS, que guanya força a les seccions sindicals i els comitès d’empresa, que denuncia els convenis de merda, com fan les companyes d’Emergia i les condicions de treball il·legals, com fan els companys de les Càrnies. Un sindicat que mostra les vergonyes dels inspectors de treball i de l’administració. Volem vertebrar una organització sindical que guanyi contractes estables i millores en els salaris, que no tingui por d’organitzar una vaga feminista d’abast internacional el 8 de març i que promogui la lluita contra l’explotació, la precarietat i la injustícia que pateixen els treballadors dels Països Catalans. Que aposti pel dret a l’autodeterminació i a la independència com a drets fonamentals que ajudin a limitar l’explotació de la classe obrera.
Cal que ens posem a treballar per organitzar el poder popular als llocs de treball i ens oposem a un projecte autonomista liderat per individus que fan lleis, com la llei Aragonés, per privatitzar els serveis públics que afecten a les escoles, a la cura de les persones, l’atenció a les famílies i als ciutadans més vulnerables. O els que fa més de 30 anys han afavorit sistemàticament l’escola privada i concertada perjudicant la pública, tancant centres i línies, augmentant la ràtio, escatimant recursos o introduïnt criteris neoliberals de gestió privada, darrerament emmascarats d’innovació educativa. Hem de dir-ho clar: són individus que degraden les nostres condicions laborals! I el dret bàsic a l’educació.
La resposta aquests atacs és la construcció d’un sindicat de classe que impedexi que la burgesia negocïi per nosaltres engrunes pressupostàries mentre ens fan retrocedir en drets fonamentals: Com el dret de vaga. Quan gent com el jutge Santi Vidal, aquell que pretenia fer una Constitució nova per Catalunya, va legalitzar l’esquirolatge durant la vaga dels muntadors del Sónar. Ell sí que ens va donar una lliçó, l’hem apresa i li diem que no ens interessa un estat constituït sobre les bases del capitalisme.
El poder popular és una eina per aturar el feixisme i fer front a la repressió, també en el context cultural i educatiu, donant suport als companys de l’institut el Palau, de Sant Andreu de la Barca, amenaçats per la Guàrdia Civil i per la justícia espanyola, només per defensar la llibertat d’expressió.
Denunciant l’actuació impune de l’extrema dreta al País Valencià, amb atacs i agressions a les manifestacions de l’esquerra independentista i a la llengua i cultura del país. Quan el feixisme destrueix el bust i el mural dedicat al poeta Vicent Andrés Estellés a Burjassot ens mostra la cara de l’odi anti-català fanàtic fomentat pel sistema mediàtic i polític espanyol. El mateix que encoratja el 155 i la intervenció de l’ensenyament als Països catalans, que justifica els judicis amb sentència decidida, que aplaudeix als militars i policies al crit de l’“a por ellos”.
Ens trobaran enfront seu. Assumirem el compromís de caminar decididament fins a assolir un país veritablement lliure, que garanteixi els drets socio-laborals de la majoria, el drets lingüístics i nacionals. Per poder canviar-ho tot. És per això que volem la independència.
Necessitem enfortir la unitat popular per superar les desigualtats econòmiques que patim. Per això, nosaltres, les treballadores de l’educació pública, assumim la tasca d’esdevindre agents de canvi, com van fer les mestres republicanes en defensa de l’educació laica i popular, ens reclamem hereves d’aquesta tradició. No volem esdevenir esclaves ni educar en l’esclavatge, sinó en l’emancipació social, la llibertat i la creativitat, aquella en què tothom pugui aspirar a desenvolupar el seu potencial com a ésser humà. Perquè com deia Aurora Picornell: “i les idees, amb quines bales mataran les idees?”.
No podran matar-les perquè ara més que mai reavaluarem la nostra incidència política i practicarem la responsabilitat de combatre, per això des d’aquí, animem a tots els docents i les famílies a continuar lluitant contra la privatització, l’elitisme i la mercantilització. Fins a assolir unes relacions humanes lliures d’opressions i d’explotació.
*Intervenció de la sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical a l’acte de l’esquerra independentista de la Diada de l’Onze de Setembre de 2019 a Barcelona.