El passat dimecres 13 de juliol la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament (2:56:58) podria haver aprovat declarar persona non grata Felip VI i a tota la Casa Reial Espanyola al municipi de Barcelona, així com retirar totes les medalles, honors i reconeixements que l’Ajuntament de Barcelona hagi entregat i/o realitzat a la Casa Reial Espanyola.
No hagués sigut declarar la República òbviament, però que una ciutat com la nostra hagués aprovat aquesta proposició mostraria que hi ha vincles amb la Monarquia que haurien de ser més part del passat que del present.
Desafortunadament no va ser possible, la Monarquia encara pesa molt entre les elits catalanes, i els seus representants, siguin vells o nous, en l’arena institucional així ho confirmen.
Als esperats vots monàrquics en contra d’aquesta proposició de C’s (5), PP (3) es van sumar els “republicans” monàrquics del PSC (4) i l’abstenció dels nous “independentistes” de CiU (10) i els vells “comunistes” d’aquesta nova transició anomenats BeC (11).
Tot aquest despropòsit no hauria de fer-nos oblidar que hem d’emmarcar aquesta votació dintre del context català i enfront a una institució que actualment dóna forma a l’Estat espanyol i que és, en essència, una institució basada en drets hereditaris de sang i privilegis d’arrel aristocràtica.
A més a més si aprofundim en el cas espanyol, ens trobem amb una monarquia que, a més de legitimar-se en drets propis de l’Antic Règim, és també directament hereva del règim franquista; el mateix dictador, poc abans de la seva mort, elegia a dit el seu successor, el rei Joan Carles I de Borbó.
La relació de la dinastia borbònica amb els Països Catalans ha estat una relació marcada per la cultura política de la imposició: des de Felip V, primer Borbó que va sotmetre els catalans i les catalanes a cop d’autoritarisme polític i militar -com així demostra el Decret de Nova Planta que abolia les institucions catalanes, el setge de Barcelona, o la crema de Xàtiva- fins el darrer i actual cap d’estat, Felip VI, símbol de la unitat d’Espanya, i que tres segles després del final de la Guerra de Successió continua evidentment negant el dret d’autodeterminació del poble català per la seva pròpia essència unionista.
Per aquest motiu les disculpes abstencionistes de Gerardo Pisarello (BeC) afirmant que “som un grup polític republicà…considerem que la monarquia és una anomalia en termes democràtics…no veiem que es pugi plantejar com una causa general…fer servir la figura de la persona non grata que és una declaració d’hostilitat si no hi ha cap tipus d’actuació concreta” obvien conscientment que la pròpia existència de la Monarquia i la seva història passada i present contra els Països Catalans són en si mateix un motiu més que suficient pel rebuig a aquesta institució i a tot el que representa.
Així mateix i en la recerca de més excuses Joaquim Forn (CiU) treia a col·lació un futur anunciat que espera en arribar, de manera massiva, des de fa com a mínim set anys “El procés [per a la construcció d’una república] de debò s’està duent a terme en un altre lloc, no aquí. Quan tinguem un estat independent, no tindrem rei”. Evidentment, va oblidar postil·lar que mentrestant continuaran mantenint el protocol, les bones formes i els honors a la Monarquia espanyola, a Barcelona o a Girona.
Des de la CUP Capgirem Barcelona enteníem que en l’actual procés de ruptura democràtica engegat per una part del poble català envers l’Estat espanyol, pensàvem i pensem que és convenient assenyalar i denunciar quin ha estat el paper de la dinastia borbònica i la corona espanyola al llarg de la història, el que representa i el que simbolitza. Des del sotmetiment dels Països Catalans per dret de conquesta, a l’actual model d’Estat espanyol, arcaic i antidemocràtic.
Curiosament els dos grups municipals més interessats en el manteniment del “procés”, que no en la independència, van votar en consonància per a que tot continuï igual i, d’aquesta manera, els titulars que tant busquen i tant els hi agraden no poguessin anunciar que Barcelona havia decidit declarar la Monarquia institució non grata, alhora que es retiraven tots els honors rebuts.
Ironies de la història aquests dies també hem sabut, cap sorpresa per altra banda, que a aquest dos grups també els uneix la seva oposició a la unilateralitat.
Ja sé sap, tots i totes ho sabem, ells els primers òbviament, que les monarquies europees van ser derrotades en referèndums pactats amb els seus monarques i que la guillotina, el motí i l’avalot contra reis i tirans només són llegendes de la classes populars.
I així ells, uns i altres, anar regnant en els seus diferents poders…
*Josep Garganté és regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la CUP-Capgirem Barcelona
