Roser Vernet: “Cal combatre la por i la creença en la sagrada seguretat”

Debat sobre la COVID-19 i els reptes del moviment feminista. Accent especial COVID-19, setembre de 2020.

Roser Vernet Anguera és autònoma, i regenta una casa rural. També és filòloga i activista cultural i social, membre de Prioritat. (Foto de Dolors Pena).

Com consideres que ha repercutit la crisi de la Covid-19 en els àmbits personal, professional i militant de les dones?

L’agreujament de la precarietat, que ja és superior en l’àmbit laboral, s’ha accentuat. Personalment, el confinament ha posat més en evidència el biaix que, en l’àmbit de les cures domèstiques i de tota mena,  recau sobretot en les dones. També en l’espai personal, els dos factors anteriors provoquen desequilibris a l’hora de compatibilitzar militàncies. Això, sempre, en contextos poc o molt estàndards, ja que en situacions quotidianes específiques de violència dependència i/o mancances, l’agreujament pot haver estat molt important i generat situacions de difícil recuperació.

Quins han estat i seran, en la vol teua opinió, els subjectes més vulnerables d’esta crisi d’organització social i econòmica?

Seran els que ja ho eren abans. Subjectes i col·lectius. La pandèmia no fa altra cosa que posar en evidència les causes i els mecanismes explícits i implícits que precaritzen els més vulnerables. I, a la vegada, té un efecte multiplicador, que s’emmascara amb l’estratègia criminal de desviar i prioritzar certs objectius que es fan passar per “comuns” i responen als interessos de sempre.

Quins penses que són els reptes més urgents que se li presenten al moviment feminista en l’escenari post-pandèmia?

D’una banda fer front a emergències derivades d’aquest escenari que plou sobre mullat, reforçant xarxes efectives de suport. I de l’altre, contrarrestar i denunciar aquests mecanismes perversos de priorització que portem implícits, sistemes de control en tots els àmbits. Combatre la por i la creença en la sagrada seguretat en base a la qual, tot s’hi ha de supeditar.