Els mitjans de comunicació ens mostren quins hauran de ser els enemics que ens lleven la son. Assenyalen els “terroristes” més criminals, ens preparen per als mals d’aquesta crisi i, per descomptat, ens indiquen què haurem de menjar per conservar la salut. Quants greixos saturats has ingerit avui? Quantes calories? T’has fixat si el iogurt que t’has fet contenia transfats?
Avui més que mai, la nostra dieta està condicionada per les consignes que emanen de la moderna ciència de la nutrició. Cada cop són més els estudis promoguts dins d’aquesta disciplina científica i els seus resultats, de manera més o menys distorsionada, arriben amb creixent intensitat a les nostres llars. Així, ja fa temps que deixàrem de consumir aliments rics en greixos saturats. Després ens preocuparen els greixos poliinsaturats i avui no sabem si són pitjors els sucres refinats o els transfats. En tot cas, sempre trobarem al supermercat de la cantonada l’aliment que ha de “donar resposta” a les nostres noves preocupacions.
Evidentment, allò que mengem és important. Ho és per la dimensió ecològica i social de l’alimentació però també pel seu efecte sobre la salut; sense salut no hi ha revolució! Ara bé, fins i tot en tractar amb qüestions científiques com aquelles que es desprenen dels estudis de nutrició, hem d’afinar el nostre sentit crític. Només així podrem valorar en la seua justa mesura la validesa d’aquelles afirmacions.
Aquest sentit crític és el que va dur a un grup d’investigadors nord-americans a interessar-se per la influència que podia tenir el finançament privat de la recerca sobre els resultats d’aquesta. Aquell interès els duria a impulsar un estudi que fou publicat fa un parell d’anys a la revista PLoS Medicine.
L’estudi, bàsicament va consistir a buidar una de les principals bases de dades de publicacions científiques, Medline, a la cerca d’articles sobre nutrició publicats entre l’inici del 1999 i el final del 2003. Per tal d’acotar l’estudi consideraren en primera instància aquells articles que feien referència a refrescs, sucs i llet; tres begudes que han ocupat bona part de les darreres campanyes vinculades a la nutrició. D’aquests articles van seleccionar aquells en els quals quedava clara quina havia estat la font de finançament. Així, obtingueren una mostra d’uns 110 articles que posteriorment van catalogar en funció de les conclusions a les quals arribava cadascun dels articles.
Els investigadors van tenir en compte si el resultat de cada estudi publicat era positiu, negatiu o neutral en relació als efectes sobre la salut de la beguda considerada en cada cas. Posteriorment, a través d’un procés de revisió multinivell que havia d’evitar un tractament esbiaixat, van avaluar si el resultat positiu, negatiu o neutral de cada estudi tenia alguna relació amb el fet d’haver obtingut un finançament privat o públic.
Les conclusions a les quals arribaren no deixaren lloc al dubte: quan el finançament era privat, el resultat de l’estudi era favorable als interessos de l’organisme finançador. Als estudis amb finançament públic, per contra, els resultats no semblaven tan condicionats. Ara bé, el gran volum d’investigacions amb finançament privat va dur als autors a plantejar que bona part de la recerca en nutrició estava, i està, fortament influïda pels interessos de les grans companyies.
La influència de la indústria en la recerca científica no es limita però, a les investigacions en nutrició. Altres estudis han mostrat, per exemple, la influència de la indústria en la recerca biomèdica. Les farmacèutiques han estat al darrere de gran part de les alarmes socials lligades a noves malalties, que de manera més o menys raonada, ens lleven la son. Així, autors com Jörg Blech han arribat a parlar dels “inventors de malalties”.
Aquesta situació sembla repetir-se cada cop més en cadascun dels àmbits de la recerca científica. En aquest sentit, també ens podem referir a un darrer estudi publicat l’any passat pel Center for Science in the Public Interest (CSPI). Aquell estudi va considerar la creixent influència de les companyies petroleres en la recerca de noves fonts d’energia i noves solucions per reduir els efectes de l’escalfament global del planeta. Una influència que no havia fet més que augmentar com a resposta a la forta campanya d’ecologistes i científics davant la dramàtica situació en la qual ens trobem.
L’estudi es va fixar en una sèrie de programes de recerca promoguts per les petroleres dins de centres de recerca de prestigi com ara el MIT, Stanford, Princeton i la University of California a Berkeley. I novament els resultats de l’estudi mostraren una situació més aviat preocupant. Tal i com es pot observar a l’informe del CSPI (http://www.cspinet.org-/new/pdf/bigoilu.pdf), en gran part d’aquells programes la recerca estaria fortament influïda per la indústria finançadora. Aquells programes de recerca tot i impulsar-se a universitats de prestigi eren dirigits per comissions que incloïen representats de la indústria. En ocasions era la mateixa indústria qui decidia els projectes que es finançarien dins de cada programa de recerca. La propietat intel·lectual dels resultats de les investigacions sovint requeia en primera instància en la indústria i, així, aquesta tindria potestat per retardar la publicació dels resultats. Però, fins i tot al llarg de la investigació, la indústria revisava el treball fet i si ho trobava convenient redirigia la línia de recerca.
Estudis com els que he presentat ens mostren la forta influència de la indústria per generar o reconduir les alarmes socials en qüestions tan diverses com la nutrició, la salut o el canvi climàtic. Aquesta situació, però, no sembla tenir una fàcil solució. De fet, ara més que mai, ens haurem de plantejar on ens poden dur les noves tendències que apunten a una major implantació del sector privat en la Universitat.
*Ximo Guillem-Llobat és doctor en Història de la Ciència