El passat divendres 24 de juliol el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va viure, segons Joaquim Forn, mà dreta de Xavier Trias i expresident de TMB, un fet totalment reprovable i que no havia succeït “mai en 36 anys”.
Aquestes paraules es van escoltar a la Junta de Portaveus extraordinària que va tenir lloc per tractar el llançament de bitllets falsos de 500 € que havia fet la CUP Capgirem Barcelona per denunciar el mercadeig que impliquen els Jocs Olímpics i la corrupció existent al Comitè Olímpic Internacional (COI).
S’ha de dir que l’extinent d’alcalde amb CiU té una memòria certament fràgil, perquè els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins ja havien utilitzat temps enrere la mateixa tècnica del paper volador com a mostra del seu rebuig de les polítiques privatitzadores de la dreta i l’esquerra capitalista (CiU i PSC-ERC-ICV/EUiA).
Un altre tema és que, aquest cop, l’acció la realitzés un regidor i si, realment, no havia passat mai en els anys que va dir el convergent, segurament se n’haurien de sumar 40 més… Potser ja tocava.
Entre les diferents aportacions dels grups municipals per criticar aquests fets es van escoltar, a la reunió de després del Ple, les paraules “respecte”, “decòrum”, “acció directa” i “reprovació”.
El govern va decidir que l’alcaldessa, que va reprovar el succeït en el Ple, i qui escriu aquest article tindrem una reunió per intentar que “fets com aquests no es tornin a repetir”.
Fem una ullada al que diu el Reglament orgànic municipal (ROM).
Article 13:
“Capteniment.
Els membres de l’Ajuntament són obligats a observar la cortesia deguda i a respectar les normes d’ordre i de funcionament dels òrgans municipals, com també a guardar secret sobre les actuacions i debats sobre afers que puguin afectar el dret fonamental dels ciutadans a què es refereix l’article 18 de la Constitució espanyola.”
Segons l’article 19, “[q]ualsevol càrrec electe municipal pot ser reprovat pel Consell Municipal quan la seva conducta afecti l’honorabilitat del càrrec, de la institució o d’algun dels seus membres”.
L’Alcaldessa és la persona que té, segons l’article 22, l’atribució de “[s]ancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat i les infraccions de la Carta de Barcelona, de les ordenances municipals i d’altres disposicions, si així ho disposen”.
Exposat això, parlem ara de cortesia, honorabilitat, desobediència, neutralitat i, sobretot, de classes socials i interessos contraposats.
Escrivia Rosa Luxemburg a Reforma social o revolució? que “[q]uan s’utilitza la paraula «ciutadà» sense distincions per a referir-se tant al burgès com al proletari, volent amb això referir-se a l’humà en general, s’identifica l’humà, en general, amb el burgès, i la societat humana, amb la societat burgesa”.
De la mateixa manera, quan es parla de les institucions polítiques com a organismes de tots els ciutadans i totes les ciutadanes i com a neutrals, s’oblida que, en realitat, aquestes mateixes institucions són les que exerceixen un poder que té molt a veure amb els interessos de classes socials determinades i que alimenta els seus representants perquè no deixin d’executar les seves prioritats.
Tenint en compte això, és lògic que en el primer Ple de l’Ajuntament de Barcelona, Ple del Cartipàs, CiU, C’s, PP i PSC votessin mantenir-se els sous de regidors i regidores que tenien fins ara i que Barcelona en Comú pretenia baixar un 20%. ERC es va abstenir a la votació i Barcelona en Comú i la CUP, evidentment, vam votar-hi en contra.
En concret, només de sou base els regidors i les regidores cobren entre 56.387 i 92.600 € anualment. Com que amb això és evident que aniran curts de canvi, també tenen cotxe oficial (hi ha 12 vehicles), servei de taxi gratuït, Iphone 6 amb línia pagada per l’Ajuntament, targeta or de la Fira de Barcelona i espectacles gratuïts.
Mentrestant, segons l’EPA, la mateixa ciutat d’aquest regidors i regidores amb sous astronòmics va tenir una mitjana de 136.400 persones aturades l’any 2014. El perfil de la persona aturada a la ciutat és el d’una dona de 25 a 54 anys que fa més de dos anys que és a l’atur. Sant Martí, Nou Barris i l’Eixample acumulen el 43% del total de persones a l’atur.
Segons el baròmetre del CIS d’aquest juliol, a escala estatal el 18% de la població no té cap tipus d’ingrés mensual; el 3%, 300 € o menys; el 12,7% entre 301 i 600 €; el 14,8% entre 601 i 900 €; i el 12,8%, entre 901 i 1200 €. El 21,6% van preferir no contestar. No crec que sigui perquè cobren molt…
Per tant, la diferència entre el modus de vida d’un polític de carrera (burgès) i la majoria de les classes populars (proletaris) és tan gran que, evidentment, La Vanguardia pot parlar de “colegas de Consistorio”, sense tenir en compte en quin partit estan o com es defineixen políticament, perquè, en realitat, el que importa és la seva posició social.
I és aquesta mateixa posició social la que fa que la seva cortesia i la seva honorabilitat xoquin frontalment amb la nostra cortesia i la nostra honorabilitat. Sant tornem-hi, burgesia versus proletariat.
Utilitzant les paraules pomposes que tant els agraden:
En honor a la cortesia amb la majoria dels nostres veïns i veïnes de Barcelona, les regidores de la CUP Capgirem Barcelona, per mantenir-nos ben allunyats dels nostres “colegas de Consistorio”, i la candidatura es marquen un sou màxim de 2,5 vegades el Salari mínim interprofessional i no accepten els privilegis abans esmentats.
Per cortesia amb l’honorabilitat de tots i totes les lluitadores polítiques, socials, laborals, etc. continuarem portant els mètodes del carrer a la institució. Els mateixos mètodes desobedients que utilitzem als barris, a les seus bancaries, als torns del transport públic, als edificis abandonats al mercat “lliure”, als llocs de treball, al centres d’estudi, etc.
Aquests burgesets, o aprenents de burgesets, que no tenen problemes per arribar a final de mes, que no s’han de preocupar per ser desnonats, que no utilitzen el transport públic dia a dia i que voten a favor de mantenir o afavorir noves externalitzacions, precaritzant encara més el mercat de treball, es fan els ofesos quan el seu món es veu envaït per les classes populars i el seus mètodes de lluita.
Aquests burgesets, o aprenents de burgesets, que legitimen unes polítiques neoliberals que porten més desprotecció social separen el que és polític del que és personal, com si tot no fos un. Com si les seves decisions polítiques no tinguessin conseqüències per a molta gent que no tenen el seu nivell de vida i no formen part de la seva classe social.
Tingueu-ho clar, és molt fàcil ser tolerant amb qui mana, tenir classe amb el poderós, congratular-se del bons modals amb qui decideix sobre la vida de la majoria. De fet, ens felicitaran per això mateix i ens acaronaran el llom per fer-nos sentir importants.
La seva hegemonia social com a classe és la que imposa aquesta visió sobre l’educació, l’honorabilitat i el decòrum. La mateixa hegemonia que escampa pels seus mitjans de comunicació escuma per la boca quan es trenca la seva pau social.
Per a la burgesia, tot el que se surt d’aquest marc social és una manca de d’educació, una ofensa als bons modals i una pertorbació per a la societat. I, en concret, per al seu model de societat.
Ho veiem quan es fan els ofesos per la reacció dels treballadors de venda ambulant davant la mort d’un company seu, quan s’atura el transport públic pel seu alt preu o quan els i les joves okupen un espai per a fer-hi activitats diverses.
En espera de la reunió amb l’alcaldessa per explicar-li això mateix, Forn, que va exigir que demanés disculpes pel fet ocorregut davant de la resta del grups municipals, encara espera que aquestes arribin.
Com si no ens coneguéssim, Joaquim…
Josep Garganté és Conductor d’autobusos de TMB i regidor de la CUP Capgirem Barcelona
