Ramon Faura, president dels Angelets de la Terra i coordinador del Col·lectiu Joan
Pau Giné. Faura és coordinador del col·lectiu de músics del Rosselló Joan Pau Giné constituït recentment. En aquesta entrevista ens explica els motius de la seua creació, tot fent una repassada al panorama cultural i polític de la Catalunya Nord.
Perquè crear un col·lectiu de músics per la llengua?
La música és un dels terrenys on es fa més patent la unitat de la llengua catalana i reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d’un espai cultural i comunicatiu comú. Així, la circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat malgrat les situacions d’insularitat, oblits mediàtics i traves polítiques. Només en el cas de la Catalunya Nord, la frontera administrativa que la separa de la resta del país s’ha demostrat com un gran escull per a la difusió dels seus artistes. El Col·lectiu Joan Pau Giné vol trencar aquesta frontera, ajuntant els esforços!
Quina és la situació de la música en català a la Catalunya Nord?
A Catalunya Nord, l’evolució de la cançó en català semblava parada des de l’impuls donat per la Nova Cançó, fins als anys 80. Fins i tot, va retrocedir adoptant estils exclusivament folklòrics o antiquats que només interessen la gent gran i uns turistes tenen ganes de comprovar que aquí sempre som com en les postals del principi del segle passat. Una cançó menyspreada entre el públic i sobretot entre els organitzadors de concerts que sempre van preferir programar músics que havien sortit a la televisió francesa o que havien actuat a Paris.
Quan es va crear el Col·lectiu Joan Pau Giné?
A l’estiu de 2010, arran de la 4a Setmana per la Llengua organitzada per l’associació cultural Angelets de la Terra en diversos pobles de Catalunya Nord amb expressions artístiques tan diverses com el teatre, la poesia, el cinema i la música. Per aquesta edició es va realitzar un documental on artistes i militants com Gerard Jacquet (poeta, cantant), Sergi Lopez (actor), Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor), Miquel Mayol (ex-diputat europeu), Joan Pere Le Bihan (director general de La Bressola, cantautor) van donar a conèixer les seves reflexions sobre la creació artística en català. Es clar que va ajudar a la reflexió dels músics.
Com es va crear el Col·lectiu?
Uns quants músics van decidir crear un col·lectiu per promoure la llengua catalana poc després haver teixit amistat en pica a pica musicals a la vora del llac de Vilanova i la Raó. Van prendre contactes amb col·lectius similars a Barcelona, Valencià i Mallorca per inspirar-se’n. Es van anomenar “Col·lectiu Joan Pau Giné” per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages. En poc mesos, el projecte va triomfar, obrint-se a tots els músics nord-catalans. Majoritàriament no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la “catalanitat” arrelada al cor. La proposta del Col·lectiu va ser l’espurna que va fer revifar el seu desig de reivindicar la identitat pròpia i el dret a la diferència. Ara, aquest músics volen fer córrer la veu en tot el món per cridar ben fort que sem pas morts.
Quins grups l’integren?
El Col·lectiu està format per una vintena de grups de la Catalunya Nord amb quasi tots els estils de música, del punk a l’opera. Canten una part o la totalitat del seu repertori en català. Els orígens diversos d’aquests músics generen un mestissatge cultural i lingüístic molt original. El Col·lectiu posa en relleu que els “nous vinguts” – aquí, venen de Sicília, Nàpols, Narbona, Paris, Landes, Bretanya, Londres, Escòcia, Haití, Kabilia, etc.- permeten a la nostra cultura d’evolucionar i de renovar-se. Aquesta diversitat és el valor afegit del nostre territori que va conèixer les seves períodes més glorioses quan va saber acollir els fenicis, els grecs, els celtes ibers, els romans, els occitans, etc. El mestissatge és el futur de Catalunya!
Quins objectius teniu?
L’objectiu és de promoure els nostres grups, ampliar el mercat de la música en català a la Catalunya Nord i crear lligams amb la resta dels Països Catalans. Volem promoure la llengua catalana entre el jovent de la Catalunya Nord i pensem que la música és una eina molt eficaç per aconseguir-ho. Per aconseguir-ho hem d’ajudar els nostres grups a millorar la seva proposta musical i ampliar el seu repertori en català.
Quines accions ha impulsat el Col·lectiu?
Hem editat 2 Cds (2000 exemplars cadascú) amb trenta-set cançons gravades de forma casolana a casa meva. També estem realitzant un documental amb imatges dels concerts de presentació del Col·lectiu a Illa de Tet i a Sabadell que també editarem a 2000 exemplars i presentarem al cinema Castillet de Perpinyà. També tenim contactes amb Enderrock per editar un “Best Off” del col·lectiu (10.000 exemplars) que seria repartit amb un numero especial de la revista musical. L’interès és millorar la imatge del Col·lectiu per atreure l’atenció dels professionals i del públic.
Quins problemes trobeu per a la difusió de la música en català a la Catalunya Nord?
Tots els organismes de difusió de la música són gestionats per funcionaris que no són catalans i que massa sovint menyspreen la nostra cultura. No hi ha cap política per promoure i difondre la música en llengua catalana. De fet, el Col·lectiu Joan Pau Giné funciona de moment de forma totalment autofinançada.
I per donar a conèixer els artistes nordcatalans al Principat?
Fins ara, els cantants nordcatalans mai van tenir reso al Principat. Jordi Barre, Pere Figueres, Joan Pau Giné i Gerard Jacquet són els capdavanters de la cançó d’aquí i quasi no es coneixen al Sud de l’Albera. Esperem que els grups de més qualitat del nostre col·lectiu puguin actuar regularment al Principat i a la resta dels Països Catalans per mostrar el camí als altres. Sempre tenim al cap l’èxit d’Obrint Pas (País Valencià) i Antònia Font (Illes Balears), però també de Banda Bassoti (Italià) i Betagarri (País Basc) que mostren la capacitat del públic del Principat en mirar més enllà.
Quina importància ha tingut Jordi Barre pels músics del Nord?
Uns quants es queixen que en Jordi ocupava tot l’escenari de la música en català a la Catalunya Nord però nosaltres sempre l’hem vist com un porta bandera i un exemple a seguir. Volem agafar el seu relleu ja que ens va deixar al febrer de 2011, dos dies abans del nostre primer concert. Al principi de la Nova Cançó, va ser el primer nordcatalà a cantar en català (fora del folklore). Va donar un nou impuls i va valorar la llengua, musicant poesies de diversos autors nordcatalans. Jordi Barre ha mostrat que hi pot haver un mercat per la música en llengua catalana a la Catalunya Nord. A més, els darrers anys de la seva vida va col·laborar amb diversos cantants i les va fer cantar en català, com per passar el relleu.
