Impunitat policial, silenci sepulcral

Impunitat policial, silenci sepulcral

El passat 14 d’abril l’Alcaldessa i màxima responsable política de seguretat i prevenció de l’Ajuntament de Barcelona va afirmar als mitjans de comunicació que la Guàrdia Urbana “ha actuat com havia d’actuar” i va insistir a més que la Guàrdia Urbana “compta, com sempre amb el suport d’aquest Ajuntament”.

Feia referencia als fets ocorreguts el 23 de març i que van començar aproximadament així: “Venga, una, dos, tres y a por ellos” va cridar un agent de la Guàrdia Urbana de paisà i amb aquest tret de sortida va començar la persecució d’una quinzena de joves que havien plantat la manta a la sortida del metro de Drassanes.

En la corredissa hi va haver caigudes, empentes i un venedor ambulant va acabar ferit segons ell mateix per una empenta d’un agent de la Guàrdia Urbana a les escales del Metro.

D’allà va ser portat a collibè per un company seu fins al CUAP Perecamps i allà, sense que ningú fos detingut, però si amb forta presencia policial, va ser atès per un metge davant de la presència d’agents de la Guàrdia Urbana.

No només ho diu el pacient, ho diu l’informe d’alta i ens ho va confirmar a un company del col·lectiu de Tras la Manta i a mi mateix el metge el dia dels fets.

En aquest punt ens hem d’aturar per recordar que:

Primer, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va actualitzar al juny de 2015 la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, en la qual, entre els drets que recull, hi figura el de “preservar la privacitat i la intimitat” mentre la persona és atesa per un professional mèdic i també el de “decidir qui pot ser present durant els actes sanitaris”. En concret, detalla que “la persona té dret a ser informada de la possible presència de professionals no directament relacionats amb l’acte assistencial (investigadors, estudiants o altres professionals) i pot acceptar, o no, aquesta presència”.

Segon, el Protocol d’Istanbul afirma que no hi ha d’haver cap agent policial durant la visita al metge.

Tercer, a la presentació de l’Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura 2015 el Síndic va alertar que “els reconeixements mèdics de les persones privades de llibertat sovint es fan en presència de la policia o d’altres funcionaris de custòdia”,** i remarca que “en el cas de centres d’atenció d’urgències i àrees de custòdia aquesta pràctica és sistemàtica”. El Síndic recorda que això contravé a “les directrius internacionals”, que indiquen que “els reconeixements mèdics s’han de fer en privat, sense personal de custòdia present a l’àrea mèdica ni a les zones d’abast visual i auditiu”.

Continuem…

La conversa entre el metge i nosaltres dos on li reclamàvem per petició del ferit tornar a veure al metge a soles, sense presència policial, va ser gravada, diuen que per casualitat, per un agent de la Guàrdia Urbana.

El mateix pacient i una altra persona van presentar una queixa al CUAP Perecamps donat que no se li va permetre modificar al pacient l’informe sobre com s’havia realitzat el dany a la cama.

Els tres agents que van realitzar la gravació de la conversa van traslladar el vídeo als seus superiors i d’aquí es va acabar derivant un informe policial on es van utilitzar fins a 16 agents de la Guàrdia Urbana i on es va prendre declaració a varis treballadors i treballadores del CUAP Perecamps.

De resultes d’aquestes actuacions i gravacions policials es va generar mediàticament el Cas Garganté i diferents grups municipals van exigir la meva dimissió i van realitzar una Comissió extraordinària de Presidència per reprovar-me. Sempre és interessant recordar que van dir llavors Govern i oposició.

Marcat el judici pel passat 1 de desembre el metge del CUAP Perecamps va afirmar: “Jo no he presentat cap denuncia” davant del jutge de la Sala 221 de la Ciutat de la Justícia.

En aquest punt ens hem de parar de nou per plantejar que ens podríem trobar davant d’un cas de falsedat en document oficial donat que el metge no era conscient d’haver denunciat.

Per tant, en aquest sentit s’obren, com a mínim, dues hipòtesis: que un agent de la Guàrdia Urbana marqués la casella de denuncia, per tant, suplantés la voluntat del metge o que un agent de la Guàrdia Urbana incentivés que el metge marqués la casella de denuncia sense que aquest sabés que estava marcant.

Sigui com sigui, ens trobem davant de dos possibles fets molt greus que afecten al cos de la Guàrdia Urbana (la manca de confidencialitat metge-pacient i la falsedat en document oficial) i que des del nostre grup municipal vam entendre que haurien de ser tractats degudament.

Per això mateix vam presentar el passat dimecres 14 de desembre una proposició a la Comissió de Presidència instant a la màxima responsable política de seguretat i prevenció, Ada Colau, per que proposés una Comissió d’investigació al Consell Plenari de l’Ajuntament que fes un seguiment i valoració de l’actuació dels agents de la Guàrdia Urbana i dels seus comandaments superiors així com més específicament: Determinar l’actuació dels agents de paisà de la Guàrdia Urbana implicats en l’actuació al Metro de Drassanes, determinar la presència policial en la visita mèdica d’un pacient al CUAP Perecamps, conèixer els caps i els motius per realitzar un informe policial com el realitzat, determinar com és possible que el metge no fos conscient que havia denunciat i elaborar mesures per depurar responsabilitats dintre de l’escala jeràrquica de la Guàrdia Urbana.

Poc sorprenentment Barcelona en Comú, el PSC, CiU, C’s i el PP es van oposar a aquesta proposta, mentre que ERC es va abstenir, reforçant políticament entre tots encara més l’opacitat i la impunitat amb la que actua el cos de la Guàrdia Urbana.

El canvi polític ha mort abans de néixer, el continuisme policial continua.

* Josep Garganté és conductor d’autobús i regidor de la CUP-Capgirem Barcelona.