A l’ombra del compliment d’una sentència que afecta al personal de l’Ajuntament de Barcelona inclòs en l’àmbit de la negociació col·lectiva, divendres el Plenari del Consell Municipal té previst aprovar de forma retroactiva un increment salarial equivalent a l’1% de la massa salarial l’any 2007, i el 2% de la massa salarial els anys 2008 i següents durant aquest any 2016.
El que no s’explica tant és que en el decret d’Alcaldia que es presenta a finals de setmana també s’abona una quantitat equivalent a fins al 19% de les retribucions brutes anuals dels funcionaris que ocupen llocs directius.
Per fer-nos una idea, un gerent de l’Ajuntament pot cobrar fins a un màxim de de 159.000 euros bruts anuals. Això implica que, en aquest, cas cobraria aquest any, a més a més del seu sou, uns 30.000 euros pel resultat de la sentència.
A preguntes dels companys i companyes de CGT a l’Ajuntament, els representants de l’Ajuntament van reconèixer en el decurs d’una sessió de la Mesa de Negociació de Funcionaris, que l’acord laboral que concreta els criteris d’aplicació d’aquesta sentència no emparen al personal directiu, ni al personal de confiança política (eventual), però que és lògic que també se’ls apliqui.
Les retribucions del personal directiu i del personal de confiança política les fixa lliurement el Consell Plenari de l’Ajuntament i no estan recollides als acords laborals, de fet hi ha conceptes que consten en aquests acords com la paga de productivitat o el mòdul de carrera que no percep aquest personal, i en el cas particular del personal directiu és obvi que les seves retribucions no tenen res a veure amb el que està pactat per al comú del personal.
Malgrat tot això, el passat 18 de febrer, en una sessió de negociació de la Mesa General de condicions comunes de funcionaris i personal laboral, sense presència de la CGT, l’Administració i els sindicats CCOO, UGT i SAPOL van acordar els criteris de repartiment i consolidació de l’1% de la massa salarial del 2006 i de l’1% de la massa salarial del 2007 a les taules salarials dels anys 2007, 2008 i següents.
Un acord que era necessari perquè el que fixava la sentència era la quantitat a repartir (els repetits percentatges de les masses salarials) però no com s’havia d’efectuar materialment el repartiment.
L’acord, cap sorpresa tenint en compte de qui parlem, dóna llum verda a l’Ajuntament per destinar una part de l’import de la sentència en millorar retroactivament les retribucions de gerents, directors i personal de confiança política que hagi passat per l’Ajuntament entre el 2007 i el dia d’avui.
Com que era evident que CGT rebutjaria aquesta perversió en els diners públics i, suposo per evitar qualsevol qüestionament, la Mesa de Negociació de Funcionaris es va reunir cinc dies després d’un acord que ja era un fet consumat.
La signatura de l’acord entre Ajuntament, CCOO, UGT i SAPOL, que el sindicat ASI es va afanyar a celebrar, tanca definitivament el contenciós de la coneguda com sentència de l’1%.
S’ha perdut una gran oportunitat per reequilibrar les diferències salarials i recuperar millor el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores que estan representats per la Junta de Personal i els comitès d’empresa.
Com es diu habitualment en castellà: “quien parte y reparte se queda la mejor parte”.
I l’Ajuntament i els seus directius no havien de ser una excepció.
*Josep Garganté. Conductor d’autobusos de TMB i regidor de la CUP Capgirem Barcelona