La guerra de les salamandres
Karel Capek
Traducció de Núria Mirabet
Editorial Males Herbes
371 pàgines
Imaginem-nos el món de la literatura de ciència-ficció com una constel•lació d’escriptors que, parcial o totalment, han conreat aquest gènere. En aquesta hi trobem els grans astres com Asimov (amb la Trilogia de la Fundació, Jo, robot,…), H.G. Wells (La Guerra dels mons, L’home invisible, L’illa del Doctor Moreau, La màquina del temps), Bulgákov (El Mestre i Margarita), Huxley (Un món feliç), Orwell (1984), Frank Herbert (la saga Dune), Philip K. Dick (El hombre en el castillo, Ubik, Sueñan los androides con ovejas mecánicas?, i un llarg etcètera), Burgess (La naranja mecánica), Ray Bradbury (Cròniques marcianes, Fahrenheit 451), o Kurt Vonnegut (Matadero Cinco, Bressol de gat). Entre tots aquests titans, sovint denominats, amb raó, escriptors visionaris, hi figura per pròpi dret l’escriptor txec Karel Capek.
Karel Capek (1890-1938), potser el nom menys conegut dels mencionats en el paràgraf anterior, té un pes enorme dins el gènere i dins del pensament occidental modern, ja que fou el creador del terme robot en l’obra de teatre R.U.R (Rossum’s Universal Robots) de 1920. El seu significat en txec modern és “treball esclau”, terme molt apropiat per a les connotacions posteriors que tingué el concepte robot, en mans d’alguns dels escriptors mencionats més amunt, com a enginy creat per l’home, dotant-lo de certa autonomia perque pugui desenvolupar, de forma cega i obedient, les tasques ordenades pels humans.
El 1936, just dos anys abans de la seva mort, es publicà La guerra de les salamandres, segurament una de les obres més sorprenents, visionàries i esbojarrades de la ciència-ficció, avançada al seu temps i moderníssima, no només en el seu missatge sinó també en la seva forma. La multitud de personatges que la poblen, tots amb punts de vista diferents sobre “l’afer de les salamandres” i l’ús constant de retalls de premsa i d’articles acadèmics per constextualitzar i justificar els fets li dóna un toc seriós i d’una veracitat inaudita. La seva data de publicació, precisament entre Un món feliç i 1984, formant així la que es podria anomenar com la Santíssima Trinitat de la novel•la distòpica de ciència-ficció. I per fi, la Editorial Males Herbes ha recuperat un altre clàssic mig oblidat de la ciència-ficció, descatalogat en català, i ens n’ofereixen una edició curosa, amb traducció magnífica de Núria Mirabet i amb un pròleg magnífic a càrrec de l’editor Ramon Mas, ideal introducció a la vida i obra del mestre Capek.
La guerra de les salamandres, en una barreja sublim d’imaginació, acció, crítica social, humor satíric, catastrofisme apocalíptic i missatge visionari, se’ns narra com l’avarícia de l’home arrossega l’home al llindar de l’anihilació. Tot comença quan, en unes remotes illes de l’arxipèlag indonesi (llavors encara de possessió neerlandesa), un vell mariner traficant de perles descobreix l’existència d’uns éssers subaquàtics, vulnerables, curiosos i càndids però tant increïblement intel•ligents que, després d’un breu entrenament, són capaços d’extreure les perles de forma més eficient que els propis nadius de les illes. Aquesta puixança inaudita del flux de les perles fa que el vell capità busqui un soci capitalista per ampliar encara més el negoci. Però quina no serà la sorpresa dels inversors quan descobreixin que aquestes salamandres marines (l’Andrias Scheuchzeri, entre elles), no només son capaces d’utilitzar eines com qualsevol humà, sinó també, després d’un procés de imitació i aprenentatge, parlar com els humans.
Ràpidament, els Estats i les grans corporacions multinacionals es fregaran les mans al descobrir aquesta nova font de mà d’obra, que amb una capacitat de reproducció enorme esdevé gairebé inesgotable, que necessita poc menjar i menys salari i que, gràcies a la seva galopant capacitat evolutiva i intel·lectual, poden dur a terme les més complexes i pesades tasques a aquells racons del món encara vetats a l’home, les costes i el fons del mar.
Aquesta cursa cap a la seva reproducció i explotació en massa serà igualada per la capacitat d’aquestes salamandres gegants de desenvolupar una intel·ligència cada cop més gran, passant de poder utilitzar eines simples i dir unes paraules, a dur a terme enormes obres d’enginyeria subaquàtica, parlar amb fluïdesa qualsevol idioma del món i fins excel·lir en el camp de les ciències teòriques o ser la l’avantguarda dels exèrcits de les nacions “civilitzades”.
Com a tota bona novel·la distòpica, la ficció “científica” que se’ns presenta serveix per a fer una profunda crítica als mals de la humanitat, la seva avarícia sense límits i la cursa tecnològica que, al cap i a la fi, pot portar a l’home cap a la seva autodestrucció. El millor d’aquesta novel•la és, amés, l’abast global de la crítica; com, amb l’excusa del “tema de les salamandres” es fa una crítica al desenvolupament capitalista desenfrenat, a l’explotació forassenyada dels recursos naturals, al colonialisme, al feixisme i nazisme i a la cursa armamentística entre diferents nacions que porta a la inevitable catàstrofe, avançant-se tres anys a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. I tot això, amb un toc d’humor àcid, carregat de mala llet però que et dibuixa un somriure constant a la cara.
Una autèntica obra mestra, de les que transcendeixen el seu propi gènere, i que influencià a tots els autors de ciència-ficció posteriors, com el mateix Kurt Vonnegut, reconegut admirador de Capek. Una novel·la apassionant escrita fa ara 80 anys, amb múltiples lectures, però sobretot, amb un contingut social i polític de rabiosa actualitat.
