L’empresonament de Pau Rivadulla Duró, conegut artísticament com a Pablo Hasel, pel contingut de les seves cançons i opinions expressades a les xarxes socials, ha desencadenat un seguit de respostes que han arribat fins a la premsa i els mitjans internacionals.
Els dies de lluita als carrers han fet que mitjans d’arreu del món posessin el seu focus en les mobilitzacions de milers de persones a més de 80 localitats dels Països Catalans; els enfrontaments entre grups de manifestants i les forces policials en localitats com Barcelona, Lleida, Vic, València o Girona; les barricades, càrregues, atacs a comissaries, seus de bancs i establiments de luxe; els nombrosos ferits i les dotzenes de detinguts, un dels quals ja ha rebut ordre d’ingrés a presó.
La llum dels focs dels carrers il·luminava per uns instants la foscor habitual sobre els processos polítics per delictes d’opinió contra militants o simpatitzants independentistes o d’esquerres, l’empresonament i persecució d’artistes i músics utilitzant acusacions ideològiques com els de “delictes d’odi”, “apologia del terrorisme”, “injúries” a la corona o les autoritats, delictes naturalment sempre aplicats amb acurada selectivitat ideològica per part dels jutges de l’Estat espanyol.
Alguns mitjans internacionals, a més, anaven més enllà de la imatge i el teletip d’agència i comparaven al repressió de l’estat contra els independentistes, antimonàrquics i antifeixistes, amb l’absoluta impunitat, cobertura mediàtica i fins i tot simpatia rebuda per l’ultradreta i el feixisme espanyol.
A Amèrica del sud tots els grans mitjans n’informaven, des del portal Telesur reportaven tant la detenció i empresonament de Hasel, com les mobilitzacions als carrers. També n’informaven el mexicà La Jornada, i els argentins Clarín o Página 12. La CNN en les seves diverses edicions informava de els protestes “Rapper’s arrest sparks protests in Catalonia”, titulava. El nordamericà New York Times hi dedicà un extens reportatge. Al món àrab, Al Jazeera oferia diverses informacions, inclosa la pèrdua d’un ull d’una manifestant pel tret d’un mosso d’esquadra.
Nombrosos mitjans francesos, com France 24, Le Figaro, Le Monde o L’Humanité dedicaven tota la seva informació sobre l’estat espanyol al cas. Des de Rússia molts mitjans es feien ressò dels fets, entre ells els internacionals Russia Today i Sputnik, en les seves edicions tant anglòfones com castellanes. A Alemanya la premsa també n’informava, des de Welt, DW, Der Spiegel fins a l’esquerrà Junge Welt. La BBC oferia també el seu seguiment, durant els diversos dies de protestes. Les informacions també servien per donar a conèixer al públic els diferents casos de persecució d’idees a l’estat espanyol i recordar als lectors la recent majoria independentista electoral al Principat. Altres mitjans britànics d’ordre com The Guardian, The Times, ho reflectien. Les noticies s’escampaven també per mitjans belgues, italians, suïssos , i de tota Europa.
Durant almenys 3 dies, doncs, la imatge de l’Estat ha estat danyada per l’abast de les informacions sobre les protestes contra la seva repressió, que en la majoria de mitjans globals monopolitzaven la informació sobre el regne.
