Amb aquesta clàssica trampa el PSOE pretén posar la directa per fer del Quart Cinturó un dels temes estrella de la campanya electoral. El període d’informació pública de l’Estudi Informatiu s’inicià el passat 30 de juliol i finalitzarà el proper 2 de setembre. Davant d’aquest fet, la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha demanat als 18 municipis afectats per les obres que pressionin al Ministeri de Foment per tal que el termini d’al·legacions s’allargui fins el 4 d’octubre com a mínim. A banda de limitar el període a l’agost, el Ministeri també ha dificultat la consulta de la informació. D’aquesta manera, l’Estudi Informatiu només era consultable anant presencialment a un dels ajuntaments afectats o a la delegació de carreteres de l’estat a Barcelona. Així doncs, malgrat la propaganda sobre administració electrònica, el mètode de consulta és el mateix que al segle XIX. Davant d’aquests fets, la CCQC digitalitzà la documentació i la penjà al seu web. Allò que el Ministeri no ha estat capaç de fer en vuit mesos -l’estudi data de novembre de 2009- la Campanya Contra el Quart Cinturó ho ha fet en cinc dies.
>> El PSOE pretén fer del Quart Cinturó un dels temes estrella de la campanya electoral autonòmica
Una infraestructura molt qüestionada
El Quart Cinturó és una de les herències de la planificació del desarrollisme barceloní. Havia de ser la ronda exterior de la Gran Barcelona que uniria Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Martorell. De ronda passà a formar part del projecte d’autovia paral·lela a la AP7 que hauria de travessar el país de nord a sud, mantenint un traçat que suposa un agressió directa als espais agrícoles i naturals que encara resten al Vallès, fet que provocà un fort moviment social de rebuig a aquesta infrastructura que alhora fou capaç d’articular una alternativa de transport amb criteris ecològics i públics per tot el Vallès. Per fer front a aquesta oposició, s’optà per anar construint el cinturó per parts i canviar-li el nom de B-40 per . Així, des de fa una dècada hi ha obert el tram de Mataró a Granollers, i enguany s’obert el tram que circumval·la Terrassa i la connexió Abrera-Olesa. El tram Terrassa-Olesa es troba ja en fase d’obres, mentre que el tram Terrassa-Granollers (el que ha aixecat més polèmica) es troba en fase d’estudi.
La jugada electoral
Aquesta infraestructura ha estat motiu de polèmica al sí del govern tripartit. Mentre el PSC ha estat un partidari incondicional de l’obra, Iniciativa i ERC s’hi han oposat. Això ha estat usat per l’altre gran valedor de la infraestructura, CiU, per denunciar les contradiccions del govern. S’ha repetit, doncs, el mateix cas que amb el túnel de Bracons. Malgrat l’oposició dels socis minoritaris, l’obra tira endavant. Si fins ara hi ha hagut diverses operacions de cosmètica -sobretot les obres per fases i la nomenclatura diversa- per no incomodar excessivament els socis de govern, ara que s’apropen les eleccions el PSC ha decidit pitjar l’accelerador per erigir-se en promotor de l’obra i allunyar-se de la imatge “verda” que, segons els seus càlculs, els allunya de la bossa d’electorat “moderat”.
