Aquests darrers mesos de crisi social i sanitària s’han dissenyat protocols, recomanacions i plans d’obertura dels centres educatius però no s’ha encetat cap reforma sòlida per a establir la xarxa única d’escola pública catalana, dotar-la de recursos i baixar les ràtios. La la improvisació i la renovació dels concerts són les úniques inversions reals.
És cert que calen més de sis mesos per recuperar la democràcia als centres educatius, per fer reformes legals i tècniques en les matriculacions i acabar amb la segregació escolar. Decretar la xarxa única, pública i gratuïta -garantint la igualtat d’oportunitats – no es pot fer d’un dia per l’altre. No és que no existeixin les competències per a posar les bases d’un únic sistema educatiu públic als Països Catalans sinó que no existeix cap pla, cap estrategia ni voluntat política en aquest sentit per part dels governants.
Una xarxa única, pública, gratuïta i democràtica per entrar definitivament en l’educació del segle XXI que llevi el control de l’educació als grupuscles i lobbies religiosos d’unes elits econòmiques ben organitzades que mantenen tècnics a sou dins de les conselleries, dissenyant polítiques lesives per a l’escola pública des dels despatxos de la Fundació Bofill, la Fundació Blanquerna o la Fundació La Caixa.
Entre d’altres, aquests ideòlegs, fan que el problema de la concertada es mantingui estructural i que no sigui qüestionada la seva existència. Per exemple fan propostes, que el Departament d’Educació i el Síndic de Greuges apliquen acríticament, com les suposadament destinades a reduir la segregació escolar. És el cas del “Pla de xoc contra la segregació escolar” de la ciutat de Barcelona que no ha estat altra cosa que l’intent de buidar la pública per omplir les concertades religioses, en un moment de descrèdit i baixada de matrícula d’aquestes últimes. I amb la pantalla d’ajudar a les famílies en risc d’exclusió social. Així ho van denunciar, a les xarxes socials, sindicats com la COS i associacions de mares i pares com FAPAC o Denúncia Groga. [1]
No es pot eliminar la segregació només amb caritat, sense tocar-ne les causes principals, que són precisament el manteniment de la doble xarxa educativa público-concertada, la possibilitat de tria de centres segons els diners que tens a la butxaca i la desinversió sistemàtica dels centres públics de les grans àrees metropolitanes.
Hem de ser clars i explicar que l’objectiu principal de l’escola concertada és precisament mantenir la segregació escolar -els nens de famílies de classe treballadora aniran a unes escoles separats dels altres-. Només hi ha una manera d’acabar amb la segregació i és construir una única xarxa única pública, com la tenen la major part de països socialment desenvolupats del món.
“Aquest curs passat les autoritats han assumit la pèrdua d’un trimestre escolar i ens han demostrat que en situacions de crisi sanitària i social no opten per garantir el dret a l’educació universal sinó per a sanejar els comptes de l’entramat de paràsits privats que hi ha entorn l’educació.”
Per contra els governs actuals dels Països Catalans s’han apressat a signar ajuts d’urgència per a sostenir les escoles privades-concertades només encetada la crisi sanitaria. A les Illes el 20 de març de 2020, un mes abans que Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca poses en marxa el tímid repartiment d’equips informàtics i targetes amb connectivitat pels alumnes de secundària i FP, només pels que rebien beca-menjador, el senyor Martí March va signar el decret de mesures urgents destinat a sostenir “Xarxa educativa complementària a la xarxa pública”, el que significa mantenir els concerts i les subvencions a les escoles privades. Mentre que, segons una enquesta recent, la conselleria ha retallat entre 336 i 633 professors interins la majoria en els instituts públics del les Illes pel curs 2020-2021. [2]
De la mateixa manera, al Principat, on a més del manteniment dels concerts, es repartiran 1,6 milions per a beques d’activitats complementàries als alumnes que assisteixen a centres concertats i 13,5 milions d’euros aniran a les anomenades entitats socials, o del tercer sector, que des de fa una dècada han privatitzat bona part dels temps escolar (activitats extraescolars) i dels serveis educatius de necessitats especials (vetlladors, tècnics d’educació especial). [3] No podem deixar de denunciar, a més, les pèssimes condicions de treball, els baixos salaris i el desgavell de convenis que tenen els treballadors en la majoria d’aquestes empreses.
Els lobbies de la concertada, no només dessagnen la pública i la jerarquitzen, aplicant sistemes de gestió propis de l’empresa privada com el decret de direccions i d’autonomia de centres, sinó que amenacen com va fer la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, d’emprendre mesures legals contra els governs escollits democràticament quan veuen que s’endarreria la renovació dels concerts. [4] I fan les campanyes caciquils d’amenaces, coaccions i mentides com la que va fer la Confederació Cristiana d’Associacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya el mes de febrer de 2020, per presentar 122.000 signatures de famílies al·legant en contra del Decret d’Admissions que preparava el govern del Principat. [5]
El reforç en recursos humans i materials pel nou curs 2020-2021 resulta improvisat, provisional i insuficient per a tots els territoris. S’han preparat plans per a l’ús de plataformes educatives en línia com el pla MULAN al País Valencià i s’experimenta amb mètodes pedagògics semipresencials en alguns nivells educatius. Però no s’ha garantit a cap territori ni la baixada de ràtios -número d’alumnes atesos per professor- ni l’habilitació d’espais, ni un increment substancial de personal docent.
Començarà el curs i s’assumirà amb resignació aquesta improvisació malintencionada, la modificació constant de directrius però sobretot s’assumirà la desigualtat d’accés als recursos educatius ja siguin de lleure o de reforç escolar, o de l’ensenyament obligatori amb el pagament il·legal de les quotes de la matrícula, per part de les famílies de la pública, per a cobrir despeses de funcionament ordinari dels centres, material i sortides pedagògiques, que podrien anar, enguany, a reforçar el personal de neteja i adquirir EPIs.
Algunes d’aquestes mesures organitzatives les hem assajat durant el període de confinament amb docents, com molts altres treballadors, tele treballant fora de legislació. La segona setmana del confinament els tutors de les escoles i instituts públics, van passar a les direccions dels centres el número exacte d’alumnes que no tenien accés a dispositius connectats a la xarxa per l’aprenentatge online.
La manca de recursos de milers de famílies dels Països Catalans va mobilitzar les Conselleries i els Ajuntaments per fer arribar dispositius i connexió als alumnes que finalitzaven cicle establint acords amb empreses i grans companyies de telefonia i software per fer repartiments més simbòlics que reals. Al País Valencià, Marçà arribà a un acord amb Huawei i Telefónica, a principis d’abril i va detallar en un comunicat, que “els dispositius per a Educació seran propietat dels instituts com a dotació extraordinària i mentre dure aquesta situació les usaran els alumnes que no tenen dispositiu electrònic ni connexió a Internet a casa”. Alguns ajuntaments van col·laborar també per fer arribar centenars de dispositius com va ser el cas de Cerdanyola del Vallès, Premià de Mar, Sabadell, Mislata, Montcada, Molins i Bellreguard, entre d’altres, a l’alumnat que acabava cicle, mai de forma generalitzada.
La resta d’alumnat, van ser privats del seu dret a l’educació i no va ser fàcil l’accés a les eines per seguir el curs. Així ho va denunciar el SEPC i la COS en la campanya “Equitat recursos futur”. Davant d’aquest panorama ha estat essencial el paper auto-organitzat al marge de les institucions de les Xarxes de suport mutu dels barris de grans ciutats com Barcelona, València o Palma, planificant i distribuint no només articles i aliments sinó fent evident la necessitat de recuperar drets polítics de reunió i manifestació, posar el centre la vida abans que els beneficis del capital i denunciar les multes abusives.
Malgrat les bones intencions i les declaracions de “grans inversions en equipament” la realitat és que els esforços per l’entrega de dispositius per part de les institucions ha estat lenta, inoperant i en molts casos inexistent. I la manca de planificació ha provocat l’ús de software privatiu que obligarà a la renovació de llicències i que ha fet reaccionar a un grup d’usuaris i famílies encapçalades per la plataforma Xnet per a limitar l’accés a dades privades de determinades companyies com google o movistar, i per una digitalització democràtica dels centres educatius. [6]
Les inversions en equipaments d’altra banda no garanteix per si sol l’acompanyament necessari per avançar en els aprenentatges i caldrà veure quants alumnes per professor es poden atendre correctament en aquesta modalitat d’ensenyament en aïllament per la qual ens han anat mentalitzant els darrers mesos. Aquest curs passat les autoritats han assumit la pèrdua d’un trimestre escolar i ens han demostrat que en situacions de crisi sanitària i social no opten per garantir el dret a l’educació universal sinó per a sanejar els comptes de l’entramat de paràsits privats que hi ha entorn l’educació.
*Elisabet Bermejo Carbajosa, és professora de secundària i militant de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical. Article publicat a l’Accent especial COVID-19, de setembre de 2020.
Notes
1. Pla de xoc. Comunicat de premsa de la FAPAC de 5 maig 2020
2. Sindicat de Professors ANPE Illes Balears https://anpebalears.es/noticies/117766/Anpe-Ib-denuncia-retallades-dinterins-segons-lesenquestes-realitzades-als-centres, https://anpebalears.es/noticies/118594/Anpe-confirma-que-es-mantenen-les-retallades-de-la-quota-del-professorat
3. Ajudes extraordinaries Covid-Principat https://www.elsaltodiario.com/catalunya/escuela-concertada-y-entidades-privadas-aranan-buena-parte-presupuesto-urgencia-educacion-catalana?s=09
4. Amenaça de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya https://www.catalunyareligio.cat/cas/escola-concertada-denuncia-greus-irregularitats-en
5. Campanya d’amenaces, coaccions i intoxicació de la Confederació Cristiana d’Associacions de pares i mares d’alumnes https://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1737837-mes-de-122-000-firmes-de-l-escola-concertada-contra-el-decret-d-admissions.html
6. Xnet -Internet, drets i democràcia en l’era digital: “ No signeu l’autorització per utilitzar Google Suite a les escoles” + “Per què no hem d’autoritzar la cessió de dades dels nostres fills i filles a Google a les escoles”
