A la novel·la A perspectiva desde a porta, Patricia Janeiro no només ens conta històries de lluita independentista d’ahir i d’avui, sinó també històries d’amor i desamor, de pors individuals i superacions col·lectives.
L’any 2007, Nadia, una jove advocada gallega, és de viatge a Venècia amb el seu marit i fill. Durant el viatge Nadia no deixa de pensar en el cas de David, un independentista gallec que es troba dispersat a una presó espanyola a resultes de la seva militància a una organització juvenil. Mentre és a Venècia, Nadia parla a diari amb la seva mare, Malvina, qui també coneix de molt a prop la repressió: la seva parella, el pare de Nadia, milità a l’independentisme armat durant els anys 70. Nadia mai no l’arribà a conèixer perquè va ser assassinat quan complia pena de presó.
Tot i aquest argument tan obertament col·lectiu, a A perspectiva desde a porta hi trobam històries molt personals. La dels pares de Malvina, botiguers que s’adapten a la repressió política i social del franquisme, i que cerquen l’eixida individual. La d’un emigrant gallec, Suso, que no apareix com una història de nostàlgia sinó de canvis personals, que fan que torni a casa més polititzat, conscient de formar part d’una nació oprimida. La dels amors de joventut que mai no s’apaguen, i dels desamors resultants del tedi de la vida en parella.
Obra excepcional
A l’opuscle Un pistoletazo en medio de un concierto, l’escriptora Belén Gopegui denuncia que “la novel·la del segle XX, gairebé tota, és d’una gran inversemblança. I crec que la causa està relacionada amb la prohibició de la política. No dic que la novel·la del segle XX sigui dolenta, però és insuficient.” La superació d’aquesta mancança és, precisament, el que converteix l’obra de Janeiro en excepcional. Excepcional per parlar d’uns temes que han estat arraconats per aquells que decideixen què és publica i què no; excepcional per fer-ho d’un tema molt conflictiu avui dia l’Estat espanyol; excepcional per inserir molt bé les històries de lluita del passat dins el context actual; i, sobretot, excepcional, per mostrar que les lluites polítiques són també lluites personals, de superació de pors i contradiccions.
A l’obra, que l’autora defineix com “una història d’amor”, allò col·lectiu ens arriba mitjançant els pensaments de persones individuals: per una banda, les reflexions de Nadia sobre la vida en parella, les renúncies del nacionalisme institucional, la pervivència de la persecució política, o la connivència entre un jutge i govern de torn. I per una altra banda, la història de Malvina: un relat de dificultats familiars per mor de la seva implicació política, però també de lluita i amor amb Braulio, que va ser capturat degut a la presència d’un talp al seu grup.
Dificultats per ésser publicada
Tot i ser finalista del Premi Xerais, el més prestigiós en llengua gallega, A perspectiva desde a porta fou rebutjada per moltes editorials, fins que Edicións Positivas es decidí a publicar-la. Aquestes dificultats ens mostren l’encert de les anàlisi de Gopegui, ja que certes històries són amagades, silenciades. També ens mostren la pervivència d’una lluita que encara preocupa molt. No debades, aquest llibre va arribar a les meves mans dues setmanes després que 6 independentistes gallecs fossin detinguts i empresonats per la policia espanyola.
A perspectiva desde a porta, de Patricia A. Janeiro. Edicións Positivas. 2009
