Aquest estiu, Obrint Pas ha actuat al Fuji Rock, el festival de rock més important del Japó davant cent mil persones, tot un èxit segons diuen les cròniques. Ens ha omplit d’orgull que en la societat de la comunicació i de la cultura de masses un cants valencians s’enlairen pel món, uns valencians en català emergeixen amb la vitalitat que mobilitza la gent jove i escampen amb complicitat l’alegria i els anhels d’un poble que vol ser lliure entre els pobles del món. Al Japó les nostres banderes d’esperança han onejat en una concelebració festiva.
Obrint Pas, no són únicament un bon grup de rock català, són també representants de la gent que ve, i són els portaveus d’un poble, els Països Catalans, amb les seues cançons d’amor i lluita arrelades al país d’on prenen eixa tremenda força. Aquesta autenticitat és un de les raons del seu èxit internacional.
Han aconseguit, poc a poc, una normalització de la nostra cultura. Sí, amb tota normalitat i naturalitat, la banda de rock valencià més reconeguda aconsegueixen connectar gràcies a l’honestedat, la sinceritat i la qualitat dels seus treballs. Des que van començar no s’enganyen a si mateix i no enganyen ningú, fan el que volien fer, allò en què creuen, sense victimismes, expressen les vivències compartides d’un grup que començà amb els amics i els amics dels seus amics. Des de la profunditat d’una terra, arrelats a la geografia i la quotidianitat de València ciutat uneixen el nostre país, les nostres passions i esperances amb les mans de tots aquells que estimen la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Trenta-huit anys després de la gira de Raimon pel Japó els valencians continuem cantant al vent del món.
No és casual que Obrint Pas en la lluita per la normalitat dels nostres drets civils hagen sorgit des de la part més vulnerable d’aquest territori, el País Valencià. Són internacionals perquè són genuïns i això el públic ho sent sense més explicacions ni marxandatges. Algunes de les seus cançons ja són himnes de tot un poble en moviment, d’un futur que ja és present. Tossudament il·lusionats “Amb l’emoció del primer dia / amb la gent que t’estima / amb l’esforç compartit seguirem” obrint pas.